L'exèrcit rus ha fet servir bombes de dispersió contra la població civil durant l'atac a Ucraïna que va començar el passat 24 de febrer. Així ho hauria denunciat la mateixa ONU, ja que aquestes armes estan prohibides a nivell internacional. Precisament per això, diverses organitzacions internacionals de drets humans ho han denunciat i els països occidentals ho han criticat, en el que podria serien ser, per part de Rússia, crims de guerra. 

Aquestes bombes de dispersió haurien caigut en diversos llocs. Un d'ells, Husarivka, Ucraïna. Però segons les evidències que recull el New York Times, aquestes bombes en aquest municipi concret no haurien estat disparades per les forces russes, sinó que és molt probable que les tropes ucraïneses hagin fet servir aquest tipus d'armes per frenar les tropes russes. La investigació d'aquest diari assegura que Ucraïna podria haver fet servir aquestes bombes en, com a mínim, dues ocasions. 

Això vol dir que Ucraïna també hauria fet servir bombes de dispersió. Una arma que actua sobre zones molt àmplies i que és molt imprecisa, fet que suposa un gran risc per a la població civil, en poder afectar a persones que no estan implicades en el conflicte. Aquestes municions, que poden anar des de coets, bombes, míssils i morters fins a projectils, s'obren a l'aire i es llencen sense que acabin d'explotar totes. Un fet que suposa un perill més important, ja que després s'han de localitzar. 

Per què Ucraïna fa servir bombes de dispersió?

Una pregunta de difícil resposta. Sempre segons el New York Times, el fet que Ucraïna hagi decidit fer servir bombes de dispersió contra la seva mateixa població civil podria significar que fos una part del cost que a assumir per tal de recuperar el país. 

La Convenció sobre munició de dispersió, que va entrar en vigor l'any 2010, prohibeix el seu ús a causa de les conseqüències fatals per als civils: els grups humanitaris, segons constata el mateix diari, han assenyalat que el 20% o més d'aquestes bombes de dispersió no exploten en impactar, però poden fer-ho més tard si els recull algú o els manipula. Tot i que més de 100 països han firmat el pacte, no hi consten ni els Estats Units, ni Rússia, ni Ucraïna. 

"No és sorprenent, però definitivament és descoratjador sentir que ha sorgit evidència que indica que Ucraïna pot haver fet servir municions en dispersió en aquest conflicte actual", ha dit Mary Wareham, directora de defensa de la divisió d'armes de la Human Rights Watch. “Les municions en dispersió són armes inacceptables que estan matant i mutilant civils a tota Ucraïna”.

 

Imatge principal: Un APC cremat a la ciutat de Borodianka de la zona de Kíiv / Efe