Les bombes també cauen sobre hospitals. L'atac a l'hospital maternoinfantil de Mariúpol no ha estat l'únic que ha patit la xarxa sanitària ucraïnesa. Segons ha assenyalat, aquest dimarts, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) haurien mort unes 72 persones i 40 n'haurien resultat ferides. En aquest sentit, la mateixa entitat ha confirmat, en paraules del representant de l'organització al país, Jarno Habicht, com a mínim, 74 atacs a la xarxa de salut ucraïnesa, incloent-hi hospitals i ambulàncies, va destacar en una videoconferència des de Lviv.
"Els atacs a la sanitat són continus, posen en risc els treballadors sanitaris i impedeixen que els pacients tinguin un lloc segur per tenir-ne cura", ha indicat Habicht i recull Efe, que ha insistit que els atacs a instal·lacions de salut són inacceptables i violen les normes humanitàries internacionals. El responsable local de l'OMS també ha subratllat que el sistema sanitari d'Ucraïna està sota forta pressió pel fet que una gran part de la població dins del país és lluny de casa seva. Segons dades oficials, hi ha 6,5 milions de desplaçats interns.
Per altra banda, segons constata la mateixa organització, molts treballadors sanitaris també s'han desplaçat a zones més segures o han deixat el país, cosa que complica més l'atenció i augmenta la feina dels que s'han quedat. Així mateix, l'accés a les medicines també s'ha dificultat pel tancament de moltes farmàcies, ha indicat Habicht, que ha assenyalat que només funcionen la meitat, és a dir, unes 10.500. "Els hospitals s'estan adaptant a la situació, amb un augment dels tractaments per traumatismes i ferides, especialment a l'est del país", ha concretat Habicht, que també ha subratllat que la major part de l'ajuda d'emergència enviada per l'OMS es dirigeix a aquesta zona concreta d'Ucraïna.
Mentides contra la Creu Roja
En aquest context, l'acció de la Creu Roja és vital. Malgrat tot, també s'hi han registrat campanyes en contra. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha denunciat que és objecte d'una campanya de desinformació i mentides a través de les xarxes socials amb el propòsit de desacreditar la seva missió humanitària en el context de la guerra. "Estem veient atacs deliberats, relats falsos i desinformació que desacredita el CICR, cosa que pot causar un dany real als nostres equips i als nostres socis del moviment internacional de la Creu Roja que treballen al terreny i a la gent a qui ens devem", va dir a Ginebra el portaveu de l'organització humanitària, Ewan Watson. I tot plegat és més greu del que sembla, perquè tal com ho constaten des de la mateixa organització, aquesta situació posa en risc la capacitat de l'organització d'aportar auxili a les víctimes d'aquest conflicte.
Una dona intenta accedir a l'hospital número 9 d'Odessa, protegit per fer front als bombardejos de l'exèrcit rus / Efe
La informació falsa, en temps de guerra, també circula de pressa. Entre les informacions falses que s'han disseminat hi ha que el CICR ha participat en l'evacuació forçosa de civils o que està obrint campaments de refugiats. "No estem involucrats en cap evacuació forçosa ni en el trasllat per la força de civils de Mariúpol a Rússia o una altra ciutat d'Ucraïna. Mai no participem en una operació que vagi en contra de la gent. Tampoc estem obrint cap mena de campament, és completament fals", han assenyalat. "La nostra neutralitat i les nostres accions humanitàries imparcials han de ser respectades. La neutralitat i la imparcialitat no són conceptes abstractes, sinó el que ens permet ajudar i salvar vides de civils sense importar de quin costat estiguin", va comentar Watson en una roda de premsa.
Al mateix temps, Watson ha explicat que la presència de l'organització a les zones del conflicte només té l'objectiu de socórrer i protegir els civils, i "sota cap motiu pot ser interpretat com la legitimació de reclams territorials o de sobirania". Els responsables de l'organització també han abordat el potencial impacte de la campanya de desinformació en contra amb les autoritats de Rússia i Ucraïna.
La proposta d'obrir una oficina del CICR a la ciutat de Rostov, propera a la frontera amb Ucraïna, va ser utilitzada per qüestionar-ne la neutralitat. Sobre aquest fet, Watson ha dit que actualment l'organització no té una oficina en aquesta ciutat, però que requereix tenir presència "a Ucraïna i als països veïns per poder assistir les víctimes del conflicte al lloc on siguin".
Imatge principal: un metge es passeja per l'hospital de Khàrkiv, ple de civils ferits pels bombardejos / Efe