En un moment d’extrema tensió regional, el líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, hauria activat un protocol d’emergència per garantir la continuïtat del règim en cas de morir en un possible atac orquestrat per Israel o els Estats Units. Segons ha revelat The New York Times, citant fonts iranianes amb coneixement directe dels plans de guerra, Khamenei ha suspès les comunicacions electròniques, s’ha replegat en un búnquer i només manté contacte amb els seus comandaments a través d’un ajudant de màxima confiança. Des del seu amagatall, el líder ha nomenat tres alts religiosos —entre els quals hi ha figures principals del clergat xiïta— com a possibles successors, un gest inèdit que reflecteix la gravetat del moment. També ha delegat responsabilitats dins la jerarquia militar per garantir la continuïtat de les operacions en cas de perdre més comandaments clau.
Des de l’inici dels bombardejos israelians, el líder suprem de l’Iran ha activat una sèrie de mesures extraordinàries per garantir la continuïtat del règim en cas d’esfondrament institucional. I és lògic: els atacs aeris, tot just una setmana després d’haver començat, ja s’han convertit en la major ofensiva militar contra territori iranià des de la guerra amb l’Iraq als anys vuitanta. L’impacte ha estat especialment devastador a Teheran, on les explosions han causat més destrucció que la que va provocar Saddam Hussein durant vuit anys de conflicte. Tot i això, el règim ha aconseguit superar el xoc inicial i reorganitzar les seves estructures amb una rapidesa sorprenent. En pocs dies, l’Iran ha llançat contraatacs diaris dirigits a Israel, colpejant objectius com un hospital, la refineria de Haifa, edificis religiosos i zones residencials, en una escalada que apunta a un conflicte cada cop més difícil de contenir.
En aquest context d’escalada militar sense precedents, l’aiatol·là Khamenei, de 86 anys, és plenament conscient que podria ser objecte d’un intent d’assassinat per part d’Israel o, fins i tot, dels Estats Units. Segons les fonts iranianes citades per The New York Times, el líder suprem considera que morir en aquestes circumstàncies seria una forma de martiri. Tot i això, no ha deixat res a l’atzar: des del lloc desconegut on roman refugiat, ha ordenat a l’Assemblea d’Experts —l’òrgan religiós encarregat de designar el líder suprem— que, en cas de la seva mort, elegeixi de manera immediata un successor d’entre els tres noms que ell mateix ha proporcionat i que són desconeguts. Aquesta decisió excepcional, mai vista durant el seu llarg mandat, arriba després que el president nord-americà, Donald Trump, assegurés que la Casa Blanca era conscient de quina era la seva ubicació exacta i podia obrir foc si ho trobés necessari.
En condicions normals, el procés per escollir un nou líder suprem podria allargar-se durant mesos, amb debats interns dins del clergat i múltiples noms damunt la taula. Però amb l’Iran immers en una guerra oberta, Khamenei vol evitar qualsevol buit de poder. Segons les mateixes fonts, l’aiatol·là busca garantir una transició ràpida i ordenada, que asseguri tant l’estabilitat del règim com la preservació del seu llegat. La successió ha estat sempre un tema extremadament delicat i gairebé tabú, tractat només en cercles polítics i religiosos amb un vel de rumors i especulacions. No és estrany: el càrrec de líder suprem concentra pràcticament tot el poder a l’Iran. És el comandant en cap de les Forces Armades, dirigeix els tres poders de l’Estat —judicial, legislatiu i executiu— i, com a Vali Faqih, ostenta la màxima autoritat religiosa en el si de l’islam xiïta.