Els primers ministres del Regne Unit, Keir Starmer, el Canadà, Mark Carney, i d'Austràlia, Anthony Albanese, han anunciat aquest diumenge el reconeixement formal de l'Estat palestí, un simbòlic moviment que els tres mandataris ja havien anticipat al llarg de la setmana. "Avui, per revifar l'esperança de pau per a palestins i israelians i una solució de dos Estats, el Regne Unit reconeix formalment l'Estat de Palestina" ha dit Starmer. El posicionament de Downing Street és especialment important, perquè sempre ha estat un ferm aliat d’Israel. La seva postura, però, ha variat els últims mesos en què les forces israelianes han intensificat la seva ofensiva a la Franja de Gaza i s'agreuja la crisi humanitària al territori palestí.
És un moment històric al Regne Unit, ja que va ser una de les nacions que va establir les bases per a la creació de l'estat israelià quan controlava el que aleshores es coneixia com a Palestina, el 1917. Ara, el 2025, Starmer ha denunciat que “davant les creixents atrocitats a l’Orient Mitjà, actuem per mantenir viva la possibilitat de pau i una solució de dos estats”. En aquest sentit, el primer ministre britànic ha denunciat l’ofensiva israeliana sobre Gaza, qualificant-la d’“intolerable” i ha lamentat l’explosió d’una crisi humanitària “provocada per l’home” que ha causat “desenes de milers de morts”, incloent-hi civils assassinats mentre intentaven aconseguir aigua i menjar. L'anunci era molt esperat després que Starmer digués al juliol que el Regne Unit reconeixeria un Estat palestí a menys que Israel acceptés un alto el foc a Gaza, permetés a l'ONU portar ajuda i prengués altres mesures cap a una pau a llarg termini.
Per la seva banda, Carney ha justificat el reconeixement de Palestina en afirmar que el país manté des de 1947 una política de suport a la solució dels dos estats com a única via per a una pau duradora a l’Orient Mitjà. El primer ministre canadenc ha acusat el govern de Benjamin Netanyahu de treballar de manera “metòdica” per impedir la creació d’un Estat palestí, mitjançant l’expansió d’assentaments il·legals a Cisjordània i una ofensiva militar sostinguda a Gaza que ha causat “desenes de milers” de morts civils, més d’un milió de desplaçats i una fam devastadora “evitable” que suposa una violació del dret internacional. “És ara política declarada del govern israelià que no hi haurà un Estat palestí”, ha denunciat. Davant d’aquesta situació, Ottawa ha decidit reconèixer Palestina “com a part d’un esforç internacional coordinat” per preservar la viabilitat de la solució dels dos estats. Carney ha remarcat que el reconeixement no és una solució màgica, però respon a “principis de l’autodeterminació i dels drets humans fonamentals”.
Des d’Austràlia, Albanese ha reafirmat el suport del seu govern a la creació d’un Estat palestí, reconeixent les “legítimes aspiracions del poble de Palestina de tenir el seu propi Estat”. El primer ministre ha volgut, però, deixar clar que “l’organització terrorista Hamàs no ha de tenir cap paper” en aquest escenari futur, que ha de ser “independent i sobirà”. Albanese ha emmarcat el reconeixement en un moviment coordinat a escala internacional amb l’objectiu d’impulsar la solució dels dos estats, aconseguir un alto el foc a la Franja de Gaza i garantir l’alliberament de tots els ostatges que encara romanen segrestats des dels atacs del 7 d’octubre de 2023.
Els primers membres del G7 a fer el pas
Amb aquest anunci conjunt, el Regne Unit, el Canadà i Austràlia s’han convertit en els primers membres del G7 a reconèixer formalment l’Estat de Palestina, un pas que arriba en un moment de màxima tensió a l’Orient Mitjà i en vigílies de la cimera de l’ONU sobre la solució dels dos estats. Aquesta trobada internacional, promoguda per França i l'Aràbia Saudita, busca reimpulsar una sortida política al conflicte israelià-palestí. Fins ara, gairebé 150 països arreu del món, entre els quals Espanya, ja havien reconegut l’Estat palestí. L’adhesió de tres potències del G7, però, suposa un gir rellevant en el tauler diplomàtic internacional i envia un missatge contundent en favor del dret a l’autodeterminació del poble palestí i de la necessitat urgent de posar fi a la guerra a Gaza.