Ser periodista mai ha estat una professió exempta de risc, però el 2024 ha marcat un abans i un després en la magnitud d’aquest perill. Segons dades acabades de publicar per Reporters Sense Fronteres (RSF) i el Comitè per a la Protecció de Periodistes (CPJ), la Franja de Gaza s’ha convertit en el lloc més perillós del món per exercir el periodisme. El conflicte armat entre Israel i Hamàs, intensificat a partir de l’octubre de 2023, ha provocat una autèntica tragèdia per als professionals de la informació.
Només en el darrer any, almenys 85 periodistes han perdut la vida a Gaza, la majoria palestins, en un context de bombardejos constants, talls de comunicacions i manca total de garanties de seguretat. RSF ha descrit la situació com una “matança sense precedents”, assenyalant que molts dels atacs contra periodistes han estat deliberats o negligents, sense que s’hagin investigat o sancionat.
Israel, a més, apareix entre els primers llocs de l’índex d’impunitat del CPJ, que denuncia que els assassinats de periodistes poc sovint arriben a judici. Això crea un precedent perillós: la impunitat es converteix en normalitat.
Però Gaza no és un cas únic. Mèxic continua sent un dels països més mortífers per a periodistes en temps de pau. El 2024, cinc professionals van ser assassinats, sovint per bandes criminals o actors polítics, enmig d’un clima de corrupció i intimidació. La situació no és gaire millor a Bangladesh, on cinc periodistes van morir durant les protestes del juliol passat, i a Haití, país immers en el caos i l’anarquia de bandes armades que operen amb total impunitat.
Els reptes d’una professió assetjada
Els perills que afronten els periodistes van molt més enllà de les zones de guerra. La criminalització del periodisme, la censura digital, l’assetjament en línia i la desinformació organitzada són alguns dels reptes estructurals que amenacen la llibertat de premsa arreu del món.
A més, la concentració dels mitjans, la precarietat laboral i la manca d’independència editorial debiliten el periodisme des de dins. Els professionals sovint es veuen obligats a escollir entre la seguretat personal i la veritat. Les fonts s’autocensuren per por, i molts reporters eviten cobrir certs temes, especialment relacionats amb el crim organitzat, la corrupció o l’activisme polític.
En aquest context, la protecció jurídica i institucional dels periodistes és insuficient. Tant en països democràtics com en règims autoritaris, el periodisme crític és sovint percebut com una amenaça, no com un pilar fonamental de la democràcia.
Quin futur espera al periodisme? La resposta és complexa. El que sí que sembla evident és que, sense garanties mínimes de seguretat i llibertat, l’exercici del periodisme es veu greument compromès. Per això, és fonamental que la comunitat internacional i les organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans reforcin els mecanismes de protecció i seguiment. Preservar la tasca dels periodistes és clau per garantir una informació plural i contrastada en qualsevol societat.