L'avenç de les tropes ucraïnès segueix sense aturador. L'exèrcit d'Ucraïna fa setmana que concatena victòries contra els soldats del Kremlin, fet que ha obligat a l'exèrcit rus a retrocedir. Segons informa El País, entre l'1 i el 6 d'octubre es van recuperar 29 localitats i uns 400 quilòmetres quadrats de la regió. Davant d'aquesta recuperació constant per part d'Ucraïna, les autoritats prorusses de la regió han demanat a Moscou ajuda per evacuar els civils de la zona, una operació que segons The Guardian ja ha començat.
Els primers civils de Kherson que han estat evacuats per l'avenç ucraïnès estarien arribant ja a Rússia. La resposta del Kremlin ha estat relativament ràpida, ja que el governador imposat per Rússia a la zona van demanar auxili a Moscou el passat dijous. Vladímir Saldo, el governador imposat pel Kremlin, va enviar un vídeo de Telegram demanant ajuda davant "l'invasor", des de la seva perspectiva, les forces ucraïneses. "Hem suggerit a tots els habitants de la regió de Kherson que es vulguin protegir dels atacs de míssils [ucraïnesos] que es traslladin a altres regions russes", ha assegurat Saldo i ha demanat: "Prenen els seus fills i marxin".
L'avenç d'Ucraïna i la resposta russa
La setmana passada Moscou va començar el procés d'annexió de les regions ucraïneses on havia organitzat referèndum d'independència, els quals han estat rebutjats per il·legítims per part de tota la comunitat internacional. Es tracten de les zones de Donestk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson. Aquests darrers han estat on les forces ucraïneses han centrat els seus atacs per recuperar el terreny envaït per Rússia. Tant a Zaporíjia com a Kherson, l'exèrcit ucraïnès acumula victòries que han sigut un dur cop per al Kremlin.
Un altre cop baix per al govern de Vladímir Putin ha estat l'atac al pont que connectava Crimea, annexionada per Rússia l'any 2014 amb la resta del territori rus. Davant d'aquest atac, el Kremlin ha reaccionat tornant a bombardejar les grans ciutats ucraïneses, inclosa Kíiv, la qual feia mesos que estava lluny de la primera línia de foc.
Davant dels nous atacs aeris russos que han colpejat durament la població civil, Ucraïna ha aprofitat per demanar més suport militar als seus militars. Els països de l'OTAN han decidit redoblar els seus esforços per millorar les defenses antiaèries d'Ucraïna i lliuraran equips inhibidors de drons o sistemes de míssils com les quatre llançadores HAWK ofertes per Espanya. "L'OTAN no és una part del conflicte. Però continuarem recolzant Ucraïna durant el temps que sigui necessari", ha remarcat el secretari general de l'Aliança.