La conversa telefònica que aquest dijous van mantenir Donald Trump i Vladímir Putin —la sisena entre els dos mandataris— en plena tensió per la guerra a Ucraïna, va concloure amb un president nord-americà molest i “descontent” i “decebut” amb el seu homòleg rus pel fet que la conversa d’una hora que van mantenir no va donar cap fruit, i no va aconseguir “cap progrés” per desembussar el conflicte, com desitjava Trump. Més aviat al contrari, segons va informar el Kremlin, Putin li va dir a Trump que Moscou “no renunciarà” als seus objectius a Ucraïna. I ho va demostrar ordenant hores després l'ofensiva aèria més gran contra Kíiv fins al moment. Rússia va llançar 11 míssils i 539 drons, entre aparells no tripulats d'atac Shahed i rèpliques d'aquests, en un atac es va prolongar durant pràcticament tota la nit. Les defenses aèries ucraïneses van aconseguir neutralitzar 478 dels drons i els míssils en l'atac, que va tenir a la capital ucraïnesa com a principal objectiu, i que s'ha saldat fins al moment amb una persona morta i almenys 26 persones ferides, segons les autoritats ucraïneses. La víctima mortal es va trobar aquest divendres entre els enderrocs d'una de les infraestructures danyades a la capital ucraïnesa.
"En aquest moment, segons fonts mèdiques, se sap que 23 persones (finalment la xifra va augmentar a 26) han resultat ferides en l'atac enemic contra la capital", va assenyalar l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, en el seu canal de Telegram. El regidor també va informar que de 14 dels ferits van requerir hospitalització, mentre que la resta "van rebre atenció ambulatòria o in situ". Entre les víctimes hi ha homes i dones d'entre 25 i 57 anys, segons va assenyalar Klitxkó, si bé en les últimes hores el Ministeri de l'Interior ha confirmat que també una menor de deu anys ha resultat ferida. Els atacs de Moscou han afectat almenys els districtes de Solomyanski, Svyatoshynskyi i Xevtxénkivski, causant importants danys en edificis residencials, en alguns casos provocant la seva destrucció parcial i fins i tot incendis. A més de la regió de Kíev, els atacs també van afectar Dnipropetrovsk, Sumi, Khàrkiv i Txerníhiv, on a més de caure fragments de drons i míssils, també es van registrar impactes directes.
Zelenski demana els Patriot
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski ha condemnat aquest divendres l'atac rus, "deliberadament massiu i cínic" en una nit "brutal i d'insomni" contra la capital, Kíev, i altres regions d'Ucraïna, amb almenys 23 ferits, i va instar els seus socis a exercir una pressió a gran escala com a única via possible davant la postura destructiva de Moscou. "Aquest va ser un dels atacs aeris a major escala, deliberadament massiu i cínic", va escriure Zelenski en el seu compte de X. "Una vegada més, Rússia demostra que no té intenció de posar fi a la guerra i al terror. Només cap a les 9 del matí d'avui va acabar l'alerta antiaèria a Kíev", va escriure, i va agregar que les labors d'extinció d'incendis i retirada d'enderrocs segueixen en curs després d'aquest nou atac rus. Al mateix temps va demanar als seus socis que continuïn fent costat a Ucraïna en la defensa contra míssils balístics, alguna cosa de "vital importància", i va destacar que els sistemes Patriot i els seus míssils són "veritables protectors de vides".
L'atac té lloc just després que els EUA hagi suspès l'enviament de míssils de defensa aèria Patriot a Ucraïna, així com munició d'artilleria de precisió o projectils per a caces F-16. Segons l’administració nord-americana, la decisió s’ha pres per “prioritzar els interessos dels Estats Units”, després que el Departament de Defensa alertés d’una caiguda preocupant de les reserves militars pròpies. El Pentàgon ha paralitzat subministraments que ja es trobaven a Polònia preparats per ser lliurats, i una font governamental citada per la cadena CBS ha justificat la mesura per la necessitat d’avaluar el suport militar exterior.
Les forces de defensa ucraïneses van aconseguir derrocar més de 270 objectius aeris, mentre que altres 208 drons van ser neutralitzats amb interferències electròniques, va indicar Zelenski, qui també va precisar que desenes d'aparells no tripulats van poder ser derrocats mitjançant drons interceptors, elements que Ucraïna busca desenvolupar per a protegir les seves ciutats. Entre els míssils emprats en l’atac rus hi havia un hipersònic Kinzhal i sis balístics Iskander-M o la seva variant nord-coreana, KN-23. Nou dels míssils i 63 drons van aconseguir objectius, segons la Força Aèria ucraïnesa, un nombre d'impactes major del qual sol registrar-se habitualment.