Rússia i Ucraïna han reprès aquest dimecres les negociacions a Istanbul en un intent —el tercer— de desencallar un possible acord de pau, tot just deu dies després que el president dels Estats Units, Donald Trump, advertís amb imposar noves sancions al Kremlin si no es registraven avenços concrets en un termini de 50 dies. La trobada, que ha tingut lloc a la ciutat turca, s’ha desenvolupat amb una brevetat inesperada: segons la televisió pública ucraïnesa, la reunió ha durat només 40 minuts i ha conclòs sense cap acord que doni peu a una continuació immediata del diàleg. Malgrat això, una font oficial citada per l’agència estatal russa TASS ha assegurat que el principal resultat ha estat un acord per facilitar un intercanvi de militars i civils. Un cop s’hagin implementat aquests acords, es valorarà la convocatòria d’una nova ronda negociadora, segons la mateixa font.
La trobada s’ha produït en un context marcat per l’escepticisme, amb les dues parts anticipant un escàs marge de maniobra abans fins i tot de seure a la taula de negociació. Tant Kíiv com Moscou van admetre públicament que no esperaven avenços significatius, i que les expectatives estaven centrades en qüestions concretes més que no pas en un acord de gran abast. Per part ucraïnesa, les prioritats han estat clares: negociar nous intercanvis de captius i reclamar el retorn dels nens ucraïnesos traslladats a territori rus, una qüestió que continua generant tensió i que Ucraïna considera una violació flagrant del dret internacional.
La sessió ha estat inaugurada amb una breu intervenció del ministre d’Afers Exteriors turc, Hakan Fidan, que ha exercit d’amfitrió de la trobada i ha volgut destacar el paper de Turquia com a facilitador diplomàtic entre les dues parts. En una declaració transmesa en directe per la cadena pública TRT, Fidan ha reafirmat el compromís d’Ankara amb una resolució pacífica del conflicte, assegurant que “el nostre objectiu final és un alto el foc que construeixi el camí cap a la pau”. El cap de la diplomàcia turca ha subratllat que “la infraestructura per a un mecanisme de supervisió d’un alto el foc existeix”, i ha remarcat que les trobades celebrades a Istanbul “han mostrat que la diplomàcia és més efectiva que els combats”.
La reunió, celebrada al palau otomà de Çiragan a Istanbul, ha estat la tercera ronda de contactes entre Rússia i Ucraïna des de l’inici de l’any i ha reunit delegacions encapçalades per l’assessor presidencial rus, Vladímir Medinski, i pel secretari del Consell de Seguretat Nacional ucraïnès, Rustem Umerov. La trobada ha començat amb més d’una hora i mitja de retard, iniciant-se finalment cap a les 17:40. Tot i l’aparent voluntat de mantenir obert el canal de diàleg, no es preveien avenços substancials, ja que l’agenda només incloïa els memoràndums de pau que ambdues parts ja havien posat sobre la taula en la sessió anterior del 2 de juny. Mentrestant, Moscou manté la seva negativa a acceptar un alto el foc, mentre intensifica la seva ofensiva militar al nord d’Ucraïna i a la regió del Donbàs.
El dia de la marmota
Les posicions de partida entre ambdues delegacions continuen sent diametralment oposades. Rússia ha tornat a insistir en el reconeixement formal de l’annexió de Crimea i de les regions ocupades de l’est i sud d’Ucraïna, així com en l’exigència que Kíiv redueixi la seva capacitat militar i renunciï a integrar-se en aliances internacionals com l’OTAN. Ucraïna, però, ha rebutjat de ple aquestes condicions, i manté com a requisit innegociable la fi immediata dels atacs com a pas previ per a qualsevol diàleg substancial. A més, la part ucraïnesa reclama garanties de seguretat internacionals vinculants per assegurar-se que qualsevol eventual acord tingui continuïtat i protecció efectiva davant futures agressions. Aquestes exigències travessen línies vermelles per a totes dues parts i dificulten l’obertura d’un veritable procés negociador amb perspectives de progrés real.