Joshua Wong tenia 15 anys quan va començar a desafiar Pequín. Ara en té 30 i acaba de ser condemnat a deu anys més de presó. Entre una data i l'altra hi ha més d'una dècada de protestes, mobilitzacions estudiantils, batalles judicials i una transformació radical de Hong Kong, que ha passat de ser un dels principals centres de dissidència política de la Xina a un territori on bona part de l'oposició ha estat empresonada, dissolta o forçada a l'exili.
Wong va saltar a la primera línia política el 2012, quan va liderar, juntament amb altres estudiants, les protestes contra la introducció d'una assignatura d'educació nacional a les escoles. Els seus detractors consideraven que el programa era una eina d'adoctrinament favorable al Partit Comunista Xinès. La mobilització va aconseguir que el govern hongkonguès retirés el projecte. Aquell adolescent prim, amb ulleres de muntura negra i facilitat per parlar davant les càmeres, es convertia en una de les cares més visibles del moviment estudiantil.
De la política...
Dos anys després va adquirir projecció internacional amb el Moviment dels Paraigües, una onada de protestes que va ocupar els carrers de Hong Kong durant 79 dies per reclamar eleccions democràtiques i més autonomia política respecte de Pequín. Wong, aleshores de 17 anys, va esdevenir un dels seus principals portaveus. La revista Time el va situar a la portada el 2014 com a símbol de la protesta.
El 2016 va fer el salt a la política amb la fundació de Demosisto, un partit prodemocràcia impulsat amb Nathan Law i altres activistes. La formació defensava més autogovern i reformes democràtiques. Però el seu marge d'actuació es va anar reduint a mesura que Pequín incrementava el control sobre el territori.
El punt d'inflexió va arribar el 2019, amb les multitudinàries manifestacions contra una proposta de llei d'extradició que hauria permès enviar sospitosos a la Xina continental. Les protestes van derivar en mesos de mobilització i en episodis de violència. El juny del 2020, Pequín va imposar a Hong Kong una llei de seguretat nacional que penalitza, entre altres conductes, la secessió, la subversió i la col·laboració amb forces estrangeres. Demosisto es va dissoldre aquell mateix dia.
...a la presó
Wong va acabar a la presó el novembre del 2020. El 2024 va ser condemnat a quatre anys i vuit mesos per conspiració per subvertir el govern, arran de la seva participació en unes primàries opositores no oficials. Quan semblava que podria sortir en llibertat el gener del 2027, ha rebut una segona condemna: deu anys per conspirar per aconseguir sancions internacionals contra la Xina i Hong Kong, en col·laboració amb Nathan Law i altres activistes. Va admetre els càrrecs el setembre passat.
La sentència ha estat criticada per organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional, que consideren que s'ha utilitzat la legislació de seguretat nacional per castigar l'activisme polític. Les autoritats hongkongueses, en canvi, defensen que les actuacions de Wong van posar en perill la seguretat nacional.
Des de la presó, l'activista ha escrit que la seva militància "mai no va estar motivada per l'odi" i que el seu desig més important és poder cuidar els seus pares quan recuperi la llibertat. Segons The Guardian, en les cartes que ha enviat als seus amics també ha expressat la preocupació que el món acabi oblidant Hong Kong.
Si es compleix la previsió de compliment de la condemna, Wong no sortirà de la presó fins a finals del 2036. Tindrà aleshores 40 anys. El noi que va mobilitzar una generació per reclamar més democràcia haurà passat bona part de la seva joventut entre reixes. I la ciutat que va voler transformar haurà canviat profundament.