El president dels EUA, Donald Trump, ha elevat aquest diumenge el to contra l’Iran amb una advertència directa que reflecteix l’estancament de les negociacions impulsades pels Estats Units per intentar contenir l’escalada al Pròxim Orient. El president nord-americà va assegurar que “el rellotge corre” per a Teheran i va amenaçar el règim iranià amb conseqüències devastadores si no accepta aviat un acord de pau amb Washington.

“El temps s’acaba”, va escriure Trump a la seva plataforma Truth Social, en un missatge que evidencia la creixent frustració de la Casa Blanca davant la falta d’avenços diplomàtics. Les declaracions arriben en un moment especialment delicat, marcat per la persistència dels combats entre Israel i actors aliats de l’Iran a la regió, especialment al Líban.

Segons el portal nord-americà Axios, Trump té previst reunir-se dimarts amb els principals assessors de seguretat nacional per estudiar possibles opcions militars contra l’Iran. Tot i que la Casa Blanca no ha confirmat oficialment aquesta informació, el moviment reforça la percepció que Washington considera insuficients els contactes diplomàtics actuals.

La tensió regional també ha augmentat després d’un atac amb drons als Emirats Àrabs Units que va provocar un incendi en una central nuclear. Les autoritats emiratianes van qualificar l’incident de “perillosa escalada” i van apuntar directament a l’Iran o a milícies afins. Paral·lelament, l’Aràbia Saudita va assegurar haver interceptat tres drons durant el cap de setmana.

L'Iran es manté ferm davant les exigències

En aquest context, Teheran manté una posició de màxima exigència. El règim iranià reclama un alto el foc estable al Líban abans d’acceptar qualsevol acord més ampli amb Washington. Les negociacions impulsades pels Estats Units es troben pràcticament bloquejades, i mitjans iranians asseguren que la darrera proposta nord-americana no inclou concessions significatives.

Segons l’agència iraniana Fars, Washington hauria plantejat un document amb cinc condicions principals, entre les quals destaca l’exigència que l’Iran mantingui operativa només una instal·lació nuclear i transfereixi als Estats Units les seves reserves d’urani altament enriquit. Aquestes demandes són considerades inacceptables per sectors del règim iranià, que les interpreten com una renúncia a la seva capacitat estratègica.

Continuen els bombardejos

Mentrestant, la situació sobre el terreny continua deteriorant-se. Els bombardejos israelians al Líban van causar diumenge almenys set morts, entre elles un comandant de la Gihad Islàmica, Wael Abdel Halim, i la seva filla de 17 anys, segons fonts oficials libaneses. Altres atacs al sud del país van deixar cinc morts més, inclosos dos infants, i una quinzena de ferits.

Els combats persisteixen malgrat la fràgil extensió de l’alto el foc acordada recentment entre Israel i el Líban per 45 dies més. Hezbollah, principal aliat de l’Iran a la regió, va disparar prop de 200 projectils contra territori israelià durant el cap de setmana, segons l’exèrcit d’Israel. El moviment xiïta també va qualificar de “carreró sense sortida” les converses patrocinades pels Estats Units.

Aquesta escalada coincideix amb una nova decisió polèmica del govern israelià. El gabinet de Benjamin Netanyahu ha aprovat la construcció d’un complex de defensa als terrenys de l’antiga seu de l’agència de l’ONU per als refugiats palestins (UNRWA) a Jerusalem Est. L’espai havia estat confiscat per Israel l’any passat, una actuació que Nacions Unides considera contrària al dret internacional.

La combinació de pressió militar, bloqueig diplomàtic i violència creixent dibuixa un escenari d’elevada incertesa al Pròxim Orient. Tot i els intents de mediació nord-americana, la distància entre Washington, Teheran i els actors regionals continua ampliant-se, amb el risc que qualsevol nou incident pugui desencadenar una escalada encara més gran.