Després de conèixer-se l'existència d'una trama d'extorsió contra Julian Assange, aquest dilluns s'ha fet públic el contiungut dels emails amb els que els quatre periodistes espanyols responsables de la trama feien xantatge al líder de Wikileaks. L'extorsió es va fer via correu electrònic del 8 de març al 10 d'abril i es va arribar a demanar 3 milions d'euros a canvi de no publicar les seves converses privades a l'ambaixada d'Equador a Londres, segons ha publicat Cadena Ser​.

Durant aquest període, hi va haver un intercanvi de 40 mails entre José Martí "Pepe", líder de l'extorsió i Kristinn Hrafnsson, editor en cap de Wikileaks. En un dels correus publicats, "Pepe" explica que entre els audios que tenen, Assange parla sobre una reunió entre el president d'Equador i Mike Pompeo, cap de la diplomàcia dels Estats Units. En aquest document Assange afirma que "l'han venut i tem per la seva vida". 

La denúncia presentada a l'Audiencia Nacional contra la xarxa d'espionatge assegura que va ser el Govern equatorià qui gravava els moviments d'Assange a Londres. Les empreses que s'encarregaven de la protecció amb càmeres d'Assange eren UC Global primer, i després Ecuador Promsecurity, que s'apunta com a presumpte responsable d'haver gravat la reunió entre Assange i els seus advocats. 

En el darrer mail intercanviat, el lider de la xarxa prova de tancar un acord per un milió i mig d'euros, la meitat del valor que havien demanat al principi. "Pepe" demanava la transferència d'aquest import lliure d'impostos i amb pagament documental i legal. 

Actuació policial i judicial

Els darrers cinc correus electrònics intercanviats entre els extorsionadors i Hrafnsson van ser monitoritzats per la Policia Nacional després que Wikileaks presentés la denúncia per extorsió. Davant les mesures policials de control, els extorsionadors asseguren viure "moments angoixants perquè són controlats per la Policia Nacional a casa seva i la feina". 

El pagament mai es va produir, el xantatge no va funcionar i la setmana passada quatre persones van ser detingudes per ordre d'un jutjat de Madrid acusades de formar part d'una xarxa d'espionatge. El jutge va decretar llibertat amb mesures cautelars pels quatre detinguts.