Tartu és la segona ciutat més important d'Estònia. Està molt ben connectada amb autobús i tren amb Tallinn, per tant, no hi ha excusa per a no visitar-la. A més, Tartu serà enguany la Capital Europea de la Cultura i ja fa molts mesos que la ciutat sencera es prepara per acollir milers de visitants i mostrar-los per què s'ha merescut aquest reconeixement. Ara bé, que sigui ciutat de la cultura europea no és pas l'únic motiu pel qual s'ha de visitar la ciutat. Un edifici inclinat, de fet, el que ho està més d'Europa i una de les universitats més antigues del nord d'Europa s'amaga a Tartu.
De fet, Tartu és una ciutat universitària per excel·lència. Té diverses facultats i són de les més antigues d'Europa. Va ser fundada l'any 1632 per Gustau II Adolf de Suècia, quan la ciutat era part de Suècia. En aquella època, la universitat era la segona de Suècia, després de la d'Uppsala. Resumidament parlant, el 1882 va començar un període de russificació i l'ensenyament es feia en rus. L'any 1919, es va convertir en la universitat nacional d'Estònia, i va funcionar així fins al 1940, que va ser ocupada per tropes soviètiques i alemanyes. Des del 1944, funcionava sota la Unió Soviètica i no va ser fins al 1992 que no va recuperar la seva independència acadèmica. El pas i la història de la universitat de Tartu és un bon reflex de la història de la ciutat (i del país).
Tartu i els inicis de l'estonià
Sense anar més lluny, la ciutat també té molt a veure amb l'idioma estonià. Karl August Hermann va ser periodista i compositor i va estudiar, precisament, a la universitat de Tartu. Això no seria notori, si no fos perquè ell mateix va tenir molt a veure en la normalització de la llengua literària d'Estònia. Entre 1884 i el 1896 va publicar la primera gramàtica completa d'Estònia, segons destaca un portal de la mateixa universitat de la ciutat. I va col·laborar activament com a creador de paraules noves en estonià. Va treballar en la primera enciclopèdia en estonià des del 1900 fins a la seva mort, l'any 1909, i va deixar-la sense acabar.
I és que la ciutat respira història per tots els carrers, per tant, l'etiqueta de ciutat cultural europea li fa molta justícia. A més, aquest 2024 farà 800 anys de la seva fundació. El Festival Inwards serà un dels esdeveniments de l'any perquè tindrà l'objectiu de presentar la història de la ciutat i del país sencer als milers de ciutadans i turistes que s'hi acostin. Ho faran a través d'espectacles, concerts i obres de teatre.
Les ruïnes de la Catedral de Tartu
La Catedral de Tartu imposa, però no exactament pel que es pot veure en el seu interior. Tot i que és un dels atractius històrics de la ciutat, l'edifici és una imponent ruïna amb vistes a la ciutat. Una petita part ha estat renovada i s'hi troba el museu de la Universitat de Tartu, que fa servir la universitat també per a grans recepcions —no s'ha de confondre amb el Museu d'Art de la Universitat de Tartu, que es troba en un altre edifici, i també val la pena visitar—.
La construcció de la catedral gòtica es creu que podria haver-se iniciat en la segona meitat del segle XIII. L'any 1520 va arribar la reforma protestant a Tartu i es creu que el 1525 va ser malmesa pels mateixos protestants. Un fet que la va fer caure en decadència. Després va ser abandonada i va passar per la guerra de Livònia —conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic— i les tropes russes van destrossar la ciutat. Quan va caure en mans dels polonesos, l'any 1582, com a catòlics, tenien un pla per reconstruir-la, però la idea va quedar aparcada amb la nova guerra entre Polònia i Suècia. El 1624 va patir un incendi que encara en va agreujar més el seu estat, tal com destaca l'entrada de la Wikipedia dedicada al monument.
En definitiva, Tartu és la combinació de patrimoni cultural i modernor. També s'hi amaga el Museu Nacional d'Estònia —que va convertir-se en una base de l'exèrcit soviètic durant la Segona Guerra Mundial—, que permet als visitants fer un recorregut per la història cultural del país revivint totes les guerres i períodes històrics i també presenta la cultura i la història d'altres pobles ugrofinesos i de les minories a Estònia.
L'estàtua que no esperes trobar a Tartu
La ciutat té molta història. I en una pausa tranquil·la es pot visitar els jardins botànics de la universitat o el parc de Toomemägi, ple d'escultures i personatges importants per a la ciutat. Ara bé, si hi ha alguna cosa que crida l'atenció és el monument a Oscar Wilde. Sí, exactament. Els habitants de Tartu fan broma, però, l'escultura davant del Café Wilde és una divertida especulació sobre la història literària. Hi apareix l'escriptor irlandès Oscar Wilde (1854-1900), nascut a Irlanda, i l'escriptor estonià Eduard Vilde (1856-1933), tots dos pertanyents a la mateixa generació, asseguts junts en un banc. Tal com destaca el portal Visit Estonia, l'escultor Tiiu Kirsipuu, que va modelar els escriptors segons fotografies, va dir que quan va crear l'escultura, el 1890, pensava que els dos Wildes es podrien haver conegut per a una xerrada enginyosa.
