Una flotilla internacional amb destinació a la Franja de Gaza avança amb l’objectiu declarat de trencar el bloqueig naval imposat per Israel i lliurar ajuda humanitària a la població palestina atrapada en el conflicte. Aquesta missió, coneguda com a Global Sumud Flotilla, està formada per una cinquantena d’embarcacions amb delegacions de 45 països diferents, i es troba ja a menys de 85 milles nàutiques —157 quilòmetres— de la costa de l’enclavament. La tensió augmenta a mesura que s’acosta al seu objectiu, ja que l’emissora pública israeliana Kan ha informat que les Forces de Defensa d’Israel (FDI) preparen una operació per “prendre el control” dels vaixells mitjançant l’ús de comandos navals i unitats de guerra. A diferència d’altres ocasions, però, Israel no té intenció de remolcar les embarcacions i, segons Kan, algunes podrien ser enfonsades directament al mar. Davant aquest escenari, els organitzadors acusen l’Estat hebreu de cometre crims de guerra i consideren que el bloqueig és il·legal segons el dret internacional. Però, el bloqueig d’Israel és realment il·legal, i si no, té dret a interceptar la Flotilla Global Sumud?
🔴 DIRECTE | Última hora sobre l'arribada de la Flotilla a la zona d'exclusió marítima d'Israel
Israel va imposar oficialment el bloqueig naval a la Franja de Gaza el gener del 2009, en el context de la seva ofensiva contra Hamàs, amb l’objectiu declarat de prevenir l’entrada d’armes i material militar al territori palestí. Des d’aleshores, ha mantingut aquesta mesura de manera ininterrompuda i ha frustrat múltiples intents d’activistes internacionals de trencar-lo, incloent-hi dos casos només aquest any. L’intent més conegut continua sent el del Mavi Marmara el 2010, quan deu activistes turcs van morir en una operació d’abordatge israeliana en aigües internacionals, desencadenant una forta condemna internacional. Malgrat la controvèrsia generada per aquests incidents, els bloquejos navals estan reconeguts com una eina legal de guerra en múltiples textos internacionals. Tenen base legal, entre d’altres, al Manual de San Remo sobre el dret internacional aplicable als conflictes armats en mar, un document àmpliament acceptat, i també a la Declaració de Londres de 1909, que estableix normes clares sobre els requisits i límits d’un bloqueig marítim.
🛥️ Les flotilles que han desafiat Israel: més de 15 anys d’intents de trencar el setge a Gaza
Ara bé, tot i que el Manual de San Remo reconeix el bloqueig naval com una pràctica legal en temps de guerra, també en delimita clarament els límits. Una de les seves clàusules centrals estableix que no es pot imposar un bloqueig amb “l’únic propòsit de matar de fam la població civil”, i que, en cas que el territori bloquejat no disposi dels recursos essencials per sobreviure, la part bloquejadora té l’obligació legal de permetre l’accés a aliments i ajuda humanitària. A més, el mateix text estipula que un bloqueig queda prohibit si el patiment imposat a la població civil és “excessiu en relació amb l’avantatge militar concret i directe” que se n’espera. Israel, però, argumenta que, malgrat la guerra en curs, ha facilitat l'ingrés de subministraments bàsics a través dels passos fronterers i sosté que les condicions humanitàries actuals a Gaza responen més a les accions de Hamàs i a la manipulació de l’ajuda que no pas a una política deliberada de fam.
Dret a desafiament
Segons un informe de Reuters, la Flotilla Global Sumud transporta aproximadament 250 tones d’ajuda humanitària destinada a la Franja de Gaza, amb l’objectiu de contribuir a alleujar la greu crisi que pateix la població civil. No obstant això, la missió va més enllà de l’assistència material, ja que els seus organitzadors han deixat clar que també és un acte de protesta política contra el bloqueig naval imposat per Israel. “Aquestes embarcacions no només porten ajuda; porten un missatge: el setge ha d’acabar”, han afirmat. En aquest sentit, els tripulants denuncien que el bloqueig forma part d’una estratègia deliberada per matar de fam la població de Gaza, una pràctica que consideren contrària als principis bàsics del dret internacional. Segons els organitzadors, aquesta política vulnera les disposicions dels Convenis de Ginebra, especialment pel que fa a la prohibició del càstig col·lectiu, i converteix el bloqueig en una mesura il·legal. Per això, sostenen que tenen dret a desafiar-lo i trencar-lo mitjançant una acció civil i humanitària.