Els Estats Units publiquen cada any un reguitzell d'informes que serveixen per analitzar la situació dels drets humans a gairebé 200 països. Aquest dimarts, l'administració de Donald Trump ha fet pública la versió d'aquest any, que destaca pel seu dràstic canvi d'enfocament: minimitza o elimina les referències a vulneracions de drets en països aliats del president nord-americà alhora que posa el focus sobre aquells governs que recentment s'han enfrontat a ell. Concretament, l'informe col·lectiu és especialment lax amb els abusos persistents a El Salvador, Hongria, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Israel, tots ells socis propers a l'actual administració republicana. Per contra, és especialment crític amb països com el Brasil o Sud-àfrica, amb els quals Washington ha tingut certes discrepàncies. L'informe, a més, no fa cap menció a la discriminació contra les dones, contra els membres de la comunitat LGBTQ o per motius de raça, qüestions tractades a les edicions anteriors. 

Durant dècades, l'informe del Departament d'Estat sobre pràctiques de drets humans s'ha utilitzat com a model de referència per a la defensa dels drets globals. Aquesta darrera edició s'hauria d'haver publicat fa mesos, però Trump va decidir modificar d'arrel l'esborrany de l'any anterior per "adaptar-lo als valors de l'America First", segons Al Jazeera. El departament s'ha referit al nou informe com a "simplificat", i ha explicat que "es troba en línia amb les ordres executives de l'administració". Diversos grups de drets humans com Amnistia Internacional han criticat el document, al·legant que "falla intencionadament" a l'hora de recollir els abusos contra els drets humans en diversos països, fet que mostra una voluntat explícita de l'actual administració nord-americana per no capturar les amenaces i vulneracions promogudes per certs governs. 

El Brasil i Sud-àfrica, els grans assenyalats 

El nou informe defensa figures polítiques de dretes properes a Trump i afirma que alguns països violen els drets de llibertat d'expressió dels partits i organitzacions conservadores. La secció dedicada al Brasil assegura que el govern ha estat "suprimint de manera desproporcionada la llibertat d'expressió dels partidaris de l'expresident Jair Bolsonaro, així com de periodistes i polítics electes, sovint en procediments secrets que no tenien les degudes garanties". Bolsonaro té un judici obert al Tribunal Suprem pel seu intent d'anul·lar violentament la derrota electoral del 2022 contra l'actual president, Luiz Inácio Lula da Silva. Trump s'ha referit al cas com una "caça de bruixes" i, com a càstig, ha imposat un aranzel del 50% als productes brasilers.

L'altre gran damnificat per l'informe és Sud-àfrica. El govern de Cyril Ramaphosa ja va rebre acusacions l'any passat per discriminació envers els afrikàners —una minoria blanca descendent dels primers colons europeus— i, a ulls de l'actual administració republicana, l'estat de la qüestió ha empitjorat significativament. "Sud-àfrica ha fet un pas substancialment preocupant cap a l'expropiació de terres dels afrikàners i més abusos contra les minories racials al país", llegeix el document. Trump, a principis d'aquest any, va emetre una ordre executiva per reassentar els afrikàners, descrivint-los com a "víctimes d'una política racista per part de les autoritats del país", acusacions que es feien ressò d'unes afirmacions de l'extrema dreta local. 

Complicitat amb Israel i El Salvador, cortesia amb la Xina 

A l'altra cara de la moneda, el Departament d'Estat ha reduït notablement el seu to amb alguns països sobre els quals pesen acusacions per vulneracions de drets humans. Pel que fa a Israel, l'informe de l'any passat afirmava que la guerra a Gaza havia provocat desenes de milers de morts i molts més ferits, a més del desplaçament forçós de la gran majoria de gazians i una greu crisi humanitària. L'edició d'aquest any, en canvi, no esmenta res d'això, i tampoc fa referència a les 61.000 persones que han perdut la vida a la Franja des de l'octubre de 2023. Un escenari similar succeeix amb El Salvador, país que actualment rep 6 milions de dòlars anuals dels EUA per allotjar migrants deportats a una megapresó d'alta seguretat. "No hi ha informes creïbles d'abusos significatius dels drets humans", assegura l'estudi, tot i les nombroses acusacions que pesen sobre el govern de Nayib Bukele per les condicions extremes en què viuen els seus reclusos. 

Un cas particular és el de la Xina. Durant el primer mandat de Donald Trump, l'informe va determinar que existien indicis d'un genocidi comès pel Partit Comunista contra els musulmans d'ètnia uigur que habiten el país. Ara, si bé s'esmenta tímidament aquesta conclusió anterior, el resum de la situació de drets humans és molt més curt, i s'han eliminat referències a les "interferències substancials amb la llibertat de reunió pacífica i la llibertat d'associació" i altres abusos. El mes passat, el secretari d'Estat nord-americà Marco Rubio va reunir-se amb el seu homòleg xinès, en un intent de l'administració republicana per construir ponts de cooperació amb el gegant asiàtic. Després de la trobada, Rubio va assegurar visiblement satisfet que tractaria d'organitzar una cimera entre Trump i Xi Jingping per aquest any.

Una agenda que s'ha centrat en els abusos incorrectes

Segons els assessors de Donald Trump, els governs de "mentalitat liberal" han estat impulsant una agenda de drets humans que s'ha centrat en els abusos incorrectes. L'actual administració no acostuma a parlar de qüestions relatives als drets humans, omissió que també afecta les vulneracions sobre col·lectius LGBT o envers les dones. Rubio va anunciar recentment importants retallades al Departament d'Estat, al qual acusava d'estar sotmès a "ideologies radicals", i va dir que treballaria per alinear-lo de nou amb l'enfocament de política exterior del president Trump. De moment, el màxim responsable de la diplomàcia nord-americana ja ha desmantellat oficines encarregades de supervisar els drets humans i la democràcia, i ha acomiadat diversos empleats que treballaven en aquests assumptes a Washington. Curiosament, quan exercia com a senador republicà a Florida, Rubio era un persistent crític dels abusos contra els drets humans al món. Un cop sota les ordres de Trump, com a màxim responsable del Departament d'Estat i conseller de seguretat nacional, s'ha abstingut completament de fer qualsevol referència a aquestes qüestions. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!