L’acord de fusió entre Netflix i Warner Bros. Discovery (WBD) per 82.700 milions de dòlars (més de 70.000 milions d’euros) podria estar en perill per obstacles reguladors antimonopoli, oposició política i disputes competitives. Netflix va anunciar aquest divendres la compra definitiva de Warner Bros Discovery, inclosos els seus estudis de cinema i televisió, HBO Max i HBO, després d’una disputada licitació de mesos en què van participar grans estudis rivals com Paramount i Comcast. El president Donald Trump ha reconegut que aquesta operació “podria ser un problema” per la quota de mercat, i ha advertit que s’involucrarà personalment en la decisió. Trump va expressar cert escepticisme diumenge sobre les perspectives d'aprovació. "Bé, això ha de passar per un procés, i veurem què passa", va dir als periodistes mentre caminava per la catifa vermella dels Premis Kennedy Center a Washington, al costat de la seva dona Melània. "Tenen una quota de mercat molt gran", va dir Trump sobre Netflix. "Quan tenen Warner Bros., aquesta quota puja molt". Trump va assegurar que consultaria "alguns economistes" abans que l'acord rebés la seva aprovació. "Jo també participaré en aquesta decisió", va dir.
Una operació sota control antimonopoli
Històricament, els presidents no s'han involucrat sovint en les aprovacions antimonopoli quan les empreses volen fusionar-se. Però les ingerències de Trump i els canvis dràstics que ha introduït en la manera com les empreses nord-americanes tracten amb el govern federal ha estat una constant durant els seus mandats. Així, ni Netflix ni Warner Bros. posseeixen cap emissora, per la qual cosa l'acord no requeriria l'aprovació de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), donat l’acord de compra exclou canals de cable com CNN, TNT o Discovery, que se separen en una entitat diferenciada anomenada Discovery Global. La FCC supervisa principalment llicències de transmissió broadcast i de cable, no pas fusions estrictes d’estudis de cinema, televisió i streaming com aquesta. Però l’operació sí que requereix el vistiplau de diverses autoritats reguladores de la competència, tant als EUA com internacionalment, per verificar que no generi un monopoli en l’streaming i el cinema. Així, la Comissió Federació de Comerç (FTC) i el Departament de Justícia (DOJ) examinen aquestes fusions sota les lleis antimonopoli com la Clayton Act; analitzaran si la quota combinada (gairebé el 50% del mercat) perjudica la competència, els preus i els consumidors. Trump, com a president, pot influir en l’aprovació de la fusió a través d’aquests departaments que depenen de la seva administració i que revisen els riscos antimonopoli.
La relació de Trump i la família que controla Paramount
Alguns mitjans han recordat que la Casa Blanca afavoreix Paramount Skydance, avalada per aliats de Trump com David Ellison, fill de Larry Ellison, magnat d’Oracle i donant republicà proper a Trump, que va comprar Paramount recentment. Els crítics denuncien que Trump i la Casa Blanca l' “afavoreixen” perquè Ellison va resoldre demandes amb Trump (com una edi a “60 Minutes” de la CBS), i bloquejar Netflix preserva la competència amb aquest aliat, evitant que Netflix controli “tot Hollywood”. El president Trump, però, es va reunir la setmana passada amb el CEO de Netflix, Ted Srandos, al Despatx Oval, durant més d’una hora, i va dir als periodistes que l’executiu havia fet “una feina increïble” a l’empresa, sense mostrar cap oposició pública a la fusió i deixant Sarandos amb la impressió positiva que el president no s’oposaria a l’operació, tot i la relació amb la família Ellison.
La divisió de Warner per protegir els canals de cable
Al juny, WBD va presentar els seus plans per dividir-se en dues empreses cotitzades: una branca de streaming i estudis construïda al voltant de Warner Bros, HBO, HBO Max i les biblioteques i arxius de cinema i televisió del grup; i una divisió separada de Global Networks, més tard anomenada Discovery Global, amb CNN, TNT Sports, els canals de Discovery i serveis com Discovery+ i Bleacher Report. D’aquesta manera, qualsevol comprador només podia adquirir els estudis i els actius de streaming, mentre que les xarxes de cable heretades se separaven en un negoci independent. Paramount, amb el suport de Skydance, va fer més d’una proposta de compra majoritària que el conseller delegat i president de Warner Bros., David Zaslav, va rebutjar. Paramount va denunciar dijous, en una carta oberta, imparcialitat en el procés, acusant WBD d’afavorir Netflix.
L’acord de divendres es produïa després d’una licitació de diverses setmanes, en què Netflix s’ha imposat amb la seva oferta de 28 dòlars per acció, que ha superat l’oferta de Paramount Skydance de gairebé 24 dòlars per la totalitat de Warner Bros. Discovery, inclosos els actius de televisió per cable que es preveu que s’escindiran. Els dos gegants pretenen completar la transacció en el tercer trimestre del 2026, quan Warner escindeixi la seva unitat de canals de televisió per cable Discovery Global.
El pastís del negoci de l’streaming i l’impacte de la fusió
WBD, resultant de la fusió entre WarnerMedia i Discovery, és un actor clau en el món del cinema, propietari de sagues com James Bond i Harry Potter, la franquícia de DC Comics i clàssics de l’edat daurada, però afronta la competència del streaming i el canvi d’hàbits dels consumidors. Netflix ja és el servei de transmissió en continu de pagament més gran del món, amb més de 300 milions de subscriptors, i títols clau de la cultura pop contemporània, com Squid Game o Stranger Things, amb un fort creixement després de la pandèmia de la covid-19 (2020), que va impulsar el consum d’entreteniment digital per damunt del presencial. Aconseguir els actius de Warner Bros. Discovery crearia un gegant amb una influència encara més gran sobre els propietaris de sales de cinema i els sindicats de la indústria de l’entreteniment. De fet, en el pastís de l’streaming, Netflix ja s’ha menjat més del 30% de la quota de mercat als Estats Units, i si compra Warner Bros. Discovery (WBD), amb les seves joies com HBO, Harry Potter i DC Comics, s’engoliria gairebé la meitat del pastís sencer. Això crea un “monopoli” potencial, en què una sola empresa domina els preus, el contingut i la competència, perjudicant consumidors i rivals, i podria obligar les empreses més petites a fusionar-se en la seva lluita per competir.