La sortida del Regne Unit tindria un impacte directe per als seus ciutadans, però també per tots els països de la Unió Europea. Per això, a El Nacional us volem explicar quins són els 10 punts més imprescindibles d’aquest debat.

1. Un debat que ve de lluny

La unió de Londres amb Brussel·les és un debat que ha estat sempre present dins la política britànica. L’any 1973 Londres va entrar a la Comunitat Econòmica Europea, més endavant anomenada Unió Europea, amb la primera ampliació de la comunitat i juntament amb Dinamarca i Irlanda. Un any després, quan el laborista Harold Wilson va arribar al poder, ja va prometre una renegociació del termes d’entrada a la Comunitat.

Els britànics no estaven d’acord amb la contribució que els tocava fer al pressupost comunitari. Per això, al març de 1975 es va arribar a un acord al Consell Europeu, i el juny d’aquell mateix any els britànics van ratificar l’acord i la incorporació a Europa en un referèndum amb un 67% dels vots. Aquella votació va permetre que Londres entrés a la Comunitat Europea amb el suport dels ciutadans, però el debat dins la política i la societat no va acabar. El referèndum d’aquest dijous n’és un clar exemple que, en funció del resultat, pot no acabar divendres.

2. Les conseqüències del Brèxit pel Regne Unit

Tal i com explica a El Nacional l’analista del CIDOB, Pol Morillas, en un primer moment hi hauria un “xoc econòmic important”. La inversió estrangera i la lliura se’n podrien veure clarament afectades però, a més, segons l’analista, tampoc hi ha res que indiqui que “l’acord seria positiu” a llarg termini.

Un cop estabilitzada l’economia, després del revés inicial, tot dependria de l’acord que s’arribés amb Brussel·les pel lliure comerç, assenyala Morillas. Aquí, però, seria Europa qui tindria “la paella pel mànec” a l’hora de decidir com hauria de ser la sortida Regne Unit i la seva nova situació. Si el Regne Unit sortís de la UE, els altres vint-i-set països haurien de posar-se d’acord per veure quina ha de ser la nova relació amb Londres, sense que aquests poguessin dir la seva. Alguns països, com França, defensaran no donar privilegis als britànics.

3. El lideratge de Cameron, en entredit

El primer ministre britànic, David Cameron, ha assegurat que el seu lideratge no està en joc, tant si hi ha Brèxit com si no n’hi ha. La veritat, però, és que el partit conservador està molt dividit i que en cas de què el Brèxit sortís com a favorit, en contra de la voluntat del premier, la divisió interna dins el partit s’agreujaria.

L’analista del CIDOB explica que el partit conservador sempre ha tingut una ala molt més euroescèptica i una altra molt més europea. Des del temps de Margaret Thatcher aquestes dues ales han dificultat una única posició dins el debat de la Unió Europea. El referèndum de dijous “no és més que una última etapa d’això”, tal com explica Morillas. Per això, assegura que el referèndum surt d’una promesa electoral de Cameron per consolidar el seu lideratge dins el partit i per fer front a aquesta línia divisòria. Segons Morillas, Cameron convoca el referèndum no tant pels ciutadans sinó per consolidar la seva posició dins el partit i per confrontar les visions més euroescèptiques.

Tot i això, pot passar que acabi essent “contraproduent pels seus propis interessos, sobretot si hi ha un Brèxit”, remarca l’analista del CIDOB. En aquest sentit explica que si finalment el Regne Unit acaba votant Leave, i hi ha d’haver una negociació amb Brussel·les per marxar, és complicat que Cameron sigui vist com el millor per negociar-ho. Difícilment els seus companys de partit més euroescèptics ho acceptarien. Tot i això, la renovació del partit conservador tampoc seria fàcil i res garanteix que sigui l’exalcalde de Londres i líder de la campanya del Brèxit, el tory Boris Johnson, qui pogués acabar liderant el partit, segons Morillas.

4. El perfil dels votants del Brèxit

La campanya a favor del Brèxit ha tingut dos eixos central: immigració i sobirania. Així doncs, els partidaris d’aquesta opció han intentat convèncer als votants fent una campanya emocional, apel·lant a la sobirania britànica i al control sobre la immigració. Aquests dos eixos són els que més mobilitza el vot antieuropeista, però, segons Morillas, hi ha gent molt diferent dins aquest camp.

L’analista del CIDOB explica que el vot antieuropeista és el de la gent més gran i més rural, d’aquells que se senten perdedors de la globalització i que entenen que la Unió Europea va en contra dels seus interessos. Els partidaris de quedar-se són la gent més jove i més cosmopolita. Per tant, un augment en la participació, que vindria bàsicament provocat pol vot més jove, ajudaria als partidaris de quedar-se.

5. Famosos pel Brèxit i pel Bremain

Diverses personalitats, des de polítics fins a actors, cantants o futbolistes s’han decantat obertament per una de les dues opcions: Brèxit o Bremain. El futbolista David Beckham, el científic Stephen Hawking i l’escriptora J.K. Rowling, s’han mostrat obertament a favor de la permanència del Regne Unit dins la UE.  

A l’altra banda, els actors Michael Cain o els cantants de The Who, Roger Daltrey, són crítics amb Brussel·les i partidaris del Brèxit. També ho són l’actriu Joan Collins o Liz Hurley.

6. Pot el Brèxit provocar un Scotexit?

Escòcia és molt més europeista que la resta del Regne Unit i la primera ministra escocesa, Nicola Sturgon, ja ha avisat que si Escòcia vota a favor de mantenir la relació amb Brussel·les i Anglaterra ho fa per marxar, podria proposar un segon referèndum.

Els vots dels escocesos en el referèndum d’aquest dijous només suposen una petita part de vot total. La població escocesa només representa el 8% de la població del Regne Unit i és menys de la meitat dels habitants de la ciutat de Londres. Per tant, el que decideixi Edimburg difícilment canviarà el sentit del Brèxit al conjunt del país.

El que sí que podria, però, és ser un argument pels nacionalistes escocesos per tornar a posar sobre la taula el referèndum que va perdre el setembre de l’any 2014. Que els anglesos, sobretot els conservadors amb qui tenen una especial enemistat des dels temps de Thatcher, canviïn el futur dels scots i els deixi fora d’Europa, pot fer reviure el sentiment independentista al nord de la Gran Bretanya.

Morillas, però, avisa que les conseqüències podrien no ser tan immediates. Sturgeon ja ha dit que no promourà la convocatòria d’un segon referèndum si no té assegurats com a mínim un 60% dels vots favorables i, a hores d’ara i segons les enquestes, seria difícil d’aconseguir.

7. I a Irlanda del Nord, Gal·les o Londres?

Tal com publicava El Nacional la setmana passada, Irlanda del Nord seria la regió més perjudicada pel Brèxit, inclús més que Escòcia. Les raons són diverses i van des de la frontera física i econòmica que hi hauria entre Irlanda i Irlanda del nord, a la pèrdua d'ajudes en matèria d'agricultura que el territori rep de Brussel·les. De fet, Irlanda del Nord és un beneficiari net de la Política Agrícola Comuna (PAC) i rep gairebé 350 milions de lliures l’any del fons europeu. Segons les últimes enquestes més d’un 57% dels electors opta pel Remain.

A Gal·les tampoc semblen massa partidaris del Brèxit, tot i que en menor mesura. Ni tampoc a la pròpia ciutat de Londres. A principis d’aquesta setmana la prestigiosa BBC es preguntava si el Brèxit podria provocar la demanda de Londres de marxar –en aquest cas– del Regne Unit. Ja l’any 2014, quan hi va haver el referèndum a Escòcia, una enquesta va mostrar que el 20% dels londinencs donava suport a un trencament entre la capital i la resta del Regne Unit. Ara, alguns analistes creuen que si hi ha Brèxit el suport podria augmentar.

8. Conseqüències també per Europa

L’analista del CIDOB qualifica el Brèxit per Europa com un “cop per un model a hores baixes”. Aquest trencament seria vist a ulls del món com un “projecte debilitat”, però, a més, podria ser un nou motiu de divisió interna. La crisi de l’euro i més tard la dels refugiats ja han provocat múltiples divisions en el si de la Unió. Unes divisions que es tornarien a obrir entre els que volen donar un tracte diferenciat a Londres tot i no ser-ne membre, i els que són contraris a donar un bon tracte al Regne Unit. Segons Morillas, Espanya estaria probablement en el primer front, mentre que França segurament optaria per una política de “mà dura” amb Londres.

9. Preocupació entre els europeus que viuen a Londres

Aquests últims dies de campanya són moltes les veus que es pregunten què passaria amb els europeus que viuen actualment a Londres. Haurien de fer les maletes i marxar? Pol Morillas assegura que no. “El Brèxit no tindria un caràcter retroactiu”, per tant, els que ja estan a les illes no haurien d’abandonar el país. Això sí, Morillas assegura que podria incrementar la diferenciació entre els britànics i els europeus, i que això passaria tant en cas de Brèxit com en el cas de Remain. La situació dels europeus al país “podria degradar-se”, assegura Morillas. A més, Londres ja té més control que la resta de països europeus perquè no forma part de Schengen, i això, continuarà essent així.

10. L’efecte contagi del Brèxit

Una sortida del Regne Unit de la Unió podria provocar un efecte contagi a la resta d’Europa. A França, per exemple, un 57% dels habitants voldria un referèndum sobre la permanència a la UE i, de fet, Marine Le Pen ja ha promès que el farà si arriba a governar. Tot i això, segons Morillas, és improbable. A Holanda, en canvi, sí que seria més probable ja que els ciutadans poden aconseguir que se celebri un referèndum només amb 300.000 firmes presentades.

Tot i que un referèndum contagi seria més difícil segons Morillas, al que sí que contribuir el Brèxit de forma immediata és a donar ales als partits més euroescèptics i antieuropeus dels diferents països de la UE.