L’aventura política dels darrers anys a Catalunya i les seves conseqüències continuen sent objecte de debat i discussió. La deriva del que ha representat la fita de l'1-O continua suscitant diversitat d’anàlisi. Un dels últims -d'un to marcadament crític- és el que n'ha fet l’escriptor Miquel de Palol en una entrevista publicada al número de juny a la revista Serra d’or, on l’autor sosté que “el procés és un dels ridículs històrics més grans dels últims temps”. És més, aquest intel·lectual català considera que el procés “ha estat una operació dels espanyols per acabar d’anorrear Catalunya”.
Amb un to contundent i poc compassiu, De Palol sosté en l’entrevista que “pretendre separar-se d’un territori més fort, que actuarà usant la força per aturar-ho, és fer una revolució, i és molt difícil fer una revolució sense morts”. L’escriptor no dubta a afirmar que “si no s’està disposat a aquest cost, val més no posar-s’hi”. L’autor defensa aquesta teoria mostrant-se convençut que “els castellans no pactaran mai un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, perquè és contrari al seu ADN, a la seva essència”.
Catalunya substitueix ETA com a "enemic" d'Espanya
En el marc la seva reflexió sobre el fracàs del procés independentista, De Palol expressa que una altra teoria és que “Espanya és un invent de les Corts de Cadis, no és una nació” i afegeix que “per tenir una essència col·lectiva” l’estat espanyol necessita una causa de ser, “perquè no té prou coherència interna per a instituir-se com a nació”. I aquesta causa, continua, “és tenir un enemic”. “Quan ETA es va dissoldre, -apunta l’autor- els espanyols es van quedar coixos, els faltava la raó d’existir”. Davant d’aquest context, diu De Palol, “van mirar cap a Catalunya” i “ens van prendre el pèl amb promeses que no van tenir mai la intenció de complir”, “enganys perquè els catalans hi caiguessin de quatre potes”, “el procés va ser una acció catastròfica provocada per Espanya”.
Els catalans, segons De Palol, van ser els substituts d’ETA i opina que "l'"A por ellos" és una de les manifestacions d’una operació política perfectament calculada i programada". L’autor d’obres com El jardí dels set crepúscles o El Quincorn, considera que “el procés ha estat una operació dels espanyols per exaltar i enfortir l’entitat nacional espanyola i, de passada, per acabar d’anorrear Catalunya, que avui està igual o pitjor que als anys quaranta del segle XX”. “L’avantatge d’ara és que no ens afusellen i el grau de violència física és menor”, apunta.
El país està pitjor que als anys quaranta del segle XX
Establint comparacions sobre els anys quaranta, De Palol defensa en l’entrevista que en aquell moment “hi havia una identitat catalana col·lectiva operativa; exiliada, perseguida, prohibida, però hi era; ara no”. “Les institucions que teòricament haurien de defensar la identitat catalana, la seva tradició, els seus valors, estan manades per autèntics inútils, que, a més, són profundament incultes, o l’efecte és com si ho fossin”.
De Palol també expressa opinions sobre la situació de la literatura catalana, que són tan negatives com la seva visió política. “Encara s’arrossega la xacra del Noucentisme, una espècie de mania provinciana, reductiva i curta de mires, un gueto mig universitari fora del carrer, que caldria treure’s de sobre”. A banda, afegeix, hi ha “una espècie de campi qui pugui de dissolució, marcat exclusivament pel mercat”. L’escriptor avisa que ara mateix “el mercat és la prescripció” i que “interessa el que es ven” perquè “si no vens, no vals res”. Això, opina, és “profundament destructiu de qualsevol literatura, però en el cas de la catalana és pitjor perquè és més petita”.
Una de les darreres novel·les de De Palol Bootes, del 2023. Aquell mateix any va publicar en anglès als Estats Units la seva novel·la del 1989 El jardí dels set crepuscles, que va rebre elogis de la crítica a The New York Times. A França, també el 2023, el novel·lista va rebre el Prix Ulysse pel conjunt de la seva obra. Precisament és als EUA i a França on l’escriptor diposita ara les seves expectatives. En canvi, “les expectatives sobre el meu país són molt pobres”, conclou.