Perill imminent. La situació humanitària a Gaza s'ha complicat amb l'ordre d'evacuació en 24 hores dels civils del nord de la franja donada per Israel. L'ONU ja ha posat de manifest que ho considera "impossible" de complir i l'organització terrorista Hamàs insta a no acatar mentre s'intensifiquen els esforços diplomàtics per aturar un conflicte, on l'última ofensiva fa set dies que dura. Mentrestant, l'exèrcit israelià continua amb els seus bombardejos sobre Gaza i accelera la seva ofensiva contra Hamàs, que ja ha donat com a resultat almenys 1.572 morts i 7.262 ferits, segons diferents fonts.
 

🔴 Guerra entre Israel i Hamàs a Gaza, DIRECTE | Última hora del conflicte amb Palestina
 

Segons ha dit aquest divendres Hamàs, que governa Gaza, als bombardejos han mort 13 dels ostatges presos durant l'atac contra Israel que va llançar per sorpresa el 7 d'octubre passat. Una acció a què el comandament israelià va respondre immediatament amb una declaració de guerra i el bloqueig de l'enclavament palestí, que té una població superior als dos milions de persones. Les forces armades israelianes han bombardejat durant la nit uns 750 objectius a Gaza, sobretot casernes, llocs de comandament, dipòsits d'armes i túnels de Hamàs, segons un comunicat militar.

Crims de guerra als dos bàndols

Ara bé, des de la comunitat internacional s'han denunciat les accions de tots dos bàndols. Tant Israel com Hamàs cometen crims de guerra, el primer per bloquejar l'entrada de tota mena de subministraments a Gaza, inclosos aigua i aliments, i el segon per l'execució sumària i el segrest de civils, ha afirmat aquest mateix divendres l'ONU.

"Utilitzar la fam dels civils com un mètode de guerra, privant-los de béns indispensables per a la seva supervivència, està definit com un crim de guerra pel dret internacional", ha dit en referència al bloqueig total imposat per Israel contra Gaza, la portaveu de l'Oficina de les Nacions Unides per als drets humans, Ravina Shamdasani. "Capturar ostatges i l'execució sumària de civils per part de Gaza, això òbviament també està prohibit pel dret internacional i també són crims de guerra", ha afegit.

Egipte no vol acceptar milions de refugiats de Gaza

Obrir un "corredor humanitari" per facilitar un potencial èxode de milions de refugiats palestins cap a Egipte a través del pas de Rafah, única sortida de la Franja de Gaza no controlada per Israel, és una proposta que el govern del Caire ni pot ni vol acceptar. Sobretot, per les conseqüències que tindria per a la situació política, econòmica, a més de per consideracions ètiques.

Egipte ha denunciat en termes categòrics la possibilitat de deixar entrar palestins expulsats de casa per la pressió israeliana, malgrat la "intransigència" d'Israel i el suport dels EUA i el Regne Unit a aquesta possibilitat. En aquesta línia, el president egipci, Abdul-Fatah al-Sisi, ha remarcat aquest dijous que els palestins "han de romandre a la seva terra", posició que el rei jordà, Abdul·là II, ha reiterat avui davant el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, per evitar desestabilitzar la regió. Egipte va mostrar la disposició a rebre ferits alhora que pressiona per facilitar l'entrada d'ajuda humanitària a l'enclavament, si bé Israel rebutja aquesta proposta i reitera que només permetrà la sortida de persones del territori.

Entre els motius destaca, per exemple, la neteja ètnica. Segons assenyala Efe, la neteja ètnica és "expulsió" forçosa sistemàtica de grups ètnics, racials o religiosos d'una zona determinada. Això és el que Israel fa amb els palestins, segons denuncien els mateixos habitants dels territoris ocupats, ONG i organismes internacionals. Obrir el pas perquè els 2,2 milions d'habitants de Gaza sota bombardeig israelià entrin a Egipte i s'hi assentin seria habilitar aquesta opció, que és la preferida d'Israel i els EUA.

El tema econòmic també preocupa. Tal com destaca la mateixa agència, Egipte no té diners per afrontar una onada de refugiats i instal·lar-los al Sinaí, un territori desèrtic i aïllat amb molt poques opcions de desenvolupament. La situació econòmica egípcia és molt precària, amb una inflació disparada, una pèrdua constant del valor de la seva moneda i un deute extern que no deixa de créixer. I una influència de refugiats, que se sumarien a les desenes de milers que ja acull el país per altres conflictes (Sudan, Sudan del Sud) causarien un gran desequilibri.

En aquest sentit, Efe recorda que Egipte és el segon país del món amb més deute amb el Fons Monetari Internacional i és considerat el que corre més risc d'una suspensió de pagaments després d'Ucraïna.

Per altra banda, preocupa el tema de la seguretat, constata la mateixa agència de notícies. Egipte i Israel col·laboren en matèria de seguretat i valoren molt aquesta col·laboració. El Sinaí és un territori on el Caire manté combats armats amb grups islamistes.