L’Assemblea Legislativa d'El Salvador ha aprovat aquest dijous una reforma constitucional que obre la porta a la reelecció indefinida del president del país i amplia la durada del mandat de cinc a sis anys. El canvi, impulsat per Nuevas Ideas —el partit del president Nayib Bukele— amb el suport dels seus dos socis de govern, modifica quatre articles de la Constitució que, fins ara, prohibien que un cap d’Estat pogués presentar-se de manera consecutiva. Amb aquesta maniobra legislativa, Bukele podrà tornar a optar a la Presidència de manera indefinida, consolidant encara més el seu poder en un país on ja havia estat criticat per la seva deriva autoritària i el debilitament de les institucions democràtiques.
“El més important és donar-li el poder total al poble”, ha defensat la diputada oficialista Ana Figuero, principal promotora de les reformes constitucionals que permetran la reelecció indefinida de Bukele. Durant la seva intervenció, recollida pel diari salvadorenc El Mundo, ha justificat la reforma dels articles 75, 80, 133, 152 i 154 de la Constitució assegurant que la reelecció és una pràctica històrica al país, vigent per a gairebé tots els càrrecs d’elecció popular. “Els alcaldes es poden reelegir tantes vegades com vulguin, els diputats també”, ha afegit, posant l’accent en el que considera l’element fonamental del procés: “el suport de la gent”. Amb aquest argument, la majoria parlamentària ha impulsat una reforma clau que, segons els crítics, consolida la concentració de poder en mans del president.
Amb 57 vots a favor dels 60 diputats del Parlament —on només sis membres no formen part del bloc de Bukele—, l’Assemblea Legislativa ha aprovat de manera contundent les reformes necessàries per eliminar la prohibició constitucional de la reelecció immediata i indefinida del president, així com per ampliar la durada del mandat presidencial de cinc a sis anys. Aquesta modificació, a més, permetria a Bukele presentar-se a les eleccions del 2027 —tot i que el seu mandat actual s’estén fins al 2029— si decideix fer coincidir els comicis presidencials amb els legislatius i municipals. A més d’aquestes mesures, el paquet de reformes inclou un altre canvi rellevant: la supressió de la segona volta electoral en cas que cap partit o coalició assoleixi la majoria absoluta, un pas més cap a la concentració del poder polític en mans de l’oficialisme.
“Avui ha mort la democràcia”
Els partits opositors Alianza Republicana Nacionalista (ARENA) i Vamos han expressat un rebuig frontal a la reforma constitucional impulsada pel bloc governamental. La diputada Marcela Villatoro ha estat especialment contundent: “Avui ha mort la democràcia a El Salvador”, ha denunciat durant la sessió parlamentària, tot acusant el govern d’haver aprovat el paquet de mesures “sense consulta, de manera grollera i cínica”. “S’han tret les màscares”, ha afegit, en referència a la coalició liderada per Bukele. Tot plegat queda ara pendent d’una ratificació per part de la mateixa cambra, un tràmit que previsiblement prosperarà gràcies a la majoria aclaparadora de Nuevas Ideas. En aquesta mateixa sessió, el Parlament també debatrà la 41a pròrroga consecutiva del règim d’excepció, vigent des del març del 2022. El president Bukele, que ha defensat reiteradament aquest estat d’excepció com una eina clau per combatre el crim organitzat, ja va advertir el juny passat: “M’és igual que em diguin dictador”. Aleshores, va carregar contra els valors democràtics: “Democràcia, institucionalitat, transparència, drets humans, estat de dret… sonen bé, però són termes que només es fan servir per tenir-nos sotmesos”.
Bukele, que en més d’una ocasió s’ha referit a si mateix com “el dictador més genial del món”, continua gaudint d’una enorme popularitat al seu país, en gran part gràcies a la seva política de mà dura contra les bandes delinqüents que durant dècades han sembrat el terror a El Salvador. Tot i les crítiques de la comunitat internacional i de les organitzacions de drets humans, una gran part de la població ha estat disposada a ignorar o relativitzar les proves que apunten que el seu govern —com ja van fer altres administracions abans— hauria negociat en secret amb les mateixes bandes. Aquesta aparent contradicció ha quedat eclipsada per una narrativa oficial que ha vinculat la pau relativa als carrers amb l’estat d’excepció instaurat el 2022, el qual ha permès suspendre garanties constitucionals i dur a terme detencions massives. En aquest context, desenes de milers de persones han estat empresonades sense garanties judicials, en el marc d’una ofensiva que Bukele presenta com un èxit rotund en matèria de seguretat.