Els primers sondejos a peu d’urna als Països Baixos apunten a una ajustada victòria dels progressistes sobre la ultradreta en les eleccions legislatives celebrades aquest dimecres. El Partit de la Llibertat (PVV), encapçalat pel populista Geert Wilders, hauria perdut el lideratge davant el centrista D66, que segons les primeres projeccions de la televisió pública NOS obtindria 28 escons, un salt notable respecte als 9 que tenia el 2023. Uns 13,5 milions de ciutadans estaven cridats a votar per definir la nova composició del Parlament, després d’una campanya marcada per la dicotomia entre l’agenda nacionalista antiimmigració de Wilders —responsable de la caiguda de l’última coalició conservadora— i la promesa d’un retorn al centre. Els primers resultats han sortit a la llum cap a les 21:00 i han mostrat un avantatge mínim dels progressistes davant la ultradreta. Amb una diferència mínima entre blocs, el resultat final podria allargar-se hores i obrirà un període d’intenses negociacions per formar govern.
Segons els primers sondejos, el D66 s’imposaria en aquestes eleccions gràcies a l’embranzida del seu líder, Rob Jetten, que ha connectat amb l’electorat centrista. L’enquesta a peu d’urna publicada per NOS al tancament dels col·legis electorals —amb un marge d’error d'entre un i dos escons— atorga al D66 un total de 28 diputats al nou Parlament neerlandès, que en té 150. El PVV de Wilders, fins ara la formació més gran amb 37 escons, retrocediria fins als 25 i passaria a ocupar la segona posició. El Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) quedaria tercer amb 23 escons, mentre que la coalició d’esquerres GroenLinks-PvDA n’obtindria 20, i el partit democristià CDA, 19.
Amb un escenari polític fragmentat i fins a 15 partits amb representació, les negociacions per formar govern als Països Baixos es preveuen llargues i complexes. Segons els primers escenaris projectats per NOS, hi ha diverses combinacions possibles que podrien donar lloc a una majoria liderada pel D66. Una de les fórmules més sòlides inclouria una aliança amb GroenLinks/PvdA, el VVD i el CDA, que podria sumar fins a 89 diputats dels 150 totals. Una altra alternativa passaria per un pacte amb el VVD, el CDA i JA21, que amb nou escons superaria per poc la línia de 78 necessària per governar. Tot i això, els primers càlculs apunten que seria possible evitar la participació de l’extrema dreta en el futur executiu, encara que caldrà esperar. El procés de formació de govern es pot allargar durant mesos.
Wilders, principal perdedor
El gir electoral d’aquest dimecres representa un cop important per a Wilders, que fa només dos anys va sorprendre en imposar-se a les eleccions del 2023 i liderar la formació d’una coalició completament conservadora. Aquell executiu, però, va naufragar al juny per la negativa dels seus socis a adoptar mesures draconianes contra els refugiats, cosa que va provocar la seva caiguda. Conegut per les seves posicions antiislàmiques i per viure sota protecció permanent per les constants amenaces de mort, Wilders proposa mesures com la denegació sistemàtica de totes les sol·licituds d’asil —en contra dels tractats de la Unió Europea—, el retorn dels refugiats ucraïnesos varons al seu país d’origen i la supressió de l’ajuda al desenvolupament per destinar més recursos a prestacions socials. Tot i això, en bastions històrics com Volendam, un poble pesquer a prop d’Amsterdam, encara conserva un suport significatiu malgrat el fracàs del seu anterior govern per implementar una política migratòria molt restrictiva o resoldre la crisi d’habitatge.
Però si les previsions dels sondejos a peu d’urna es confirmen, la patacada més contundent seria per al centrista Nou Contracte Social (NSC), que en les eleccions anteriors havia irromput amb força amb 20 escons i que, ara, desapareixeria completament del Parlament. Aquesta desaparició s’interpreta com un càstig directe i sever per part de l’electorat, especialment arran de la decisió del partit de sumar-se a la coalició de govern impulsada per Wilders. L’aliança amb l’extrema dreta, sumada a la percepció que el partit va renunciar a les seves promeses inicials, ha generat una gran desafecció entre els votants. El col·lapse del govern, forçat per la retirada de Wilders el juny passat per desacords sobre política migratòria, va precipitar aquestes eleccions anticipades i ha acabat passant factura al NSC, que sembla haver quedat atrapat en les contradiccions de la seva estratègia de pactes.
Timmermans dimiteix
Per la seva banda, el polític Frans Timmermans ha anunciat, després de conèixer els primers sondejos, la seva dimissió com a líder del bloc progressista d'ecologistes i socialdemòcrates GroenLinks-PvdA. El bloc d'esquerres ha quedat en tercer lloc i ha perdut cinc escons respecte als que tenia fins ara al Parlament neerlandès. Timmermans ha qualificat de "decebedor" el resultat, després que la seva aliança no aconseguís imposar-se a la dreta radical de Geert Wilders (PVV) ni al partit liberal progressista de Rob Jetten.