La Unió Europea va aprovar a última hora del passat divendres la desena ronda de sancions contra Rússia com a resposta a la invasió d'Ucraïna. Aquest nou paquet, que es va aprovar coincidint amb el primer aniversari de l'inici de la guerra, veta exportacions amb un valor d'11.000 milions d'euros i afegeix 121 individus i entitats a la llista negra, incloent-hi els mercenaris del Grup Wagner, entitats relacionades amb la Guàrdia Revolucionària de l'Iran i diverses entitats bancàries russes. "Tenim les sancions de més gran abast que s'han fet mai per esgotar l'arsenal de guerra de Rússia i menyscabar profundament la seva economia", va afirmar la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen.
La Unió Europea amplia la llista negra amb 87 individus i 34 entitats més
Els 27 han acordat ampliar la llista negra amb 87 nous individus i 34 entitats que consideren que contribueixen en l'agressió militar russa sobre Ucraïna. S'han afegit múltiples representants polítics d'institucions i agències russes, propagandistes, líders militars i individus responsables de la deportació i adopció forçosa de milers d'infants ucraïnesos. En el sector militar, s'afegeixen dos comandants més del Grup Wagner, grup paramilitar acusat de cometre "atrocitats contra civils" a Ucraïna. La UE ja ha sancionat anteriorment a altres membres i entitats associades amb aquest grup paramilitar per violar els drets humans a països com la República Centreafricana o Sudan, o amenaçar l'estabilitat de Mali.
Una de les novetats en aquest paquet és que, per primera vegada, se sancionarà set entitats relacionades amb la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, perquè es considera que estan subministrant drons militars a Rússia, els anomenats "drons kamikaze". Cal destacar que s'han inclòs múltiples entitats bancàries a la llista negra, acusades de proporcionar suport financer al Kremlin. Aquestes són Alfa-Bank, Rosbank i Tinkoff Bank, el Fons Nacional de Patrimoni de la Federació Russa i la Companyia Nacional de Reassegurances de Rússia.
Per intentar perseguir la desinformació i les notícies falses promogudes per Rússia, s'han imposat sancions a l'agència de notícies russa Rossyia Segodnya, i a escriptors, presentadors i alts executius dels principals canals de televisió i grups de mitjans. "Contaminen l'espai públic amb desinformació, afegint-se a la guerra militar a través de la guerra de la informació", ha denunciat l'Alt Representant de la UE d'Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell.
En total, després d'un any d'invasió russa, la UE ja imposa sancions a 1.473 persones i 205 entitats, inclòs el president rus, Vladímir Putin, i alts comandaments militars, funcionaris i empresaris que cooperen amb el Kremlin en l'agressió a Ucraïna. Tots ells estan subjectes a una congelació d'actius i els ciutadans i les empreses de la UE tenen prohibit posar fons a la seva disposició. Les persones físiques també tenen prohibit entrar o transitar pels territoris de la UE.
Veto a importacions i exportacions
D'altra banda, s'ha aprovat un veto a la importació de productes industrials russos com ara l'asfalt o la goma sintètica, i a l'exportació de motors, grues, vehicles especials i peces de camions, ja que la UE considera que Moscou tindrà problemes per aconseguir aquests productes de proveïdors que no siguin occidentals. Una de les restriccions més rellevants és a l'exportació de components electrònics de doble ús, és a dir, que es poden fer servir tant amb fins militars com civils. Aquests inclouen circuits electrònics, materials terrestres estranys i càmeres tèrmiques, que es poden fer servir per a la construcció d'armes, drons o míssils. Amb la introducció d'aquestes noves sancions, la Comissió Europea espera haver vetat l'exportació de tots els productes tecnològics que es poden fer servir a la guerra.