Un 1 de setembre de 1923, la regió de Kanto, on es troba la capital nipona, va ser assolada per un terratrèmol que va durar poc més d'uns 40 segons. Conegut com el Gran Terratrèmol de Kanto, la destrucció d'aquest sisme va ser aterridora. Van morir 105.000, 37.000 van desaparèixer, molts dels quals segurament també van morir. El nombre de ferits es desconeix, però s'augura altíssim. La majoria dels edificis de Tòquio van desaparèixer i després del sisme la ciutat va ser engolida dos dies per les flames a causa dels focs que s'iniciaven en les llars destrossades. El terratrèmol darrere d'aquesta destrucció es calcula que va ser d'entre 7,9 i 8,1 a l'escalada de Ritcher. Es tracta d'un "gran" terratrèmol que marca el passat del Japó, però també el seu futur, ja que els experts apunten que un terratrèmol com aquell es produirà en les dècades vinents. 

Segons informa The Guardian, els sismòlegs consideren que hi ha un 70% de possibilitats que un terratrèmol massiu com el de fa 100 anys arrasi l'àrea metropolitana de Tòquio en els pròxims 30 anys, matant fins a 23.000 persones. L'amenaça és perillosa, però igual que Tòquio no és la mateixa de fa 100 anys, la tecnologia antisísmica nipona tampoc. 

Com es prepara Tòquio per a un nou gran terratrèmol? 

Fa un segle, la meitat de la capital japonesa i bona part de la ciutat portuària Yokohama van quedar arrasades pel sisme i les flames. El cost humà va ser molt alt, milers de persones mortes i desaparegudes, centenars de milers sense la llar ni enlloc on anar. L'empremta d'aquesta tragèdia va marcar la societat del país. No només el dolor va impregnar les seqüeles d'aquest desastre, també les lliçons que es van aprendre perquè un fet així no tornés a succeir. 

El Gran Terratrèmol de Kanto és un punt d'inflexió com cap altre en el disseny sísmic d'estructures al Japó, segons exposa a The Guardian Yoshiaki Nakano, expert en enginyeria de terratrèmols de l'Institut Nacional d'Investigació per a Ciències de la Terra i Resiliència als Desastres. Així va ser l'inici de l'urbanisme resilient al Japó, la millor protecció per l'actual Tòquio.

Actualment hi ha tres pilars. El primer és l'habilitació d'àrees d'evacuació, que han proliferat durant les dècades passades i que cada resident ha de conèixer al seu veïnat. El segon és la planificació urbanística en blocs separats per espais amplis com avingudes o canals que serveixin de tallafocs i, finalment, la mateixa concepció d'aquests blocs perquè siguin a prova d'incendis, "de manera que fins i tot en condicions molt adverses es pugui aturar l'avenç del foc", exposa a EFE el professor Takaaki Kato, de l'Institut de Ciència Industrial de la Universitat de Tòquio.