El president dels Estats Units, Donald Trump, ha rectificat i ha decidit recuperar els mítings que havia cancel·lat a Iowa i Kansas, a només tres dies de les eleccions legislatives del 3 de novembre. El canvi de plans arriba enmig d'una forta tensió electoral, amb funcionaris que denuncien pressions del govern federal, advertiments de possibles penes de presó i preparatius davant l'eventual presència d'agents armats als col·legis electorals. Una jutgessa federal ha intervingut per frenar les amenaces de l'Administració als responsables de gestionar les votacions.
La Casa Blanca havia anunciat dijous que Trump substituiria els actes presencials per una vintena de mítings telefònics. El magnat americà va justificar la suspensió de la visita a Kansas assegurant que el senador republicà Roger Marshall tenia bones perspectives electorals. "No crec que hagi d'anar a Kansas", va afirmar. Tanmateix, menys de 24 hores després, els dos mítings tornaven a figurar a la seva agenda per a diumenge. Segons la Casa Blanca, els canvis responen a qüestions d'organització, mentre que diverses informacions apunten que el mateix Trump va impulsar la rectificació. Els republicans afronten uns comicis ajustats en aquests dos estats, deciusius per mantenir el control del Senat.
Amenaces de presó als funcionaris i una jutgessa que frena Trump
Paral·lelament, el Departament de Justícia ha enviat cartes a les autoritats electorals dels 50 estats per recordar-los l'obligació de conservar les paperetes i la documentació durant 22 mesos. Els escrits adverteixen que els incompliments deliberats poden comportar multes de fins a 1.000 dòlars i penes de fins a un any de presó. L'Administració defensa que es tracta de garantir el compliment de la legislació, però aquestes advertències han incrementat la preocupació entre els responsables electorals, que denuncien pressions federals en plena recta final dels comicis.
La tensió també ha arribat als tribunals. Divendres, la jutgessa federal Trina Thompson va prohibir temporalment al govern de Trump amenaçar amb processos penals els funcionaris electorals que es neguin a aplicar determinades exigències federals sobre les paperetes. La resolució també impedeix obligar les autoritats a apartar vots o modificar els censos basant-se únicament en sospites sobre la nacionalitat dels electors. La decisió arriba després que l'Administració intentés separar fins a 20.000 paperetes a Califòrnia per possibles irregularitats, una petició que els tribunals van rebutjar.
Preparatius davant la possible aparició d'agents armats als col·legis
Aquesta situació ha portat responsables electorals de diversos estats, com Pensilvània i Wisconsin, a preparar protocols davant possibles intimidacions o intervencions d'agents federals durant les votacions. Les mesures inclouen instruccions als treballadors sobre com actuar si apareixen agents als centres de votació o es produeixen intents d'interferir en el recompte. Tot i aquests temors, no hi ha cap desplegament d'agents armats als col·legis electorals confirmat. El Departament de Justícia assegura que els observadors federals no portaran armes ni interferiran en les votacions, i que no hi participaran agents de l'FBI ni del servei d'immigració ICE. Amb el control del Congrés en joc, les autoritats es preparen per garantir el desenvolupament de les eleccions i afrontar les possibles disputes que puguin sorgir després dels resultats.