Durant la Guerra Freda, el dia 9 de maig, jornada de la desfilada de la victòria, era un esdeveniment essencial per entendre l’estructura de poder críptica del Kremlin. Els Kremlinòlegs analitzaven cada imatge com si desxifressin un text sagrat. La posició dels funcionaris, les absències i els petits canvis en la proximitat al secretari general eren indicis dels corrents polítics que operaven a porta tancada.
➕ Per què Rússia celebra el Dia de la Victòria el 9 de maig?
Juntament amb el Dia de la Revolució (7 de novembre), els funerals d'estat i les reunions del Comitè Central, la desfilada oferia una de les poques oportunitats de veure els líders soviètics en públic. Els analistes desxifraven la disposició dels participants per entendre les dinàmiques de poder, rivalitats i supervivència, descriu un article del Kyiv Post un. Avui, aquest ritual ha perdut importància, i l’art de la Kremlinologia sembla haver quedat obsolet després de la Guerra Freda. Ara, entendre el poder rus comença i acaba amb una sola figura: l’època de la Putinologia ha arribat.
Putin, la figura que perdura
El sistema soviètic operava amb una gran previsibilitat, basat en estructures i regles ideològiques. Avui, però, aquestes estructures han desaparegut. El Politburó ja no existeix, la doctrina marxista ha quedat obsoleta i els controls institucionals s’han esfondrat. El que perdura és Vladímir Putin, envoltat d’una selecció de lleials disposats a estar al seu costat.
Aquest any, la desfilada del Dia de la Victòria a Moscou va comptar amb una llarga llista d'invitats, però només alguns noms destacats: Xi Jinping de la Xina, Lula da Silva del Brasil, Nicolás Maduro de Veneçuela, Aleksandar Vučić de Sèrbia, Robert Fico d’Eslovàquia i To Lam del Vietnam. La plaça Roja, adornada amb banderes i flanquejada per antigues maquinàries militars, transmetia un missatge més silenciós que en els temps soviètics. No era una demostració de domini, sinó un senyal de supervivència. De demostrar que Rússia no està aïllada, que encara té amics, confirma un article del Kyiv Post.
Però l’assistència no implica lleialtat, ressalta la mateixa publicació. Una encaixada de mans a la plaça Roja no és un tractat. La presència no significa associació. Els focus d'aquest any es van centrar en els dignataris estrangers, fent difícil discernir quins alts funcionaris russos estaven presents. El més destacat va ser la caiguda en prominència de Serguei Xoigú, qui, tot i ser una figura autoritària el 2022, va aparèixer en un simple vestit després que Putin el desplacés del Ministeri de Defensa al Consell de Seguretat el 2024.
Rússia i la centralitat que tenia durant la Guerra Freda
Aquesta desfilada va posar de manifest una nova realitat: la Rússia postsoviètica no segueix una ideologia unificada. La gran potència mundial ja no es basa en doctrines comunistes ni en estructures de poder compartides. Putin és l'únic que queda al comandament. La política russa actual es basa en la improvisació, la lleialtat personal i l'instint de Putin, i ja no hi ha lloc per a les estructures col·lectives de poder, destaca un article del Kyiv Post. Les relacions amb els països com Veneçuela, Cuba, Sèrbia o Eslovàquia no estan basades en una visió ideològica comuna, sinó en el teatre i la necessitat de mostrar desafiaments a Occident, més que en veritables aliances estratègiques.
Aquesta transformació també es veu reflectida en la manera com s’estudia el poder rus avui dia. Abans, els Kremlinòlegs desxifraven un sistema polític complex, mentre que avui, la "Putinologia" es centra en una sola persona, Putin, qui ha substituït les estructures i els comitès per un control absolut. Així, el focus analític s'ha traslladat cap a altres regions com la Xina i el Pròxim Orient, mentre Rússia ha perdut la centralitat que tenia durant la Guerra Freda. En lloc de desxifrar màquines d’un imperi, el món observa com Putin manté el seu agafat control, deixant menys per interpretar i més per veure.