Des del 2010, diversos combois marítims han desafiat el bloqueig imposat per Israel a la Franja de Gaza amb l’objectiu de trencar l’aïllament de l’enclavament palestí i lliurar-hi ajuda humanitària. Les missions, organitzades per la Flotilla de la Llibertat o, més recentment, la Global Sumud Flotilla, han protagonitzat alguns dels episodis més tensos en les relacions entre la societat civil internacional i l’exèrcit israelià. L’últim capítol d’aquesta lluita és l’expedició de la qual forma part l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau; es tracta del comboi civil més nombrós de la història, que navega cap a Gaza amb més de cinquanta embarcacions i participants de 44 països. Tot i que abans del 2010 alguns intents van aconseguir arribar a la costa de Gaza, des d’aleshores totes les missions han estat sistemàticament interceptades i/o atacades, incloent-hi incidents recents amb drons i bombardeigs. Aquest context ha obligat diversos estats a enviar vaixells militars de suport, com el Furor P-46 espanyol.
2010 – Flotilla de la Llibertat de Gaza
El cas més tràgic de tots els intents de trencar el bloqueig de Gaza és, sens dubte, el de la Flotilla de la Llibertat del 2010. Aquell any, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) van abordar violentament el vaixell Mavi Marmara en aigües internacionals, en una operació que va acabar amb deu activistes morts i desenes de ferits. L’embarcació, gestionada per l’ONG turca IHH, transportava ajuda humanitària i més de 600 persones a bord, moltes d’elles activistes internacionals. L’atac va generar una onada d’indignació arreu del món i va obrir una greu crisi diplomàtica entre Israel i Turquia. L’operació va ser àmpliament condemnada a escala global, especialment per haver-se produït fora de les aigües territorials israelianes, en clara vulneració del dret internacional. Tres anys després, Tel-Aviv va emetre una disculpa formal pels “errors operatius” comesos, tot i que a Turquia encara es jutgen soldats i funcionaris israelians per crims de guerra.
2011 – Flotilla de la Llibertat II
Un any després del tràgic episodi del Mavi Marmara, activistes internacionals van tornar a intentar trencar el bloqueig amb la Flotilla de la Llibertat II. Impulsada per una coalició d’ONGs i moviments solidaris, la nova missió comptava amb més de 300 participants i tenia previst salpar amb deu vaixells carregats d’ajuda humanitària. Tot i l’empenta inicial, la iniciativa va topar amb nombrosos obstacles. La pressió diplomàtica exercida per Israel va ser intensa, i en paral·lel es van denunciar actes de sabotatge contra diverses embarcacions i la negativa de països com Grècia a permetre la sortida dels vaixells des dels seus ports. Finalment, només un, el Dignité-Al Karama, va aconseguir navegar en direcció a Gaza. El vaixell, amb 17 persones a bord, va declarar un port egipci com a destí, però més tard va revelar la seva veritable intenció d’arribar a la Franja. Abans d’aconseguir-ho, però, va ser interceptat per les forces navals israelianes i remolcat al port d’Ashdod. Els activistes van ser detinguts temporalment i posteriorment deportats.
2015 – Flotilla de la Llibertat III
El 2015, cinc anys després del Mavi Marmara, es va produir el tercer gran intent de trencar el setge a Gaza amb la Flotilla de la Llibertat III. Aquesta nova missió va incloure diversos vaixells, amb el Marianne de Göteborg –de bandera sueca– com a embarcació principal. Amb una tripulació formada per activistes, periodistes i personalitats de diferents països, la flotilla va partir amb l’objectiu de denunciar el bloqueig i fer arribar ajuda humanitària a la Franja. El 29 de juny, a unes 100 milles nàutiques de la costa de Gaza, l’embarcació va ser interceptada per les FDI en aigües internacionals. Seguint el modus operandi ja habitual, els comandos van abordar el Marianne, el van desviar cap al port d’Ashdod i van detenir els activistes, que van ser deportats al cap de pocs dies.
2016 - El Vaixell de les Dones a Gaza
La Flotilla de la Llibertat va impulsar una nova iniciativa el 2016 amb un fort component simbòlic i feminista: el Vaixell de les Dones a Gaza (Women’s Boat to Gaza). Aquesta missió, formada exclusivament per dones activistes d’arreu del món, va tenir com a objectiu denunciar els efectes específics que el setge té sobre les dones palestines. El vaixell Zaytouna-Oliva va salpar des de Barcelona el 14 de setembre i va fer escala a Ajaccio (Còrsega) i a Messina (Sicília) abans de posar rumb cap a Gaza. El 5 d’octubre, però, quan es trobava a uns 22 quilòmetres de la “zona de seguretat” establerta per Israel davant la costa de la Franja, les FDI van interceptar l’embarcació. De nou, totes les tripulants van ser detingudes i traslladades al port d’Ashdod. Després de ser interrogades, van ser deportades als seus països d’origen.
2018 – Un futur just per a Palestina
El 2018, la Flotilla de la Llibertat va tornar a salpar amb una nova missió sota el lema Un futur just per a Palestina. Aquesta nova acció impulsada per la coalició humanitària comptava amb quatre embarcacions i pretenia, una vegada més, desafiar el bloqueig naval israelià a Gaza i denunciar les condicions inhumanes de la Franja. Els dies 29 de juliol i 3 d’agost, les dues naus principals van ser interceptades per la marina israeliana quan navegaven en aigües internacionals. Les forces navals van confiscar els vaixells i van arrestar tots els tripulants, alguns dels quals van denunciar l’ús de pistoles elèctriques —taser— i agressions físiques per part dels soldats israelians. La majoria dels participants van ser retinguts durant uns dies i posteriorment deportats als seus països d’origen.
2018 – Madleen
El juny de 2025, l’intent més recent de trencar el bloqueig a Gaza va quedar novament frustrat per la intervenció de les FDI. El vaixell Madleen, carregat amb ajuda humanitària, va salpar de Catània, a Sicília, l’1 de juny amb l’objectiu d’arribar a la Franja. No obstant això, a la matinada del 9 de juny, quan navegava en aigües internacionals, va ser interceptat, atacat amb esprai químic, abordat i finalment confiscat per l’armada israeliana. Els dotze activistes que viatjaven a bord —entre ells figures destacades com l’activista sueca Greta Thunberg i l’eurodiputada francesa Rima Hassan— van ser traslladats a un centre de detenció i posteriorment deportats. L’actuació militar va impedir que la càrrega arribés al seu destí i va posar sobre la taula per enèsima vegada la violació del dret internacional marítim per part d’Israel.