El president dels Estats Units, Donald Trump, continua amb el seu brusc canvi de rumb respecte al conflicte a Ucraïna. Aquest dimarts, el republicà va encendre les alarmes del Kremlin després que el Financial Times revelés que havia preguntat al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, si podia “colpejar” les ciutats de Moscou i Sant Petersburg. Paral·lelament, Rússia, cada cop més a prop del trencament total amb els EUA, viu el millor moment de la seva relació amb la Xina, soci imprescindible del Kremlin per mantenir els esforços bèl·lics a Ucraïna.
Trump, d'acord amb les fonts del Times, va instar Zelenski en una trucada a intensificar els atacs contra Rússia, i la resposta de l'ucraïnès va ser clara: sempre que Washington proporcioni armes de llarg abast, ho pot aconseguir. Poc després d'aquesta revelació, el nord-americà es va fer enrere, assegurant durant una atenció als mitjans que "no, Ucraïna no hauria de tenir com a objectiu Moscou". Quan se li va preguntar per Vladímir Putin, de fet, va assegurar que, malgrat la seva decepció, "no havia trencat del tot amb ell". Finalment, va fugir d'estudi en ser preguntat per un possible enviament d'armes a Ucraïna que permetés penetrar en territori rus. "No pretenem fer això", va sentenciar. Entretant, Kíiv encara espera més detalls sobre l'arribada d'equipament militar nord-americà valorat en "milers de milions de dòlars" que Trump va prometre la setmana passada.
L'ambivalència de Trump genera reticències
Ucraïna ha encaixat l'últim gir de guió de Trump amb cert recel. Tot i celebrar que els EUA accedeixin a multiplicar els recursos antiaeris ucraïnesos, la qüestió del termini de 50 dies per aplicar noves sancions no acaba de convèncer els dirigents de Kíiv. Ho consideren una concessió a Putin, que ara disposa de temps fins al setembre per continuar amb la seva onada d'atacs pràcticament diaris contra Ucraïna. Diversos analistes consideren que Donald Trump ha volgut vendre un enduriment de la seva posició, però que, en realitat, la mesura dona llibertat a Putin perquè actuï amb impunitat durant tot aquest temps, sense esperar represàlies de Washington. De fet, fins i tot des de Rússia qüestionen la mesura. L'expresident rus i membre del Consell de Seguretat de la Federació Russa, Dmitri Medvedev, va qualificar de “teatral” l'ultimàtum llançat per Trump al Kremlin.
Qui tampoc ha encaixat bé el canvi de parer de Donald Trump ha estat a Putin. Tanmateix, el dirigent rus no pensa frenar les seves operacions a Ucraïna: ha minimitzat les amenaces aranzelàries dels EUA i ha recordat que no té cap intenció de negociar amb Zelenski. Per la seva part, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha tret ferro a l'últim moviment del nord-americà: "50 dies, abans eren 24 hores [en referència al temps que Trump va dir que trigaria a posar fi al conflicte], després van ser 100 dies… Hem aguantat tot això, portem tot aquest temps aguantant les sancions", ha assegurat, convençut de la resiliència russa davant els embats d'Occident. I ha afegit una amenaça: "Aquells que inicien una guerra de sancions contra Rússia acabaran enfonsats al mateix forat que han cavat per al seu germà [Ucraïna]."
Pequín i Moscou, més amics que mai
Donald Trump, que abans del seu retorn a la Casa Blanca acusava Biden d'haver impulsat les relacions entre la Xina i Rússia i prometia trencar el vincle entre tots dos països un cop arribés ell al poder, assisteix ara amb impotència a un moment d'esplendor en l'eix Pequín - Moscou. Els caps de la diplomàcia d'ambdós països, reunits aquesta setmana, qualifiquen la seva aliança de "la relació més estable i madura del món ara mateix". Quan, les primeres setmanes del seu mandat, Trump mirava cap a una profitosa aliança amb el president rus, diverses veus vaticinaven que això allunyaria Putin del seu matrimoni estratègic amb Xi Jinping. Ara que l'acostament a Rússia ha fracassat i el republicà ha optat per tornar a erigir-se en el gran protector d'Ucraïna, el rol de Pequín com a soci lleial de Moscou ha tornat a reforçar-se. La relació entre ambdues potències roman intacta, i la Xina continua mantenint l'economia russa a flotació mitjançant generoses ajudes que permeten superar les sancions d'Occident.
Aquest dimarts, Xi es va reunir personalment amb Lavrov, a qui va recordar la necessitat de treballar conjuntament amb els països del Sud Global per "promoure el desenvolupament d'un ordre internacional més just i raonable". A més, s'espera que, en la desfilada militar que se celebrarà pròximament a la Xina per commemorar la victòria del país davant l'agressió japonesa a la Segona Guerra Mundial, Putin assisteixi com a convidat oficial, compensant així la visita del mandatari xinès a les celebracions del Dia de la Victòria a Moscou. Per altra banda, el rus participarà en una cimera de líders de l'Organització de Cooperació de Shanghai, grup liderat per la Xina que busca erigir-se en contrapès a l'hegemonia dels països occidentals.
Tots aquests senyals, que evidencien el bon moment de les relacions entre la Xina i Moscou, coincideixen amb els ultimàtums de Donald Trump a Putin per mirar de forçar el cada cop més llunyà acord de pau a Ucraïna. Pequín s'ho mira des de la seva privilegiada posició, afirmant, tímidament, que "ningú guanya en una guerra aranzelària, i la coerció no resoldrà els problemes". Les autoritats xineses continuen alimentant la seva retòrica d'innòcua neutralitat, presentant-se com un actor mediador necessari per assolir la pau. De fet, la Xina va arribar a presentar una proposta de pau que validava les aspiracions territorials de Rússia, a la vegada que feia una crida a respectar la sobirania ucraïnesa. Però l'audaç Xi, en el fons, sap com treure rèdit de la seva privilegiada posició en el conflicte. Tot i gaudir d'una gran influència sobre Putin —factor que Occident ha utilitzat per pressionar el xinés perquè busqui una solució a la guerra—, el líder del gegant asiàtic és conscient que un acord de pau implicarà deixar de vendre a Moscou les seves tecnologies de doble ús, element vital per alimentar la maquinària de guerra del Kremlin.