Els Països Baixos van celebrar aquest dimecres les eleccions legislatives que han tingut un final d’infart, amb un empat tècnic entre el partit liberal progressista liderat pel jove Rob Jetten (D66) i el Partit de la Llibertat (PVV) de l’ultradretà Geert Wilders, que han estat el gran triomfador i el gran perdedor dels comicis, respectivament, malgrat l’empat tècnic dels resultats definitius. Tot i que els primers sondejos a peu d’urna de la televisió pública NOS al tancament dels col·legis electorals pronosticaven una victòria molt ajustada dels Demòcrates de Jetten per 28 escons contra els 25 del PPV, el recompte al 98% escrutat ha reflectit un empat tècnic amb 26 escons per a cadascun, amb una diferència d’uns 2.000 vots, en un parlament de 150 escons, que obligarà a teixir aliances per formar govern. Tot apunta que les negociacions acabaran conformant un executiu de majoria centrista liderat pels socioliberals del D66 i el seu líder Rob Jetten com a probable primer ministre, i amb el PPV de Wilders, un dels líders més veterans de la ultradreta europea, que perd 11 escons en el parlament neerlandès i tornarà a l’oposició.
El líder del partit lliberal progressista probablement es convertirà en el cap de govern més jove de la història dels Països Baixos. Nascut el 1987 al Brabant del Nord, Jetten va estudiar Administració Pública a la Universitat Radboud de Nimega. Abans del seu ascens nacional, va començar com a regidor a Nimega i va dirigir el grup municipal de D66 entre el 2010 i el 2017. Va ser elegit diputat el 2017 i es va convertir en el líder parlamentari més jove del seu partit un any després.
Entre el 2022 i el 2024 va ocupar la cartera de Clima i Energia en el govern de Mark Rutte, impulsant polítiques de transició energètica i reducció d’emissions. Jetten s’identifica com a liberal progressista, defensor dels drets LGTBI —es casarà el 2026 amb el jugador argentí d'hoquei herba Nicolás Keenan—, i la seva campanya es va centrar en l’optimisme, la igualtat i la sostenibilitat davant del populisme i la política de l’odi.
La seva victòria reflecteix el canvi generacional i de rumb polític als Països Baixos després del breu període de l’extrema dreta liderada per Wilders. "Milions de neerlandesos avui han girat full i han dit adeu a la política de l’odi", va proclamar Rob Jetten davant d’una multitud de militants que agitaven banderes verdes i corejaven “Yes, we can”. "Avui hem aconseguit el millor resultat de la història del D66, i potser fins i tot som el partit més gran del país", va afegir entre aplaudiments, visiblement emocionat.
Auge i caiguda del polèmic Wilders
El PPV ha comandat el govern de coalició amb altres tres formacions de dretes després de les eleccions del novembre del 2023, en les quals va aconseguir un rècord de 37 escons i més del 23% dels vots. El polèmic Wilders no va poder assumir el càrrec de cap del govern perquè els partits socis de coalició van rebutjar que ell ocupés el càrrec i van preferir una figura de consens independent com Dick Schoof com a primer ministre. Wilders, però, va mantenir el control parlamentari i polític del PVV en la coalició i va deixar caure el govern el passat mes de juny, quan va retirar els seus ministres, cosa que va donar peu a aquestes noves eleccions. El govern que havia impulsat només va poder mantenir-se 11 mesos en el poder després que no va aconseguir imposar les estrictes lleis d’asil i les demandes radicals en matèria d’immigració que impulsava i que van provocar reticències entre els mateixos socis de coalició. Abans d’això, els Països Baixos estaven governats pel liberal Mark Rutte —actual secretari general de l’OTAN— i el seu partit VVD durant més d’una dècada, fins a la crisi política i l’ascens del PVV. Tot i que Wilders havia encapçalat les enquestes des que es va confirmar l’avançament electoral, en els darrers dies s’havien escurçat les distàncies i els darrers sondejos pronosticaven un triple empat entre el D66, el centreesquerra clàssic (GroenLinks-PvdA) i la ultradreta, per la qual cosa l’ensorrament electoral del PVV ha estat una sorpresa.
Girar full i obrir una nova etapa
Així, les eleccions provocades pel mateix Wilders han demostrat que els Països Baixos volen deixar enrere l’etapa de polarització i crispació política que han viscut amb el PVV, el qual, tot i no perdre tècnicament les eleccions, assumeix que el seu partit “probablement no formarà part del pròxim govern”, va declarar el mateix Wilders. Amb 76 dels 150 escons del Parlament necessaris per assolir la majoria, el D66 necessitarà una àmplia coalició per governar. Els analistes apunten a un possible pacte amb els democristians (CDA), els liberals conservadors (VVD) i la mateixa aliança verda d’esquerres que liderava l’excomissari europeu Frans Timmermans. Seria una fórmula que retornaria els Països Baixos a l’equilibri polític i a la seva tradició de consensos.