La Casa Blanca de Donald Trump projecta un missatge d’optimisme gairebé inalterable sobre les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna, però fonts ucraïneses revelen que la distància entre el que Washington exigeix i el que Kíiv pot acceptar continua essent profunda. Tot i que Trump ha celebrat un “progrés enorme” i que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha qualificat les converses a Ginebra de “molt positives”, la realitat interna és molt més complexa. Segons un alt càrrec ucraïnès amb accés directe a les negociacions, la idea que només queden “uns pocs punts menors” per resoldre és, com a mínim, enganyosa. La font, que va parlar amb CNN des de la capital ucraïnesa, confirma que s’ha assolit un “consens” en la majoria dels 28 punts del pla filtrat la setmana passada. Però remarca que hi ha tres qüestions crucials on encara no hi ha cap acord, i que poden determinar el fracàs o l’èxit de la proposta de pau.
1. La cessió de territoris clau al Donbàs
El primer i més delicat punt és el futur del Donbàs, una regió que Rússia ha annexionat de manera il·legal, però que no controla completament sobre el terreny. Els Estats Units han suggerit que Ucraïna cedeixi parts del territori per convertir-les en una zona desmilitaritzada administrada per Moscou. Tot i que la font ucraïnesa reconeix “cert progrés” en la discussió, insisteix que no hi ha cap formulació acordada en els esborranys. Remarca que seria una “greu equivocació” dir que Ucraïna ja ha acceptat una versió concreta del punt territorial. El Donbàs inclou ciutats fortificades i línies defensives essencials per a la seguretat del país, i cedir-lo representa un risc polític i militar enorme per a Kíiv.
2. El límit al nombre de soldats ucraïnesos
El segon element en disputa és la proposta nord-americana de reduir l’exèrcit ucraïnès a 600.000 efectius. El pla de 28 punts inclou aquesta xifra per minimitzar les tensions futures amb Rússia, però Ucraïna considera que defensar un front tan extens amb aquest límit seria inviable. La font assenyala que s’està parlant d’una xifra més alta, però que Kíiv vol garanties addicionals abans d’acceptar qualsevol limitació formal de la seva capacitat militar, especialment mentre Rússia continua mobilitzant tropes i mantenint una postura agressiva.
3. Renunciar per sempre a l’OTAN
El tercer punt és el més ideològic, i també un símbol polític de primer ordre. Segons la fuga de documents, els EUA pressionen Ucraïna per renunciar definitivament al seu objectiu d’entrar a l’OTAN. La font ucraïnesa és taxativa: aquesta demanda és “inacceptable”. Argumenta que obligar Ucraïna a abandonar les seves aspiracions euroatlàntiques crearia un “precedent desastrós” i atorgaria a Rússia un veto informal sobre l’Aliança, malgrat no formar-ne part. Per a molts ucraïnesos, l’OTAN és la garantia última de supervivència davant l’agressió russa.
Tres punts, tres línies vermelles
És important recordar que tots tres punts –territori, desmilitarització i OTAN– coincideixen exactament amb les exigències centrals que el Kremlin esgrimeix des del 2022 per justificar la invasió. Acceptar-les implicaria que Ucraïna assumís, de facto, les condicions de guerra de Moscou, mentre sacrifica parts fonamentals de la seva sobirania. A la pràctica, són també tres qüestions per les quals desenes de milers de soldats ucraïnesos han mort defensant el país. Cedir en qualsevol d’elles comportaria riscos polítics extraordinaris per al govern de Kíiv.
Per això, malgrat el relat triomfalista de Washington, la realitat és que el camí cap a un acord està lluny. Els “petits desacords” que descriu l’administració Trump són, per a Ucraïna, tres abismes que encara no han estat travessats. Quan es parla de pau, el llenguatge diplomàtic pot suavitzar tensions. Però, segons les fonts ucraïneses, la distància real és massa gran per disfressar-la d’“avenç inevitable”.