Donald Trump no en tindrà prou amb Nicolás Maduro, i ja ho ha deixat clar. Després de l'operació a Veneçuela, el president dels Estats Units ja va avisar Mèxic, Colòmbia i Cuba, a l'Amèrica Llatina; i també va ser molt clar sobre Groenlàndia: "La necessitem". En aquest context, fins a set líders europeus han escenificat aquest dimarts un front comú contra les amenaces del republicà, però massa feble... sobretot si tenim en compte que, hores després, la Casa Blanca reconeixia que es planteja fer servir la força militar per controlar l'illa de l'Àrtic. És una possibilitat, com n'hi ha d'altres: recollim tres opcions sobre la taula dels Estats Units de Trump per prendre el control de Groenlàndia.
En un comunicat remès a diversos mitjans de comunicació aquest dimarts, la Casa Blanca va explicar que el magnat estudia diferents idees per controlar l'illa, inclòs el possible ús de l'exèrcit. Concretament, el comunicat deia que "el president i el seu equip estan analitzant un seguit d'opcions per assolir aquest important objectiu de política exterior i, per descomptat, l'ús de les forces armades estatunidenques sempre és una opció a disposició del comandant en cap". No cal dir que tal cosa sacsejaria l'OTAN i aprofundiria la divisió amb els líders europeus, tot i que és veritat que alguns alts càrrecs de l'administració Trump han rebaixat l'alerta.
De l'exèrcit a la compra i la lliure associació
Com que els comentaris del president dels EUA han generat preocupació entre legisladors, el secretari d'Estat, Marco Rubio, va reunir-se aquest dimarts amb alguns d'ells i va dir-los que res no indica una invasió imminent de l'illa. Per contra, va assegurar que Trump estaria disposat a comprar Groenlàndia i que els seus assessors ja preparen un pla actualitzat per trobar la via per adquirir el territori àrtic —sense avançar cap xifra. Es tracta d'una estratègia molt pròpia del segle XIX, quan els EUA ja van comprar Alaska a Rússia o Florida a Espanya.
La tercera opció, entre altres que poden anar sorgint, és la d'un acord de lliure associació com el que ja mantenen els EUA amb els Estats Federats de Micronèsia, les Illes Marshall i Palau —tot i que un pacte així no assoliria l'ambició de Trump de fer que l'illa formi part del seu país. La realitat és que l'enviat especial del president per a Groenlàndia, Jeff Landry, ja s'ha expressat en aquesta línia i aquest dimarts va defensar la independència de Groenlàndia amb acords econòmics amb Washington, descartant l'ús de la força. "Crec que el president dona suport a una Groenlàndia independent amb vincles econòmics i oportunitats comercials per als EUA", va declarar en una entrevista amb la cadena CNBC.