El president dels EUA, Donald Trump, ha tornat a situar Groenlàndia al centre de les tensions entre els Estats Units i els seus aliats europeus. En el marc de la cimera de l'OTAN, el president nord-americà ha reiterat que Washington necessita controlar l'illa àrtica per motius de seguretat i ha assegurat que la qüestió serà un dels assumptes que plantejarà als líders de l'Aliança. Les seves declaracions han provocat una resposta immediata de Dinamarca, que ha recordat que Groenlàndia "no està en venda" i que defensarà la seva sobirania.
Abans de reunir-se amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, Trump va afirmar que Groenlàndia és "molt important" per als Estats Units, però "no per a Dinamarca". Segons el mandatari, el control de l'illa és necessari "per protegir el món, no només els Estats Units", en referència al valor estratègic que té aquest territori a l'Àrtic, una regió que ha guanyat pes geopolític els darrers anys per l'interès creixent de potències com Rússia i la Xina.
Trump també va recuperar un dels seus arguments habituals sobre el territori i va assegurar que els Estats Units van cometre un error en retornar Groenlàndia a Dinamarca després de la Segona Guerra Mundial. "No hauríem d'haver-la retornat perquè nosaltres som els que la necessitem", va afirmar. El president nord-americà va recordar que Washington va assumir la protecció de l'illa durant l'ocupació nazi de Dinamarca i va qüestionar la decisió de restituir-ne el control a Copenhaguen un cop acabat el conflicte.
Les declaracions arriben en un moment de creixent distanciament entre Washington i diversos socis europeus. Ja en la seva arribada a la cimera, Trump havia acusat Dinamarca de no invertir prou en el desenvolupament i la defensa de Groenlàndia, alhora que va retreure als aliats europeus que no comparteixin la seva visió sobre el futur del territori.
Groenlàndia "no està en venda"
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va respondre amb contundència. En arribar a la reunió de líders de l'OTAN, va reiterar que Groenlàndia "no està en venda" i va recordar que el territori forma part del Regne de Dinamarca, tot i gaudir d'un ampli autogovern. Frederiksen també va defensar el dret del poble groenlandès a decidir el seu futur i va reclamar als aliats que respectin la integritat territorial i la sobirania danesa.
Les paraules de Trump van trobar el suport de ben pocs dirigents presents a la cimera. Els primers ministres d'Islàndia i dels Països Baixos, així com el president de Letònia, van expressar el seu suport a Dinamarca i van coincidir en la necessitat de reforçar la seguretat a l'Àrtic sense posar en qüestió les fronteres dels estats membres de l'Aliança.
Malgrat les reiterades negatives de Copenhaguen i de les autoritats groenlandeses, Trump continua mantenint viva una reivindicació que ja va generar una forta crisi diplomàtica durant el seu primer mandat. La insistència del president nord-americà confirma que el futur de Groenlàndia continua formant part de la seva agenda geopolítica i amenaça d'afegir un nou focus de tensió dins de l'OTAN en un moment especialment delicat per a la seguretat europea.