Després de la surrealista situació viscuda la setmana passada, quan va dimitir poques hores després de convertir-se en la primera dona en presidir el Govern de Suècia, el Parlament del país ha triat aquest dilluns com a primera ministra la socialdemòcrata Magdalena Andersson. Dimecres passat Andersson va renunciar al càrrec per la sortida del Govern dels verds. Ara, la socialdemòcrata ha rebut 101 vots a favor, per 173 en contra i 75 abstencions, complint-se així la condició establerta en el sistema suec per ser elegit primer ministre: no tenir en contra la majoria de la Cambra, fixada en 175 escons.

Suècia viu una situació d'inestabilitat política des de fa anys pel "cordó sanitari" de diversos partits a la ultradreta, que ha permès que un Executiu roig-verd en minoria governi aquest país escandinau des de 2014. "Tenim una llarga tradició de col·laborar (amb altres partits) i estem llestos per fer el necessari per portar a Suècia cap endavant", va dir minuts després de ser elegida. Andersson governarà amb el 25 % dels escons del Parlament.

No va arribar a assumir el càrrec

Andersson ja havia superat una votació dimecres per ser elegida primera ministra, però llavors la falta de suports a la Cambra va provocar s'aprovés la proposta alternativa de pressupostos de l'oposició de dreta. Per aquesta raó, el Partit Verd va sortir del Govern, si bé va mantenir el seu suport.

Davant d'aquesta situació, la líder socialdemòcrata, que no havia arribat a assumir el càrrec oficialment, va dimitir set hores després. El president del Parlament, després de constatar en una ronda de contactes amb els líders polítics que conservava els mateixos suports, va anunciar una nova votació per avui.

Caos polític pels ultres

La primera ministra sueca presentarà demà el seu nou govern i es reunirà posteriorment amb el rei suec, Carles Gustau, en el Consell d'Estat. L'arrel del caos polític es remunta a 2010, quan va entrar en el Parlament Demòcrates de Suècia (SD), força nascuda la dècada anterior a partir d'un grup obertament nazi i que s'ha anat moderant sense abandonar el seu caire xenòfob fins a convertir-se en la tercera força del país en percentatge de vots.

El vet de la resta de partits va permetre al socialdemòcrata Stefan Löfven governar en minoria des de 2014. Però en aquesta legislatura va haver-se d'assegurar el suport exprés de centristes i liberals, a banda del suport del Partit d'Esquerra Socialista, quelcom que ha generat friccions entre ells.

Moció de censura

Un nou règim de lloguers impulsat pels centristes va originar una moció de censura el juny contra Löfven, primer cap de govern en exercici tombat pel Parlament, encara que va tornar dues setmanes després, en ser retirada la proposta. Löfven va anunciar per sorpresa a l'agost que deixaria tots els seus càrrecs per aplanar-li el camí el seu successor de cara a les legislatives de setembre de 2022.

En els últims dos anys l'aïllament generalitzat als ultres s'ha anat esquerdant, amb conservadors i democristians al capdavant, passant dels primers contactes exploratoris a negociar ara uns pressupostos amb la ultradreta, encara que insisteixen que aquesta força no formarà part de cap hipotètic govern.