Hi ha nou països que disposen d’armament nuclear, i l’Índia i el Pakistan són dos d’aquests països, una circumstància que no és fútil en el context actual d’escalada bèl·lica que s’ha desfermat entre aquestes dues potències nuclears enfrontades des de la independència del Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta escalada, considerada la pitjor en les darreres dècades, ja s’ha saldat amb almenys 41 morts i 57 ferits, després que Nova Delhi bombardegés en la matinada d’aquest dimecres suposades bases terroristes ubicades en nou punts del territori pakistanès i en el Caixmir administrat per aquest país, des d’on l’Índia creu que s’han planificat atacs terroristes que ha patit. 

La tensió actual es va desfermar després d’un atac terrorista a Pahalgam (Caixmir índia), on van morir 26 turistes hindús. L'Índia va acusar el Pakistan de fer costat als grups responsables de l'atemptat, la qual cosa va portar a atacs aeris indis sobre suposats campaments terroristes al Pakistan i el Caixmir pakistanès. Aquest país va respondre amb represàlies militars tots dos països han intensificat les seves accions diplomàtiques i militars, portant la situació a la vora d'un conflicte major entre dues potències nuclears, el que ha encès l’alarma internacional i crides generalitzades a la moderació i el diàleg des dels Estats Units, les Nacions Unides, la Unió Europea, el Regne Unit, Rússia, els països àrabs, el Japó i la Xina. “Han estat lluitant durant moltes, moltes dècades, i segles, si ho penses bé. Només espero que acabi molt aviat”, va afirmar el mateix Donald Trump des del seu Despatx Oval.

El Pakistan ha advertit explícitament que el conflicte actual amb l’Índia podria escalar fins a una confrontació nuclear si Nova Delhi continua els seus atacs. El ministre de Defensa pakistanès, Khawaja Muhammad Asif, va declarar que l'enfrontament "podria derivar en una confrontació nuclear" i va responsabilitzar a l'Índia de qualsevol possible agreujament del con. A més, el Pakistan ha donat plena autoritat a les seves Forces Armades per a respondre "en legítima defensa, en el moment, lloc i forma que consideri apropiats". Segons Asif, “aquests no són actes hostils, només estem defenent el nostre territori”, i va dir que “si l’Índia dona marxa enrere, posarem fi a aquests assumptes definitivament”

L’Índia, en canvi, no ha arribat a aquesta explicitada ofensiva verbal i no ha fet advertències públiques sobre l’ús d’armes nuclears, mantenint una postura prudent que busca evitar una escalada major. En un comunicat, el Ministeri de Defensa de l’Índia va justificar la seva ofensiva com una resposta limitada a l’atemptat al Caixmir i evitant atacar instal·lacions militars pakistaneses. “Les nostres accions han estat centrades, mesurades i no han tingut com a objectiu una escalada. Cap instal·lació militar pakistanesa ha estat atacada. L'Índia ha demostrat una considerable moderació en la selecció d'objectius i el mètode d'execució”.

Les doctrines nuclears

L’Índia i el Pakistan no formen part del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) que reconeix als anomenats “estats nuclearment armats”, que són els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França i la Xina. Però aquests dos països ara enfrontats, igual que Corea del Nord, han fet proves nuclears sense ser part del TNP. Entre les dues potències sumen 342 ogives nuclears, continuen modernitzant els seus arsenals, i mantenen una doctrina nuclear amb algunes diferències. Mentre la de l’Índia es basa en una política de “no primer ús” d’armes nuclears, amb el compromís d’utilitzar.es només com a represàlia, el Pakistan mai ha adoptat una política similar i es reserva l’opció d’ús preventiu, i inclou l’opció de l’ús primerenc, o l’amenaça d’ús si la seva integritat territorial o existència es veu amenaçada per un atac convencional.

L’Índia, superior en capacitat nuclear i força militar

Segons l’Associació pel Control d’Armes (Arms Control Association), l’Índia posseeix al voltant de 172 ogives nuclears en el 2025, i el seu arsenal està distribuït en 48 ogives que es poden llançar des d’avions, 80 en míssils terrestres, 16 ogives en míssils llançats des de submarins i 28 ogives amalgamades en reserva. Això li atorga el que s’anomena “triada nuclear” completa, que és el que com es coneix a la capacitat de llançar armes nuclears des de terra, mar i aire. L'Índia, a més, ostenta l'avantatge en abast de míssils i dissuasió estratègica. El seu míssil balístic Agni-V pot aconseguir fins a 8.000 quilòmetres, la qual cosa permet atacs a gran profunditat en territori enemic.

El Pakistan, per la seva part, posseeix aproximadament 170 ogives nuclears, segons l'Arms Control Association i el Stockholm International Peace Research Institute. El seu arsenal es distribueix principalment en 35 ogives que es poden llançar des d’avions,  126 ogives en míssils terrestres i 8 emmagatzemades en reserva, i actualment no té armes desplegades en el mar, tot i que està desenvolupant míssils de creuar llençats des de submarins com el Babur-3. A més, el país ha invertit en armes nuclears tàctiques i sistemes de míssils com el Nasr (Hatf-9), un míssil de curt abast amb un abast de 70 quilòmetres, dissenyat per a ús en el camp de batalla; i Shaheen-III, que poden portar ogives nuclears i estan dissenyats per a dissuadir tant atacs convencionals com nuclears. El Shaheen III és el míssil de major abast en desenvolupament al Pakistan,  d'aproximadament 2.750 quilòmetres.

Pel que fa a la força militar convencional, l’Índia també supera al Pakistan en personal militar actiu, amb més d'1,4 milions d'efectius en l’exèrcit  més de 4.000 tancs i una flota aèria de més de 2.000 aeronaus, incloent-hi més de 500 avions de combat. El Pakistan, en comparació, disposa de 654.000 soldats, 2.627 tancs i prop de 1.400 aeronaus. Aquesta asimetria ha portat històricament al Pakistan a invertir amb més determinació en la seva capacitat nuclear com a element compensador.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!