4 d'abril del 2016. És el dia que l'acord entre la Unió Europea i Turquia ha d'entrar en vigor. A partir d'aquest dilluns començaran a arribar a Turquia els primers refugiats deportats des de Grècia. Tots els que creuïn el Mediterrani i arribin a  les costes gregues, o a d’altres fronteres de la unió i no compleixin les condicions per sol·licitar l’asil, seran retornats automàticament a Turquia, on, segons l'acord, seran acollits com a refugiats i sufragats amb diners europeus. 

El tret de sortida d'aquest acord, que ha sigut molt polèmic des del primer dia, arriba en un moment especialment complicat. Diverses organitzacions humanitàries, com l'Agència de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), Amnistia Internacional (AI) i nombroses ONG, ja han posat el crit al cel pel que suposarà aquest acord, i a més fa pocs dies es va donar a conèixer que Ankara practica devolucions forçoses a les seves fronteres i que no protegeix els refugiats.

De fet, aquest divendres Amnistia Internacional va posar de manifest les denunciables actuacions que Turquia està practicant a les seves fronteres. Aquest organisme internacional va explicar que tenen evidències que Turquia està retornant prop d'un centenar de persones "gairebé diàriament" cap a Síria des del mes de gener, obligant-los així a tornar a un país en guerra. Segons AI, s'estan arrestant i expulsant a Síria tant adults, com dones embarassades i nens.

Turquia també restringeix la frontera

Segons Amnistia Internacional, Turquia també ha endurit els requisits per deixar entrar persones provinents de Síria al seu territori. Durant els anteriors cinc anys de guerra, totes les persones amb passaport sirià podien creuar els llocs fronteres regulars i, els que hi entraven irregularment, que eren la majoria, podien registrar-se davant les autoritats turques. 

Durant els últims mesos, Turquia ha introduït el requisit de visat per a les persones sirianes que arribin per via aèria, ha tancat les fronteres terrestres amb Síria per a totes les persones tret d'aquelles que necessiten atenció mèdica d'urgència, i ha disparat contra aquells que intentaven entrar al país irregularment.

Quina és la situació dels refugiats?

Segons les dades d'ACNUR publicades aquest dissabte, més de 50.000 refugiats estarien en aquests moments atrapats a Grècia, més del doble dels que pot acollir. En alguns punts, fins i tot sobrepassen amb molt d'escreix el nombre de persones que pot acceptar, fet que intensifica la crisi humanitària que viu el país hel·lè. Els punts més conflictius són a la frontera amb Macedònia, i especialment a Idomeni, on hi ha més 11.000 persones en unes condicions infrahumanes.

Durant el primer trimestre de l'any, a Grècia hi han arribat més de 150.000 persones, majoritàriament de Síria, però també de l'Afganistan i l'Iraq. En el mateix període de l'any passat només hi van arribar uns 25.000 refugiats. Tot i això, en aquests primers mesos de l'any no s'ha arribat a les espectaculars xifres del mes d'octubre de l'any passat, on només en un mes hi van arribar més de 200.000 persones. Cal destacar també que una part significativa dels refugiats, un 40%, són nens.

Què diu l'acord?

L'acord al qual van arribar els caps d'Estat i de govern dels països europeus i el govern d’Ankara el passat 18 de març, permet expulsar cap a Turquia tota persona que arribi de forma irregular al territori comunitari, després de considerar cas per cas, per veure si tenen dret a asil. 

El mecanisme que la Unió Europea espera poder dur a terme a partir d'aquest dilluns, és conegut com "l'u per u". És a dir, per cada sirià que sigui deportat a Turquia des de Grècia, el bloc comunitari admetrà un sirià. La Comissió Europea encara no ha precisat, però, quins Estats membres estarien disposat a acollir aquests sirians arribats des de Turquia. 

Com a contrapartida, la UE donarà a Ankara 3.000 milions d'euros, i a més, s'ha compromès a obrir un nou capítol de negociacions en el procés d'adhesió d'Ankara a la UE, i ho farà al mes de juny.

Tot i això, el govern turc haurà de retre comptes sobre com gastarà aquests diners i, a més, s'han posat el topall de 70.000 deportacions. Si la xifra de refugiats que arribi a Grècia supera aquest nombre voldrà dir que el mecanisme no funciona i que caldrà prendre mesures.

L'acord i el dret internacional

La situació denunciada per Amnistia Internacional, però, posa de manifest que Turquia no és un "país segur" i que l'acord de retornar refugiats només contribuirà a empitjorar la situació dels que marxen de Damasc a causa de la guerra. És per això que l'organització carrega durament contra l'acord entre Brussel·les i Ankara i assegura que és "il·legal" ja que se salta les lleis turques, la legislació europea i el dret internacional. 

El director per Europa i l'Àsia Central de Amnistia Internacional, John Dalhuisen, va assegurar divendres que "aplicar aquest acord és tenir un cor de pedra i un absolut menyspreu pel dret internacional". A més, Dalhuisen assegura que l'acord "lluny de pressionar a Turquia per a que millori la protecció que brinda a les persones refugiades síries, el que, a la pràctica, el que està fent la UE és incentivar el contrari".