El president dels EUA, Donald Trump, torna a tocar fons. Només un 33% dels nord-americans aprova la seva gestió com a president, mentre que un 64% la desaprova, segons l’enquesta Reuters/Ipsos publicada aquest dilluns. És el pitjor registre de Trump des que va tornar a la Casa Blanca i un senyal inequívoc del desgast polític que acumula sis mesos després d’haver entrat en guerra amb l’Iran.
El conflicte és un dels principals factors que expliquen la davallada. El 80% dels enquestats considera que la guerra s’allargarà durant un període prolongat i només aproximadament un de cada cinc nord-americans creu que ha valgut la pena. Fins i tot entre els republicans, tradicionalment més favorables a la política exterior de Trump, només la meitat comparteix aquesta opinió, segons el mateix sondeig de Reuters/Ipsos.
Les promeses fallides de Trump
La guerra, a més, ha deixat de ser només una qüestió de política exterior. El bloqueig del comerç de petroli a través de l’estret d’Ormuz ha contribuït a encarir l’energia i la gasolina als Estats Units. El Brent va superar dilluns els 90 dòlars el barril, mentre que el trànsit de vaixells per l’estret, una de les principals artèries energètiques del planeta, continua fortament reduït, segons Reuters.
És precisament aquí on la política exterior comença a convertir-se en política domèstica. Trump va tornar a la presidència amb la promesa de reduir el cost de la vida, però la guerra està fent més difícil complir-la. La inflació dels preus al consumidor es mantenia al 3,4% interanual al juliol, segons les dades oficials citades per Reuters.
El desgast també afecta un dels terrenys on els republicans acostumen a tenir avantatge: l’economia. Una enquesta Reuters/Ipsos publicada el 7 d’agost mostrava que, per primera vegada en aproximadament una dècada, els nord-americans consideraven els demòcrates lleugerament més capacitats per gestionar l’economia: un 37% davant del 36% dels republicans.
Els punts forts de Trump
Trump encara conserva punts forts. Els republicans mantenen avantatge en immigració, tot i que s’ha reduït dràsticament: de 26 punts el gener del 2025 a només dos punts ara, segons Reuters/Ipsos. Però el problema per al president és que la seva principal promesa —fer que els Estats Units siguin més forts i més pròspers— comença a topar amb una realitat que no controla del tot.
I la guerra no dona senyals clars d’acabar. Aquest dilluns, Trump va afirmar que l’Iran probablement no acceptarà l’acord que Washington considera necessari per posar fi al conflicte i va tornar a exigir que Teheran renunciï a les seves ambicions nuclears. Alhora, les converses diplomàtiques continuen encallades i l’Iran ha amenaçat amb adoptar una posició més ofensiva si no es recupera l’acord d’alto el foc, segons Reuters.
Tot això passa a menys de tres mesos de les eleccions legislatives del novembre. Els republicans s’hi juguen el control del Congrés i Trump, encara que no hi concorri directament, serà inevitablement al centre de la campanya. La paradoxa és incòmoda per al president: la guerra que havia de demostrar la força dels Estats Units comença a posar a prova la seva força política. I, de moment, els nord-americans semblen menys disposats que Trump a pagar-ne el preu.