Aquest dimecres 30 d’abril es compleixen 100 dies des que Donald Trump va assumir el càrrec de president dels Estats Units per segona vegada, una efemèride que ha estat profundament analitzada per experts de tot el món i que ha motivat que els mitjans de comunicació nord-americans hagin encarregat enquestes d’opinió sobre el que pensen els ciutadans sobre la gestió de la seva administració. La majoria de les enquestes (Gallup, The New York Times, CNN, Marist Poll, Washington Post/ABC News/Ipsos)  tenen un resultat comú: Trump suspèn la nota i aconsegueix el pitjor registre d’aprovació per a un president dels Estats Units en els seus primers 100 dies de mandat des d’almenys set dècades, quan Dwigth Eisenhower va arribar a la Casa Blanca en 1953, que és des que existeixen dades comparables.

La pitjor enquesta

Els pitjors resultats són els de l’enquesta publicada per Washington Post i ABC News realitzades amb Ipsos, que li atorguen una aprovació general del 39%, quan en febrer l’aprovació era del 45%, el que mostra una caiguda significativa de sis punts en només dos mesos. El 55% desaprova la gestió del president i un 44% ho fa fermament, mentre que només un 21% declara que “aprova fermament” la seva feina, el mínim històric registrat per Trump. Aquesta enquesta també mostra una divisió partidista, amb el 83% dels republicans que aproven la seva gestió, entre que el 93% dels demòcrates la desaproven i també el 60% dels independents. 

Entre els republicans, el 51% ho fa “fermament”, mentre que la xifra puja fins al 85% entre els demòcrates. Pel que fa als  votants de Trump, el 94% diu que no se’n penedeixen de la seva decisió, tot i que aquest percentatge ha caigut 4 punts respecte al seu primer mandat. Pel que fa als resultats entre grups demogràfics, l’aprovació entre homes blancs sense estudis universitaris, un dels seus nuclis de suport, és del 54%, igualant el seu mínim històric d’aquest grup. El 43% d’aquests votants creu que l’economia ha empitjorat amb Trump i un terç diu estar pitjor econòmicament. En aquest sentit, i pel que fa a la globalitat dels votants, el 73% dels enquestats creu que l’economia està en mal estat i el 53% creu que ha empitjorat des que Trump va assumir el càrrec. El 72% pensa que és probable que les seves polítiques econòmiques provoquin una recessió a curt termini. En definitiva, el seu nivell de desaprovació i la percepció negativa sobre l’economia i polítiques centrals han augmentat notablement en comparació amb l’inici de mandat.

L’enquesta de la CNN

Les altres principals enquestes que s’han publicat amb motiu d’aquests primers 100 dies de mandat pugen lleugerament el percentatge d’aprovació general, però totes demostren una percepció negativa de la seva gestió. La que ha realitzat SSRS per la CNN, l’aprovació de Trump del 41% també és la més baixa per qualsevol president electe, des d’almenys Eisenhowrer, inclòs el primer mandat de Trump. L'aprovació de la gestió de Trump a la presidència ha baixat 4 punts des del març i 7 punts menys que a finals de febrer. Només el 22% diu que aprova de manera contundent la gestió de Trump, un nou mínim, i aproximadament el doble diu que desaprova de manera contundent (45%). Des del març, Trump ha vist caigudes notables en l'aprovació de dones i nord-americans hispans (en baixar 7 punts en cada grup a 36% entre dones i 28% entre hispans). Les opinions partidistes sobre Trump continuen sent àmpliament polaritzades, amb un 86% de republicans que aproven i un 93% de demòcrates que desaproven. Però entre els independents polítics, la qualificació d'aprovació del president ha caigut al 31%, en igualar el punt més baix del seu primer mandat amb aquest grup i aproximadament el mateix que la seva posició amb ells el gener del 2021.

L’enquesta de Marist Poll

També destaca l’enquesta realitzada per Marist Poll (un centre d’investigació d’opinió pública amb seu en el Marist College a Poughkeepsie, Nova York, que treballa freqüentment en col·laboració amb importants mitjans de comunicació com NBC News, NPR, PBS NewsHour, Telemundo i The Wall Street Journal, entre d'altres. En aquest sondeig, Trump aconsegueix una aprovació general del 42%. El 45% dels nord-americans li atorguen una qualificació de ‘F’ (suspens) a la seva gestió, el 23% li dona una ‘A’ (excel·lent o molt bona valoració)  i el 17%, una B (bona valoració, tot i que amb matisos). Entre els republicans, un 54% li dona un ‘A’ i el 29% una ‘B’, mentre que quasi la meitat dels independents li dona una ‘F’.

Els principals eixos dels 100 primers dies de mandat

Política migratòria: Trump ha redoblat la seva retòrica i accions contra la immigració il·legal, prometent-hi acabar i reforçar la protecció dels treballadors nord-americans. Per això, ha intensificat la seva creuada contra la immigració irregular, teatralitzant les seves accions amb batudes i deportacions massives, el desplegament de tropes en la frontera i el tancament dels sol·licitants d’asil. Aquestes accions van anar acompanyades d'un discurs obertament xenòfob i una reducció de garanties legals per als deportats.

Reestructuració del govern: De la mà d’Elon Musk i la DOHA, ha iniciat retallades i reestructuracions a diversos sectors del govern federal, amb l'objectiu d'eliminar el que considera malbaratament, frau i abús. És el desmantellament de l'anomenat “estat administratiu”, amb dràstics retalls en el finançament científic, acomiadaments massius de funcionaris federals i l’eliminació de departaments i programes considerats innecessaris.

Economia i ocupació, la guerra dels aranzels: El president ha insistit en la recuperació de llocs de treball i la protecció de la indústria nacional, especialment en sectors com l'automoció. Ha recordat els èxits econòmics del primer mandat i ha promès que l'economia anirà encara millor. Seguint la seva estratègia proteccionista, el MAGA (Make America Great Again), es van implementar aranzels indiscriminats a productes importats, especialment de la Xina, cosa que va provocar una forta inestabilitat als mercats: l'S&P 500 va enregistrar la seva pitjor arrencada en dècades i el dòlar va perdre valor. Els consumidors nord-americans enfronten ara aranzels del 145% en productes clau, cosa que ha elevat el risc de recessió.

Trencament i redefinició d’aliances internacionals: Trump ha posat en dubte el compromís dels EUA amb l'OTAN, s’ha alineat amb Rússia per buscar un acord favorable a Moscou a la guerra d'Ucraïna i ha transformat la relació amb Llatinoamèrica, acostant-se a aliats polítics i castigant amb aranzels rivals com Veneçuela. També va plantejar ambicions territorials inèdites, com ara l'annexió de Groenlàndia i el control del Canal de Panamà, i també ha manifestat aspiracions expansionistes amb el seu veí, el Canadà.

Ús intensiu d’ordres executives i confrontació institucional: En els seus primers 100 dies des que va assumir la presidència el gener del 2025, Donald Trump ha signat aproximadament entre 139 i 150 ordres executives, segons diferents fonts. Aquest ritme supera el de qualsevol altre president nord-americà al segle XXI i gairebé iguala el nombre total d'ordres executives signades per Joe Biden en els quatre anys de mandat (162). Trump va signar 26 decrets només el primer dia a la Casa Blanca i ha continuat emetent noves ordres a un ritme d'almenys una cada dos dies. Amb aquesta política de decrets, Trump vol accelerar la seva agenda, desafiant aspectes constitucionals i afrontant múltiples impugnacions judicials.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!