La Segona Guerra Mundial, un dels conflictes més devastadors i transcendents del segle XX, es coneix de manera molt diferent a Rússia i en altres països de l’antiga Unió Soviètica, com Bielorússia o Ucraïna. En aquests territoris, la memòria col·lectiva i oficial del conflicte no l’anomena simplement "Segona Guerra Mundial", sinó que la denomina la Gran Guerra Pàtria. Aquest nom, carregat de significat emocional i patriòtic, es refereix exclusivament al període comprès entre el 22 de juny de 1941, quan l’Alemanya nazi va trencar el pacte de no-agressió amb la Unió Soviètica, i el 9 de maig de 1945, data de la rendició final del Tercer Reich.
Aquest terme no és fruit de l’atzar. L’expressió "guerra pàtria" ja havia estat utilitzada a Rússia el 1812 per descriure la lluita heroica del poble rus contra la invasió de Napoleó Bonaparte. En 1941, Stalin i la poderosa maquinària de propaganda soviètica van recuperar aquest concepte amb l’objectiu de mobilitzar tota la societat contra l’amenaça existencial representada per Hitler. El missatge era clar: la guerra no era només una confrontació entre exèrcits, sinó una lluita per la supervivència de la nació, de la cultura i del sistema soviètic. Així, cada soldat, treballador i camperol es convertia en un defensor de la “terra dels pares”.
La invasió alemanya, coneguda com l’Operació Barba-roja, va suposar un atac massiu i ràpid, amb milions de soldats travessant les fronteres soviètiques i penetrant profundament en territori ucraïnès, bielorús i rus. Ciutats senceres com Leningrad (actual Sant Petersburg) van patir setges inhumans durant anys, mentre que altres com Stalingrad van ser reduïdes a ruïnes en batalles ferotges que marcarien un gir en el rumb de la guerra. El cost humà va ser esfereïdor: es calcula que més de 20 milions de ciutadans soviètics van perdre la vida, una xifra que inclou tant combatents com civils. Aquest sofriment massiu és un dels motius pels quals el record de la guerra té tanta força emocional en aquests països.
La importància del Dia de la Victòria per a Putin
La victòria sobre el nazisme, culminada amb la presa de Berlín, és vista a Rússia com una gesta èpica, quasi sagrada. El 9 de maig, conegut com el Dia de la Victòria, es commemora cada any amb gran solemnitat. Aquesta data, diferent del 8 de maig celebrat a Europa occidental, es deu al fet que la rendició alemanya es va signar quan ja era passada la mitjanit a Moscou. Avui, especialment sota el govern de Vladímir Putin, el Dia de la Victòria s’ha convertit en una peça central del discurs nacionalista rus, amb grans desfilades militars, homenatges als veterans i una exaltació del paper clau que va tenir la Unió Soviètica en la derrota del nazisme.
Putin, els dies clau i eines polítiques
Avui dia, el record de la Gran Guerra Pàtria no només serveix per homenatjar el passat, sinó que el Kremlin l’utilitza activament com a eina de cohesió interna i justificació política. Sota el lideratge de Putin, el 9 de maig ha esdevingut un element clau del nacionalisme rus. El relat èpic de la victòria sobre el nazisme serveix per presentar Rússia com una nació heroica, sempre amenaçada per forces externes. Aquesta narrativa s’ha aplicat directament a la guerra d’Ucraïna: el règim rus ha afirmat que l’objectiu és “desnazificar” el país veí, apel·lant simbòlicament a la gesta del 1945. D’aquesta manera, la memòria històrica deixa de ser només commemorativa i es converteix en una eina política. Entendre aquest ús instrumental del passat és essencial per analitzar la política exterior russa i la manera com el govern construeix una identitat nacional basada en el sacrifici, el patiment i la victòria.