El govern d'Etiòpia i els rebels de la regió del nord etíop de Tigré, que des del 2020 estan en guerra, han pactat la fi de les hostilitats, ha anunciat aquest dijous l'alt representant de la Unió Africana (UA) per a la Banya d'Àfrica, l'expresident nigerià Olusegun Obasanjo. "Les dues parts en el conflicte etíop han acordat formalment un cessament de les hostilitats", ha dit Obasanjo en una compareixença a Pretòria, lloc on van començar les converses de pau entre els dos bàndols, el 25 d'octubre passat.

En un acte celebrat al centre de conferències del Ministeri de Relacions Internacionals i Cooperació de Sud-àfrica, l'alt representant ha dit que les dues parts han aconseguit un acord de pau que també implica un "desarmament sistemàtic, ordenat, suau i coordinat".

El govern etíop i el Front Popular d'Alliberament de Tigré (FPLT) s’han compromès també a restablir els serveis, l’accés sense entrebancs als subministraments humanitaris", així com a la protecció dels civils, especialment dones i nens, a Tigré. "Avui és el començament d'un nou cicle per a Etiòpia", ha subratllat Obasanjo. A més, l'exmandatari nigerià ha afirmat que la UA assumirà "el monitoratge, la supervisió i la verificació de la implementació" del pacte.

"Aquest no és el final del procés de pau, és el començament", ha advertit Obasanjo, acompanyat pels altres dos membres de l'equip de mediació de la UA: l'exvicepresidenta de Sud-àfrica Phumzile Mlambo-Ngcuka i l'expresident kenià Uhuru Kenyatta. Després de les paraules de l'alt representant, el viceministre etíop d'Afers Estrangers, Redwan Hussien, assessor de Seguretat Nacional del primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed; i el representant de l'FPLT, Getachew Reda, han signat l'acord de pau.

Una guerra amb un “nivell de destrucció massiu”

"El nivell de destrucció és massiu. Agraïm als nostres germans de l'altra banda per deixar enrere aquest període. El poble d'Etiòpia exigeix ​​pau i harmonia, desitja desenvolupament", ha subratllat el viceministre etíop. "Ara hem signat un acord. Deixarem enrere el passat. Aconseguir la pau ha resultat difícil. Centenars de milers han mort", ha apuntat, per part seva, Getachew, que ha manifestat la seva esperança que "ambdues parts respectin aquest acord".

L'executiu etíop i l'FPLT, que governava la regió abans d'esclatar la guerra, van acceptar a principis d'octubre una invitació de la UA per a un diàleg de pau. Fins aleshores, els rebels havien estat reticents a un procés promogut per la UA per la seva desconfiança cap a Obasanjo, que consideraven proper a Abiy Ahmed, guanyador del Premi Nobel de la Pau el 2019.

Tot i la disposició dels dos bàndols a negociar, la situació sobre el terreny s'ha vist marcada les últimes setmanes per un empitjorament del conflicte, en què Etiòpia, amb el suport de tropes d'Eritrea, ha pres el control de diverses ciutats de Tigré. El govern d'Etiòpia havia responsabilitzat els rebels de la intensificació de la batalla des del 24 d'agost passat. Aquell dia, tots dos bàndols es van culpar l’un a l’altre de reprendre les hostilitats i trencar la "treva humanitària indefinida" que s’havia acordat des del març passat.

Des de la fi de la treva, l'ONU, la UA, la Unió Europea i els Estats Units han alertat sobre l'augment dels combats a la regió, que ha resultat amb la mort de civils i de treballadors humanitaris, i han exigit el cessament immediat de les hostilitats. La guerra va començar el 4 de novembre del 2020, quan Abiy va ordenar una ofensiva contra l'FPLT en resposta a un atac a una base militar federal i després d'una escalada de tensions polítiques. Milers de persones han mort i uns dos milions s'han vist desplaçades a causa del conflicte.