La Comissió Europea (CE) ha proposat aquest dimecres una sèrie de mesures per fer front a la crisi migratòria que viu el bloc comunitari a la frontera amb Bielorússia. Entre altres propostes, Brussel·les estudia implementar un procediment d'excepció en el dret europeu i internacional que permetria retornar els sol·licitants d'asil de manera exprés. A efectes pràctics, les mesures suggerides per la comissària europea de l'Interior, Ylva Johansson, serveixen perquè la UE pugui mantenir els refugiats tancats durant més temps mentre consideren les seves sol·licituds. Durant aquest temps, no es considerarà que els sol·licitants d'asil hagin entrat en territori europeu, tal com ja es fa als aeroports. En aquests 'limbs migratoris', la UE podrà retornar les persones migrades des de la frontera d'acord amb el marc legal.
"Emergència"
La CE vol invocar per primera vegada una clàusula en la llei europea que permet introduir canvis en la política d'acolliment només en "situacions d'emergència". Malgrat haver reconegut aquest dimecres que la situació a les fronteres "va a menys", Brussel·les ha argumentat que no poden "abaixar la guàrdia" amb el líder bielorús, Alexandr Lukaixenko. És així com ha volgut justificar el bloc comunitari el paquet de mesures que han proposat per remeiar la crisi. Concretament, les mesures inclouen un procediment de gestió d'asil i migració d'emergència a les fronteres exteriors que permetran a les autoritats de Polònia, Lituània i Letònia ampliar el període de registre per a les sol·licituds d'asil a 4 setmanes, en lloc dels actuals 3 a 10 dies. A més a més, també podran aplicar el procediment d'asil a la frontera per a processar totes les sol·licituds, inclosos els recursos, en un termini màxim de 16 setmanes, excepte en el cas de persones que sofreixin problemes de salut particulars. El lloc a la frontera on es retindrà als migrants durant aquest temps no serà considerat territori de la UE, el que significa que podran ser retornats ràpidament des de la mateixa frontera sense ser traslladats.
Migrants fan cua per fer servir les dutxes a la frontera entre Bielorússia i Polònia / Efe
"Marc legal més flexible"
D'aquests tripijocs legals per evitar que els refugiats entrin a l'Europa continental, el vicepresident comunitari Margaritis Schinas n'ha dit garantir "un marc legal més flexible" per abordar la crisi migratòria. Schinas ha assegurat que les mesures es fan en el marc del dret europeu i internacional (respectant els drets dels migrants a sol·licitar asil i de no fer devolucions en calent ni en grup). En principi les mesures s'aplicaran per un període de 6 mesos, que podrà ser prorrogat o derogat, als ciutadans de tercers països que després d'haver entrat irregularment a la UE des de Bielorússia es trobin en les proximitats de la frontera o aquells que es presentin en els passos fronterers. La proposta, sobre la qual es consultarà a l'Eurocambra, haurà de ser adoptada pel Consell (països de la UE) per a poder entrar en vigor.
La Unió Europea ha acusat repetidament el líder populista Lukaixenko d'atraure refugiats (la majoria kurds, afganesos i iraquians) a les fronteres amb la UE per tal de desestabilitzar el bloc com a represàlia per haver imposat sancions contra Bielorússia. Actualment, milers de famílies esperen, amb temperatures sota zero, poder travessar la frontera.
Foto principal: una família de refugiats a la frontera amb Bielorússia / Efe