El Parlament suec ha aprovat aquest dimarts l'ingrés a l'OTAN, una decisió històrica després de gairebé dos segles de no alineació militar. Amb 269 vots a favor, 43 abstencions i 37 en contra, l'entrada a l'OTAN ha comptat amb el suport de sis dels vuit grups amb representació parlamentària i només hi han votat en contra el Partit del Medi ambient i el Partit d'Esquerra Socialista. Ara, el procés queda en mans dels òrgans legislatius dels Estats membres de l'Aliança Atlàntica, que també hauran de donar el seu vistiplau. L'ingrés a l'OTAN de Suècia, juntament amb el de Finlàndia, va ser aprovat a la cimera del juny de 2022, celebrada a Madrid, però Turquia i Hongria encara no han ratificat la decisió, a diferència de la resta de països. 

El govern suec ha rebut aquest dimarts llum verda per part del Parlament per avançar cap a l'annexió a l'OTAN i per aprovar canvis legislatius per sol·licitar ajuda directa a l'Aliança Atlàntica. El ministre d'Exteriors suec, Tobias Billstrom, ha qualificat d'"històrica" la votació i ha assegurat que "formar part de l'OTAN és la millor forma de protegir la seguretat de Suècia i de contribuir solidàriament a enfortir la seguretat de tota la zona euroatlàntica". "Suècia té habilitats úniques per contribuir en àrees com la cibernètica, les noves tecnologies i l'espai. Suècia serà un aliat amb qui confiar", ha afirmat. De moment, vint-i-vuit dels trenta països membres han acceptat la seva entrada, mentre que Turquia i Hongria mantenen el bloqueig. 

En canvi, Finlàndia, que havia iniciat el procés per ingressar a l'OTAN juntament amb Suècia, sembla estar més a prop d'aconseguir-ho, ja que compta amb el vistiplau tant d'Ankara com de Budapest. Tanmateix, el govern suec manté les esperances i confia que la seva entrada a l'OTAN es formalitzi a la cimera de l'Aliança del juliol a Vilnius.

El veto de Turquia i Hongria

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va assegurar divendres passat que continuarien les negociacions amb Suècia, que van quedar estancades quan un ultradretà suec va cremar un exemplar de l'Alcorà davant l'ambaixada de Turquia a Estocolm. Per a Ankara, és imprescindible que Suècia extradeixi presumptes terroristes kurds, una decisió que, de moment, no accepten. De fet, el ministre d'Exteriors suec va assegurar que el seu govern no prendrà cap mesura addicional al pacte acordat el juny de 2022 i que quan una nova legislació antiterrorista sigui aprovada, previsiblement l'1 de juny, s'haurà encaixat l'"última peça del trencaclosques". Per la seva part, Hongria manté el bloqueig per, possiblement, pressionar a la Unió Europea a l'hora d'aprovar noves mesures. Aquest mes de març havia acordat votar la ratificació de l'entrada de Suècia a l'OTAN, però Budapest ha decidit ajornar la decisió.