El canceller alemany, Friedrich Merz, ha mogut fitxa en un dels grans debats geopolítics que afronta actualment la Unió Europea: com integrar Ucraïna al projecte europeu sense precipitar una adhesió plena que continua generant resistències internes. En una carta enviada als principals dirigents comunitaris, Merz ha proposat crear un nou estatus de “membre associat” per a Kíiv, una fórmula intermèdia que permetria acostar el país a les institucions europees sense convertir-lo encara en membre de ple dret.
La proposta, avançada aquest dijous per Politico, busca obrir el debat en la reunió informal de líders europeus prevista per al juny a Brussel·les. Segons el dirigent alemany, aquest nou model representaria “un pas decisiu” en el camí d’Ucraïna cap a la integració total a la UE i, alhora, serviria per desbloquejar l’estancament polític que envolta l’ampliació europea.
Els dubtes de la Unió Europea amb Ucraïna
Merz intenta construir una tercera via entre dues posicions que divideixen actualment la Unió. D’una banda, els països que defensen accelerar l’entrada d’Ucraïna com a resposta estratègica a la invasió russa. De l’altra, els governs que alerten dels riscos econòmics, institucionals i polítics d’una adhesió ràpida d’un país en guerra i amb enormes necessitats de reconstrucció.
La fórmula de “membre associat” pretén equilibrar aquestes tensions. Ucraïna podria participar en reunions del Consell Europeu i del Consell de la UE, disposaria de representació simbòlica al Parlament Europeu i fins i tot tindria presència a la Comissió Europea, però sense capacitat de vot ni poder de decisió vinculant. És a dir, Kíiv s’integraria parcialment en les estructures comunitàries mentre continua avançant cap a una eventual adhesió completa.
El punt més conflictiu
El punt més sensible de la proposta és, probablement, el de la seguretat. Merz planteja que aquest nou estatus impliqui també un compromís polític dels estats membres amb la defensa d’Ucraïna mitjançant l’article 42.7 del Tractat de la UE, la clàusula de solidaritat europea davant una agressió armada. Sense equiparar-se formalment a l’OTAN, el mecanisme enviaria un missatge clar a Moscou: Europa està disposada a assumir més responsabilitats en la protecció de Kíiv.
La iniciativa alemanya reflecteix també un canvi de to a Berlín. Després d’anys de prudència extrema en matèria de defensa i ampliació europea, Alemanya intenta ara liderar la redefinició política de la UE davant la guerra d’Ucraïna i la nova realitat geopolítica del continent. Merz defensa que el conflicte ha accelerat la necessitat de repensar l’arquitectura europea i d’oferir noves vies d’integració a països com Ucraïna, Moldàvia o els Balcans Occidentals.
Els riscos de la proposta
La proposta, però, no està exempta de riscos. Alguns governs podrien interpretar aquest estatus com una manera d’eternitzar una adhesió incompleta i crear membres de “segona categoria” dins l’espai europeu. El mateix Merz intenta anticipar-se a aquesta crítica assegurant que no es tractaria d’una versió “light” o “devaluada” de la pertinença a la UE, sinó d’un model transitori amb més profunditat política que els actuals acords d’associació.
Més enllà del debat institucional, la iniciativa evidencia fins a quin punt la guerra ha transformat les prioritats europees. Fa només uns anys, una proposta d’aquest tipus hauria semblat improbable. Avui, en canvi, Brussel·les busca fórmules per integrar progressivament països situats a la frontera directa amb Rússia i reforçar així el seu pes geopolític davant Moscou. La gran pregunta és si tots els Vint-i-set estan preparats per redefinir què significa realment formar part de la Unió Europea.