Durant els prop de 200 dies de segon mandat de Donald Trump, la principal resistència a la seva agenda política no s’ha trobat als passadissos del Congrés, sinó als tribunals. Un exemple recent és la decisió del jutge federal Leo Sorokin, de Boston, que la setmana passada va mantenir vigent la prohibició general contra l’ordre presidencial que volia eliminar el dret a la ciutadania per naixement. La seva resolució, que impedeix a la Casa Blanca aplicar la mesura a qualsevol persona del país —no només als demandants—, s’afegeix a una llarga llista de revessos judicials que han marcat els primers mesos de mandat republicà. Segons una anàlisi de The Guardian basada en registres judicials i dades del Congressional Research Service, s’han dictat al voltant de 35 mesures cautelars d’abast nacional des de la investidura de Trump el passat 20 de gener. Tot i que no hi ha una definició legal única per a aquest tipus d’ordres, els bloquejos han aturat polítiques tan diverses com les restriccions a finançament federal per a programes de diversitat o els canvis en la reubicació de refugiats.
Entre les mesures frenades pels tribunals durant els primers mesos del segon mandat de Trump, la immigració ocupa un lloc destacat. Almenys vuit ordres judicials d’abast nacional han aturat canvis impulsats per la Casa Blanca en matèria de control migratori. Entre aquests casos hi ha el polèmic intent de posar fi al dret de ciutadania per naixement (birthright citizenship), la reducció del programa de reubicació de refugiats i l’acceleració de deportacions, així com actuacions emparades en l’Alien Enemies Act. Per a col·lectius directament afectats —des d’immigrants en situació irregular amb ordres d’expulsió fins a organitzacions sense ànim de lucre que perden fons federals—, l’impacte d’aquestes polítiques es podria començar a veure en qüestió de setmanes o mesos.
Les polítiques de finançament federal de Trump també han topat amb una muralla judicial. En només mig any, almenys sis ordres d’abast nacional han impedit que la Casa Blanca executés congelacions o restriccions de fons. Entre les demandes que han prosperat hi ha la del National Council of Nonprofits, que va frenar el bloqueig de determinades partides, i la de l’Association of American Medical Colleges, que es va oposar a retallades en beques dels Instituts Nacionals de Salut (NIH). Les decisions judicials han impedit en certa manera que Trump reassignés recursos a voluntat, incloent-hi moviments pressupostaris que haurien afectat de manera especial els estats governats pels demòcrates o programes socials clau.
Pel que fa a les iniciatives de Trump en matèria de diversitat, inclusió i drets civils, aquestes també han esdevingut un camp de batalla judicial. Com a mínim cinc ordres nacionals han paralitzat restriccions imposades per ordres executives contra programes de diversitat, equitat i inclusió, com la demanda presentada per la National Association of Diversity Officers. Altres litigis han posat el fre a mesures més específiques, com les limitacions a l’atenció mèdica d’afirmació de gènere a les presons federals, els canvis en la designació de gènere als passaports o l’acomiadament massiu de milers de treballadors federals. Aquestes decisions han impedit que la Casa Blanca desmantellés ràpidament proteccions i drets per a col·lectius vulnerables.
El Suprem posa fre
Aquesta onada de bloquejos judicials, però, ha topat recentment amb un fre important. El Tribunal Suprem va reduir de manera dràstica el mes de juny la capacitat dels jutjats per dictar mesures cautelars d’abast nacional, una eina que ha estat clau per frenar les polítiques presidencials. Des d’aleshores, els opositors a l’administració Trump es veuen obligats a recórrer a demandes col·lectives —més lentes— o a presentar múltiples litigis en diverses jurisdiccions per obtenir el mateix resultat, tot i que la sentència deixa marge per a excepcions en casos en què es prioritzen els interessos del conjunt de la ciutadania. “Els abusos de poder il·legals del president Trump han causat danys extensos a tot el país —a pagesos, estudiants, famílies treballadores i jubilats—, i això requereix una resposta nacional”, va denunciar Donald Sherman, subdirector de l’organització Citizens for Responsibility and Ethics in Washington, en declaracions a The Guardian. A parer seu, la decisió del Suprem ha complicat la tasca de frenar les accions “il·legals” del magnat republicà i ha afegit una càrrega innecessària al sistema judicial, però assegura que ni els advocats ni la ciutadania renunciaran a fer-lo rendir comptes als tribunals.
Tot i el gir que ha provocat la decisió del Suprem, diversos juristes adverteixen que és massa aviat per avaluar-ne l’abast real. El futur d’aquesta restricció dependrà, en gran manera, de com els tribunals inferiors interpretin i apliquin l’excepció que permet dictar ordres d’abast nacional en casos excepcionals. Alguns magistrats apunten que les demandes col·lectives podrien convertir-se en l’eina per frenar ordres executives de la Casa Blanca, ja que podrien considerar-se precisament casos en què els interessos del conjunt de la ciutadania són prioritaris. Tanmateix, reconeixen que són procediments més lents, complexos i que requereixen més recursos. Això podria reduir la capacitat de reacció davant mesures amb efectes immediats sobre col·lectius vulnerables. L’impacte, doncs, no només es jugarà als tribunals, sinó també en el ritme d’aplicació de les polítiques de Trump, que podrien veure’s menys frenades a curt termini. En un context polític altament polaritzat, aquesta nova configuració judicial podria acabar condicionant l’agenda legislativa, la percepció pública de l’actual mandat i, en última instància, els resultats dels republicans a les eleccions de mig mandat (midterm) del 2026. Així doncs, sigui quina sigui la resposta dels tribunals a la decisió del Suprem, la batalla legal promet convertir-se en un termòmetre clau de la força i límits del trumpisme.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!