ESTATS UNITS

Susan Sarandon, detinguda en una protesta contra Netanyahu: l'activista que supera l'estrella de Hollywood

L’actriu acumula dècades de mobilitzacions contra les guerres, Trump, la pena de mort i el suport a Palestina

Ketty Calatayud
Barcelona. Divendres, 25 de setembre de 2026. 10:00
Temps de lectura: 5 minuts
Susan Sarandon, detinguda en una protesta contra Netanyahu: l'activista que supera l'estrella de Hollywood

Susan Sarandon podria haver-se limitat a ser una de les grans actrius de Hollywood. Mai no ho ha volgut fer. Als 79 anys i amb un Oscar a casa, la protagonista de Thelma & Louise continua ocupant carrers, participant en protestes i assumint les conseqüències de defensar públicament causes polítiques que, en més d’una ocasió, l’han enfrontat fins i tot amb una part del Hollywood progressista i que li han costat més d'un contracte de feina. Aquest dijous ho ha tornat a demostrar a Nova York, on la policia la va detenir durant una protesta contra la presència del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a l’Assemblea General de les Nacions Unides. Sarandon va ser una de les més de cent persones arrestades, segons els organitzadors, després que centenars de manifestants participessin en una asseguda prop de la seu de l’ONU per reclamar que els Estats Units deixin d’enviar armament a Israel. Les imatges mostren l’actriu emmanillada i conduïda pels agents del NYPD. La policia va explicar que els participants bloquejaven una intersecció i que, després de diversos avisos perquè abandonessin la calçada, van detenir els qui no ho van fer. Una escena que, més que una excepció en la seva carrera, resumeix una part essencial de la seva vida pública: per a Sarandon, la fama mai no ha estat només una conseqüència del cinema, sinó també una plataforma des d'on intervenir en política.

Hannah Einbinder, Chelsea Manning i desenes de detinguts

La protesta d'aquest dijous va ser convocada per Jewish Voice for Peace, una organització jueva antisionista nord-americana. Segons l'entitat, unes 400 persones van participar en l'acció i 104 van ser arrestades. Entre elles també hi havia una altra actriu, Hannah Einbinder, coneguda per la sèrie Hacks; l'exanalista militar Chelsea Manning; l'escriptora Glennon Doyle, i la candidata demòcrata al Congrés, Darializa Avila Chevalier. A la concentració també hi van participar, sense ser detinguts, noms com Cynthia Nixon, Elliot Page o les integrants de Boygenius Lucy Dacus i Julien Baker. L'acció coincidia amb la intervenció de Netanyahu davant l'Assemblea General. A l'interior de la seu de l'ONU, desenes de delegats van abandonar la sala quan el primer ministre israelià va començar el seu discurs. A fora, Susan Sarandon tornava a ser conduïda per la policia.

Molt més que una actriu compromesa

Però en el cas de Sarandon, la fotografia dins d’un cordó policial no constitueix precisament una novetat. Qualificar Susan Sarandon simplement d’actriu compromesa fa curt. La política forma part de la seva biografia pública gairebé tant com el cinema. Ha defensat els drets civils, s’ha oposat a diverses guerres, ha denunciat la pena de mort, ha participat en moviments contra el fracking, ha donat suport a Occupy Wall Street i ha fet campanya per causes relacionades amb la immigració, la pobresa o els drets dels infants. Des del 1999 va exercir també com a ambaixadora de bona voluntat d’UNICEF, participant en campanyes i missions sobre educació, salut i protecció infantil. Una de les seves primeres grans polèmiques polítiques va arribar, precisament, sobre l’escenari més sagrat de Hollywood. El 1993, Sarandon i la seva aleshores parella, l’actor Tim Robbins, van aprofitar la cerimònia dels Oscars per denunciar la situació d'un grup de refugiats haitians, alguns seropositius, retinguts a la base nord-americana de Guantánamo. La protesta va indignar els responsables de la gala, que van anunciar que no tornarien a convidar-los com a presentadors. Era tota una declaració de principis: Sarandon estava disposada a utilitzar la seva fama com un altaveu polític encara que Hollywood li fes pagar un preu.

De l'Iraq a Occupy Wall Street

Aquella actitud s'ha repetit des d'aleshores. L'actriu es va oposar obertament a la invasió de l'Iraq del 2003, va donar suport posteriorment al moviment Occupy Wall Street i s'ha implicat en campanyes contra la pena de mort i en causes mediambientals. La seva militància, a més, no sempre ha encaixat còmodament amb el Partit Demòcrata. Durant les primàries presidencials del 2016 es va convertir en una de les defensores més visibles de Bernie Sanders. Quan Sanders va perdre davant Hillary Clinton, Sarandon es va negar a seguir disciplinadament el candidat demòcrata i va acabar votant la candidata del Partit Verd, Jill Stein, una decisió que li va comportar fortes crítiques entre sectors progressistes que consideraven prioritari impedir l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. I això no li va impedir, un cop Trump va arribar al poder, sortir també al carrer contra les seves polítiques.

Ja havia estat detinguda contra Trump

El 2018, Sarandon va tornar a acabar detinguda. Aquesta vegada va ser a Washington, juntament amb més de 500 dones que protestaven contra la política de separació de famílies migrants impulsada per l'administració Trump a la frontera amb Mèxic. La protesta va ocupar un edifici d'oficines del Senat i Sarandon va ser arrestada per manifestació il·legal abans de ser posada en llibertat. La fotografia d'aquest dijous a Nova York té, per tant, un precedent gairebé idèntic: Sarandon emmanillada després de negar-se a abandonar una protesta política.

Palestina, la causa que li ha costat feina

En els últims anys, però, és la defensa de la causa palestina la que ha marcat especialment el seu activisme. Després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 i de l'inici de l'ofensiva israeliana sobre Gaza, Sarandon va començar a participar de manera habitual en protestes propalestines als Estats Units. La seva posició va acabar tenint conseqüències professionals. El novembre del 2023, la poderosa agència de representació United Talent Agency (UTA) va deixar de representar-la després d'unes declaracions que havia fet durant una manifestació propalestina i que van generar una forta polèmica. La mateixa actriu ha explicat aquest setembre del 2026 que el seu posicionament sobre Palestina continua dificultant-li aconseguir determinats papers, sobretot en produccions dels grans estudis. Però Sarandon no ha rebaixat el seu activisme. 

Va ser fa tres setmanes, a principis de setembre, quan Sarandon va ser a la Mostra de Venècia. Hi va presentar The Echo Chamber, d’Andrea Pallaoro, que competia pel Lleó d’Or i parteix de l’últim guió de Bernardo Bertolucci. A Venècia ja va parlar precisament del preu que està pagant pel seu activisme propalestí. Va assegurar que li havien retirat alguns projectes cinematogràfics arran de les seves crítiques a Israel, tot i que deia sentir-se ben rebuda pel públic i pel cinema internacional. Va explicar a Venècia que percebia "un canvi en el relat" sobre Palestina, i va tornar a defensar públicament la seva posició malgrat reconèixer les conseqüències professionals que li ha comportat. La seva consciència social està per sobre de qualsevol paper. 

 

Més