Ahmad Vahidi, de 67 anys, és el nou cap de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, nomenat pel líder suprem Ali Khamenei després de les greus baixes causades pels bombardejos israelians, que han posat fi a la vida del seu antecessor, Hossein Salami, i altres figures clau del règim. Vahidi no és un desconegut dins de l’aparell militar iranià: és un dels fundadors de la força d’elit Quds, especialitzada en operacions fora del país, i alhora una de les figures més experimentades dins de l’estructura de poder de Teheran. Tot i estar inclòs en diverses llistes negres internacionals, dins l’Iran la seva trajectòria militar ha estat àmpliament reconeguda i condecorada, fins a esdevenir ara el màxim comandament dels Guardians de la Revolució.
Vahidi va néixer el juny del 1958 amb el nom d’Ahmad Shah Cheraghi. Durant la Revolució Islàmica de 1979, estudiava enginyeria electrònica a la Universitat de Shiraz, fins que es va incorporar a la Guàrdia Revolucionària. Anteriorment, ha estat comandant d’aquest mateix organisme i ministre de l’Interior sota la presidència d’Ebrahim Raisi, mort el març del 2024 en un accident d’helicòpter. També ha exercit com a ministre de Defensa durant el mandat de Mahmud Ahmadinejad i, més recentment, ha estat membre del Consell d’Interès del Règim, al capdavant de la seva comissió política, de defensa i de seguretat. Així mateix, quan es va fundar la força Quds el 1988, Vahidi en va ser el primer comandant.
Al llarg de la seva trajectòria, Vahidi ha estat directament vinculat a la creació i consolidació d’algunes de les unitats més polèmiques i actives de la Guàrdia Revolucionària en operacions fora de les fronteres iranianes. Segons el Consell Nacional de la Resistència de l’Iran, Vahidi ha impulsat diversos destacaments militars específicament dissenyats per coordinar i executar activitats de naturalesa terrorista. Entre aquests s’inclou el destacament Ramadan, que opera com a infraestructura per a les operacions externes de la Guàrdia Revolucionària; el destacament Bilal, encarregat de la direcció d’atacs internacionals; i el destacament Al-Ansar, que té per missió expandir l’activitat terrorista als països veïns i que, segons el mateix informe, va ser responsable d’un atac contra la seu de l’oposició iraniana al Pakistan l’any 1987. Aquestes estructures, totes elles creades sota la supervisió directa o indirecta de Vahidi, són considerades claus en l’estratègia exterior del règim.
Un assassí a l’Argentina
Més enllà del seu rol en la consolidació de l’estructura militar exterior del règim iranià, el nom d’Ahmad Vahidi també està vinculat a un dels atemptats més sagnants de la història recent de l’Amèrica Llatina. La justícia argentina el considera un dels principals responsables de l’atac amb bomba contra l’Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA), perpetrat el 1994 a Buenos Aires i que va causar 85 morts i centenars de ferits. L’any 2007, la Interpol va emetre una alerta vermella internacional per a la seva detenció, arran de l’ordre judicial argentina que l’assenyala per haver “concebut, planificat, finançat i executat” aquell atemptat terrorista.
Vahidi torna ara a la cúpula de la Guàrdia Revolucionària amb una trajectòria llarga i profundament lligada a l'estructura de poder del règim iranià. Ha sigut el mateix Khamenei qui ha nomenat Vahidi com a nou cap dels Guardians de la Revolució, mentre que Habibollah Sayyari ha estat designat cap interí de les Forces Armades del país, en el marc de dies de reestructuració a la cúpula de poder.