Ucraïna va entregar aquest dimecres la seva resposta al darrer pla de pau elaborat pels Estats Units amb l’objectiu de posar fi a la guerra amb Rússia, segons van confirmar fonts ucraïneses i nord-americanes a CNN. El moviment arriba en un moment d’intensificació diplomàtica accelerada, impulsada sobretot pel president Donald Trump, que insisteix que vol un acord “aviat” i que el conflicte no pot prolongar-se durant més anys.
Trump va afirmar des de la Casa Blanca que “molta gent diu que és més a prop que mai” d’una solució, tot i que no va oferir detalls concrets sobre els punts de consens. Segons el president, els seus homòlegs britànic, francès i alemany li haurien suggerit la possibilitat d’un viatge urgent a Europa aquest mateix cap de setmana per reunir-se tant amb ell com amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. “Depèn del que tornin a dir-nos. No volem perdre el temps”, va insistir Trump.
Un diplomàtic europeu va descriure les converses com “ràpides i en avanç”, reflectint també la pressió i impaciència del president nord-americà. El pla actual és el resultat d’un intens procés de negociació que va començar fa menys d’un mes quan es va filtrar un primer document de 28 punts, elaborat pels EUA però amb l’acceptació parcial de Rússia. Després de consultes amb Kíiv i una trobada a Moscou, el text es va reduir a 20 punts, amb l’objectiu de convertir-lo en un esborrany acceptable per ambdues parts.
Què proposa el pla de pau?
Segons fonts diplomàtiques europees coneixedores del contingut, el document planteja la creació d’una zona desmilitaritzada al llarg de la línia de contacte entre forces russes i ucraïneses. També preveu garanties de seguretat equivalents a l’Article 5 de l’OTAN, fet que implicaria un compromís fort de defensa col·lectiva en cas d’agressió futura. A més, el text proposa que Ucraïna pugui adherir-se a la Unió Europea l’any 2027.
Un dels canvis més significatius respecte al primer esborrany és l’eliminació de qualsevol clàusula que prohibeixi a Ucraïna unir-se a l’OTAN; el nou document simplement evita mencionar el tema, cosa que deixa la porta oberta a futures negociacions. També inclou la possibilitat de celebrar eleccions ucraïneses en un termini de 60 a 90 dies, sempre que es puguin garantir condicions de seguretat adequades, una idea que tant Trump com el Kremlin havien defensat públicament.
Els punts que fan trontollar a Ucraïna i Europa
Tot i això, hi ha punts que generen preocupació profunda entre ucraïnesos i europeus. El més controvertit és la possibilitat que els Estats Units facin una reconeixença formal dels territoris ocupats per Rússia, fet que trencaria dècades de política exterior americana i suposaria acceptar canvis territorials per la força. El document també proposa limitar l’exèrcit ucraïnès a 800.000 efectius, una lleugera revisió dels 600.000 inicialment suggerits.
Un altre element delicat és que Washington i Moscou decidirien conjuntament el destí dels actius russos congelats, un tema especialment sensible per als aliats europeus, que temen perdre capacitat d’influència en el procés de reconstrucció.
Malgrat el moviment diplomàtic frenètic, fonts de l’OTAN i de governs europeus adverteixen que no hi ha cap senyal real que Vladímir Putin estigui disposat a un acord de pau. El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va resumir la situació la setmana passada: “Podem ser els únics capaços de tancar el pont entre les dues parts, però si decideixen que no volen acabar la guerra, la guerra continuarà".