Les ja fràgils relacions entre Tailàndia i Cambodja han tornat a ensorrar-se aquesta setmana, després que els enfrontaments al llarg de la frontera compartida hagin causat almenys tres soldats tailandesos i set civils cambodjans morts des de dilluns. Les dues parts es culpen mútuament d’haver iniciat la nova onada de violència, que amenaça definitivament el fràgil alto el foc negociat mesos enrere amb la mediació del president nord-americà, Donald Trump.
Els enfrontaments, que han inclòs bombardejos aeris per part de Tailàndia, són els més severs des de juliol passat, quan un altre episodi bèl·lic va deixar 48 morts i milers de desplaçats. Aquell estiu, davant del risc d’una escalada regional, Trump –amb la mediació addicional de Malàisia– va aconseguir pactar un cessament d’hostilitats que va culminar a l’octubre amb la signatura del que la Casa Blanca va batejar com a Acord de Pau de Kuala Lumpur. Bangkok, però, es va negar a utilitzar aquesta denominació i el va qualificar simplement de declaració conjunta. L’acord, amb tot, va tenir una vida curta. Només dues setmanes després, Tailàndia va suspendre unilateralment el pacte, i al desembre la violència va rebrotar.
Un conflicte arrelat en un segle d’història
La disputa territorial entre els dos països no és nova. Les seves arrels es remunten a principis del segle XX, quan França –aleshores potència colonial a Cambodja– va definir uns límits fronterers que Tailàndia mai no ha acabat de reconèixer. El conflicte va rebrotar amb intensitat el 2008, quan Cambodja va intentar registrar com a patrimoni de la humanitat un temple del segle XI situat en zona disputada, fet que va despertar fortes protestes a Tailàndia.
Des d’aleshores, els xocs armats han estat esporàdics però constants, amb víctimes civils i militars en ambdós costats. L’actual crisi va començar a escalfar-se al maig, quan la mort d’un soldat cambodjà en un incident fronterer va deteriorar les relacions al pitjor nivell en més d’una dècada i va empènyer els dos governs a endurir les restriccions frontereres i reforçar el desplegament militar.
Versions contradictòries
Com és habitual, Tailàndia i Cambodja ofereixen relats oposats sobre l’esclat de violència actual. Segons Bangkok, l’exèrcit tailandès va respondre al foc cambodjà a la província d’Ubon Ratchathani, acció que hauria matat un soldat. Phnom Penh, en canvi, insisteix que va ser Tailàndia qui va atacar primer a la província de Preah Vihear i que Cambodja no va respondre.
Dimarts, Tailàndia ha acusat Cambodja d’utilitzar llançacoets múltiples, drons armats i drons kamikaze, afirmant que alguns projectils havien impactat zones civils. Cambodja, al seu torn, acusa l’exèrcit tailandès de disparar artilleria de manera indiscriminada sobre poblacions de la província de Pursat.
Futur incert
El futur de l’alto el foc és, ara com ara, del tot incert. El pacte preveia la retirada d’armament pesant i la creació d’un grup internacional d’observadors, així com l’alliberament de 18 soldats cambodjans retinguts a Tailàndia. Cap d’aquests punts s’ha materialitzat plenament. Ambdós països asseguren voler evitar una guerra oberta, però els experts alerten que manca un lideratge fort capaç de frenar l’escalada. Mentrestant, diversos governs, com el britànic, recomanen evitar els viatges no essencials a les zones frontereres.