Ucraïna va forta. El cap de l'oficina de la presidència d'Ucraïna ha demanat sancions als EUA i a Europa generalitzades després que un informe elaborat per un grup de treball internacional concloïa que Rússia ara hauria de ser declarada "patrocinador estatal de terrorisme".

El reclam ha arribat de la mà d'Andriy Yermak, segon funcionari del govern ucraïnès més poderós després del president Volodímir Zelenski. A més, s'ha produït just després que Ucraïna acusés Rússia de sabotatge dels gasoductes de Nord Stream, una acusació que se suma a l'afirmació que Rússia ha mostrat totes les característiques d'un estat terrorista sota el criteri dels EUA i del dret internacional. 

Fins ara, els Estats Units s'han negat a atorgar aquesta etiqueta a Rússia, però fer-ho permetria imposar sancions secundàries a qualsevol entitat o persona que comercialitzi o doni suport a organismes governamentals de Rússia, incloent-hi, és clar, bancs estatals. Aquest fet, tal com recull el The Guardian, permetria als ciutadans i treballadors dels EUA demandar Rússia per danys monetaris o compensació material per lesions personals o mort causades pel terrorisme d'estat rus. Els russos busquin entrar als EUA, tindrien restriccions més importants. 

Ucraïna aplaudeix les sancions actuals

Yermak ha aplaudit les sancions existents, però també ha destacat que l'impacte no ha estat decisiu. "Sovint es diu que els diners són com l'aigua: sempre troben la manera de fluir. Per combatre això, Occident necessita duplicar les sancions existents". 

Les paraules del funcionari arribaven després que un informe d'un grup de treball internacional sobre sancions que assessorés el govern ucraïnès hagi conclòs que Rússia havia aconseguit la definició legal d'"estat terrorista", segons les lleis dels EUA i canadenques. Molt pocs països han obtingut aquesta etiqueta, entre els quals hi ha: Corea del Nord, Síria, Iran i Cuba. Segons destaca el diari britànic, és força probable que, si finalment és batejat amb aquesta etiqueta, acabi resultant també amb l'expulsió completa de Rússia i del sistema financer. I això, és clar, també generaria dubtes sobre el seu estatus actual de membre del consell de seguretat de l'ONU. 

Qui ha elaborat l'informe i què diu?

Segons el The Guardian, l'informe ha estat elaborat per destacats advocats, econòmiques i diplomàtics. En aquest context, destaca que: "L'essència del terrorisme pot resumir-se bé com "violència premeditada i políticament motivada perpetrada contra objectius no combatents". 

En aquest sentit, destaca que el que ha passat a Ucraïna "no han estat instàncies úniques (que van involucrar) elements rebels de les forces armades russes" sinó que van ser "dissenyats i duts a terme amb la intenció específica d'atemorir a població". Així, com que l'estat rus va ser el principal perpetrador, va anar més enllà d'un patrocinador del terrorisme, segons constata l'informe i recull el diari britànic. 

Els casos citats que podrien considerar-se terrorisme inclouen esdeveniments a la ciutat ucraïnesa de Butxa, on experts internacionals van trobar evidència de violació, tortura, submarí i violència sexual, el llançament de míssils russos en un centre comercial a Krementxuk, matant almenys 20 persones i ferint a dotzenes més. També durant el setge de Mariúpol, quan l'assalt rus va matar 22.000 civils i va destruir el 95% de la ciutat. Ha dit que s'havien infligit danys en almenys 131.300 habitatges civils, 188.100 vehicles, 934 instal·lacions educatives i 2.472 instal·lacions d'atenció mèdica.

Els problemes d'assignar a Rússia l'etiqueta d'"estat terrorista"

Els autors, assenyala el The Guardian, admeten que hi ha el risc que una mesura tan extrema resulti contraproduent, per exemple, tirant per terra el fràgil acord per permetre l'exportació de cereals ucraïnesos a través del Mar Negre. Tot i això, diuen que les mesures de mitigació estan disponibles, inclosa una declaració del govern dels EUA que els seus ciutadans no poden demanar a Rússia individualment, per la qual cosa es mengen els actius estatals russos a l'estranger.

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin, en una conferència / Efe