Set grups armats de diferents ètnies d'Etiòpia, el país més gran de la Banya d'Àfrica, han llançat una ofensiva conjunta per derrocar el govern del país, al qual acusen de supressió dels diversos grups ètnics, repressió i autoritarisme. Només fa cinc anys que el país va sortir d'una cruenta guerra civil a la regió del Tigre, que va deixar més de 600.000 morts i milions de desplaçats interns i una greu crisi humanitària. Ara, set grups armats diferents, inclòs el Front d'Alliberament Nacional del Tigre, s'han unit per plantar cara al govern central d'Addis Abeba en un conflicte que pot provocar desenes de milers de morts i una crisi humanitària encara més greu en una de les zones d'Àfrica més castigades per la fam i la guerra en els últims anys. El pronòstic d'el "Super Niño" d'aquesta tardor, a més, podria agreujar-la situació de sequera i derivar en una greu crisi humanitària per a milions de persones.
🇪🇹 Las milicias Fano aseguran haber capturado a más de un centenar de soldados de las Fuerzas Armadas etíopes y numeroso armamento. Al mismo tiempo, también se están registrando combates en las regiones de Tigray y Afar.
— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) September 24, 2026
Enlace a nuestra cobertura:https://t.co/EdENe1hxD6 https://t.co/rIn0jP8k6l pic.twitter.com/TMo4FfvGIM
Una diversitat de grups armats que fa anys que lluiten contra el govern central etíop que lidera Abiy Ahmed des de l'any 2018 es van unir aquest dilluns en una aliança per derrocar el govern. L'aliança inclou les milícies Fano de la regió d'Amhara, l'Exèrcit d'Alliberament Oromo (OLA) de la regió, d'Oromia, el Front d'Alliberament del Poble del Tigre (TPLF) i quatre altres grups menors que conformen l'Aliança per la Supervivència. Els set grups acusen el primer ministre de presidir sobre la "guerra, el genocidi, la destrucció massiva i la pobresa absoluta" i denuncien que Etiòpia està al límit de la desintegració. Ahmed va rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 2019, quan va posar fi a la guerra que durant dècades va enfrontar el seu país amb Eritrea, que havia format part d'Etiòpia en el seu moment.
L'any següent, i després de dècades d'enfrontaments, va esclatar la guerra entre el TPLF i l'exèrcit d'Etiòpia, al qual es va unir el d'Eritrea per combatre els rebels. Els combats van acabar l'any 2022 després d'una exitosa contraofensiva de l'exèrcit federal etíop i combats a altres regions per part dels rebels del Tigre, en un conflicte que va deixar uns 600.000 civils morts i milions de refugiats i desplaçats interns. L'alto el foc d'aleshores, però ha aguantat d'un fil, amb el manteniment de la presència militar etíop a la regió i combats puntuals tant al Tigre com a altres regions, on els moviments armats propis es van anar reforçant després d'aquesta primera experiència militar. Els analistes indiquen que la situació que ara es desenvolupa pot ser molt perillosa per a la població civil i es té en compte el nombre de baixes de la guerra de 2020-2022, que va afectar, principalment, el nord-est del país.
🇪🇹 BREAKING: Ethiopia deteriorating conflict:
— Sahel Revolutionary Soldier (@beyondB_DAG) September 26, 2026
The War in Ethiopia is speedily deteriorating, as Tigrayan forces seize three airports.
Ethiopia is sadly sliding into major conflict just four years after the peace agreement that ended the devastating Tigray war.
Tigrayan… pic.twitter.com/kcVXpoyL1j
Aquest cop, fins i tot el grup ètnic del qual forma part el primer ministre, que és de la minoria principal oromo, s'ha revoltat en contra del govern central en veure amenaçat el federalisme ètnic que consagra la Constitució del país. Els combats entre l'exèrcit federal i els grups rebels se succeeixen des d'aquest dimecres, quan l'FLPT va anunciar l'inici d'una "guerra defensiva" contra el govern federal amb atacs contra "posicions governamentals" a les regions d'Àfar i Amhara, frontereres amb el Tigre. Concretament, van prendre els aeroports de les ciutats de Mek'ele, Axum i Shire, al nord, on s'han suspès els vols. De moment, els combats se centren a les regions del nord, al Tigre, però també a Àfar i Amhara, però es tem que es puguin estendre ràpidament per la resta del país i causar una greu crisi humanitària amb milions de refugiats i morts pels bombardejos de l'aviació federal a les ciutats, com ja va passar entre el 2020 i el 2022 al Tigre.
De fet, l'organització Human Rights Watch ja ha denunciat un bombardeig perpetrat per l'exercit contra un complex residencial al barri de Daero, a la ciutat de Mek'ele, com un "possible crim de guerra". Sostenen que no hi havia cap objectiu militar que justifiqués l'atac, "il·legal i indiscriminat", que hauria deixat 13 víctimes mortals, entre ells set nens. "La represa de les hostilitats al nord d'Etiòpia augmenta la preocupació pels atacs il·legals i la greu amenaça que plana sobre la població civil", va declarar la directora adjunta d'HRW per a l'Àfrica, Laetitia Bader. L'ONG, que va analitzar imatges satel·litàries, vídeos i fragments d'armament, a més d'entrevistar supervivents i personal mèdic, va constatar que la bomba va causar un cràter de quatre metres de diàmetre i va destruir diversos habitatges de formigó en un recinte habitat per professors i les seves famílies.
Guerra interna, implicacions externes
Tot i que la guerra sigui interna, com ja va passar al Tigre, també té implicacions de fora les fronteres etíops. El govern federal, de fet, acusa l'exèrcit d'Eritrea d'estar armant els exèrcits rebels, cosa que Asmara nega rotundament. Eritrea, que tem que Etiòpia pugui fer servir la guerra civil com una excusa per envair-la i guanyar una vital sortida al mar Roig, ha negat rotundament les acusacions de col·laboració.
Per reforçar les Forces de Defensa Nacional Etíops, l'exèrcit federal, han arribat vehicles blindats i armes des dels Emirats Àrabs Units, també presents al conflicte del veí Sudan del Sud. Els emirats busquen així defensar l'estabilitat política i les seves inversions milionàries en infraestructures al país que tenen a veure amb la pròpia seguretat alimentària i energètica dels emirats, com també el control del Mar Roig. També queda a l'aire a la possible implicació d'Egipte en el conflicte, ja que s'ha enfrontat en múltiples ocasions amb el govern d'Ahmed pels recursos del Nil i la construcció d'una gran presa en territori etíop.
Así llegan los vehículos blindados Calidus MCAV-20 que refuerzan a la Fuerza de Defensa Nacional Etíope.
— Néstor Siurana (@NestorSiurana) September 27, 2026
Llegan desde de los Emiratos Árabes, que apoyan al Gobierno contra los rebeldes en esta guerra.
También están en Sudán, pero... ¿Qué intereses tienen los EAU en Etiopía? 👇🏽… pic.twitter.com/I7suzUzT9h
L'alto el foc de 2022 no es va desplegar totalment
Quatre anys després dels acords de Pretòria que van acabar amb els combats al Tigre, diversos punts no s'han implementat, com ara la desmobilització dels combatents tigrinyes, el retorn de centenars de milers de desplaçats o la restauració de les fronteres internes prèvies a la guerra. Així, els rebels retreuen al govern federal que incompleix l'acord, mentre Addis Abeba acusa l'FPLT d'establir una aliança militar hostil amb la veïna Eritrea i amb la nova coalició opositora per enderrocar l'administració central.
"Des de la fi de la guerra, tot i que l'Acord de Pretòria s'ha mantingut, hi ha hagut violacions constants per part d'ambdós bàndols", declara a Al Jazeera Jervin Naidoo, analista polític sènior d'Oxford Economics Africa. Va assenyalar que els tigrinyes continuen descontents amb la situació del Tigre occidental, que l'exercit federal controla després que durant la guerra de 2020-2022 l'envaïssin forces de la veïna regió d'Amhara, la presència de forces externes i l'autonomia de la regió. El govern té una visió diferent del TPLF. Segons Naidoo, el govern el presenta com "un grup bel·ligerant que intenta desestabilitzar Etiòpia". En canvi, per als líders tigrinyes, la represa dels combats es podria plantejar com una qüestió de protecció de la seva regió.
La comunitat internacional insisteix en la "desescalada"
Davant la possible expansió dels combats i la instauració d'una guerra civil total al país, les institucions internacionals demanen una desescalada ràpida al país. L'ambaixador dels Estats Units a Etiòpia, Ervin Massinga, va denunciar els atacs del TPLF i va criticar la seva rebutja del diàleg impulsat per la Unió Africana. "Rebutjar el diàleg patrocinat per la UA de l'expresident [de Nigèria, Olusegun] Obasanjo i llançar-se a una baralla impossible de guanyar no aporta res a la població. Seria assenyat que altres grups armats evitessin seguir aquest camí", va afirmar el diplomàtic. A més va advertir que Washington disposa d'eines per "sancionar altres líders que intentin empènyer Etiòpia pel camí equivocat".
Per la seva part, la Unió Europea ha demanat una "desescalada immediata" de la tensió i que es protegeixin les vides dels civils i es garanteixi l'accés humanitari, que durant 2020-2022 va estar bloquejat a la pràctica per l'exèrcit etíop. "És necessari que es produeixi una desescalada immediata (…) Les diferències només es poden resoldre mitjançant el diàleg i no accions militars", va afirmar la UE en un comunicat divulgat aquest dijous a la xarxa social X per la seva delegació a Addis Abeba. "El respecte pel dret internacional humanitari és imperatiu i innegociable, cosa que inclou protegir la població civil en tot moment i respectar la imparcialitat i la independència de les operacions humanitàries", va afegir.