El Partit Quebequès (PQ) no convocarà cap referèndum sobre la independència del Quebec mentre Donald Trump continuï com a president dels Estats Units. El líder de la formació, Paul St-Pierre Plamondon, ha situat així el 20 de gener de 2029, data prevista per al final del segon mandat de Trump, com el primer moment possible per celebrar una eventual tercera consulta. La decisió no suposa, segons St-Pierre Plamondon, abandonar el compromís de sotmetre la independència a votació durant el primer mandat d’un eventual govern del PQ. "No és cap reculada. Hi haurà un referèndum durant el mandat", ha assegurat el dirigent sobiranista.
El líder del PQ ha justificat l’ajornament per la inestabilitat que atribueix a la política nord-americana. Considera que una decisió sobre el futur polític del Quebec necessita unes condicions que permetin mantenir un debat “informat i serè” i que la presidència de Trump podria interferir-hi. “La imprevisibilitat de l’administració nord-americana perjudicaria el nostre procés i també la qualitat del debat sobre el nostre futur com a nació”, ha afirmat.
L’anunci arriba a les portes de la campanya de les eleccions quebequeses del 5 d’octubre de 2026, que està previst que comenci oficialment el 29 d’agost. El PQ encapçala els sondejos, però el suport electoral a la formació és superior al suport a la independència: una enquesta Léger feta entre el 7 i el 9 d’agost situava el partit en el 30% d’intenció de vot, mentre que el 31% dels electors es mostrava favorable a la sobirania, davant d’un 69% contrari després de redistribuir els indecisos.
Campanya electoral a les portes i suport desigual a la independència
St-Pierre Plamondon també vol que els primers anys d’un possible govern del PQ se centrin en qüestions com els serveis públics, el cost de la vida, l’habitatge, la salut o la burocràcia. Segons el darrer sondeig citat, només un 8% dels electors considera la qüestió referendària determinant per decidir el vot, per sota de preocupacions com la salut i els serveis socials, el cost de la vida o l’habitatge.
Crítiques de federalistes i sobiranistes
La decisió ha provocat crítiques tant entre partits federalistes com entre altres forces sobiranistes. La primera ministra quebequesa i dirigent de la Coalition Avenir Québec, Christine Fréchette, considera que el PQ mantindria la incertesa referendària durant bona part de la legislatura. El liberal Charles Milliard interpreta l’anunci com una maniobra per ampliar la base electoral del partit, mentre que Ruba Ghazal, de Québec solidaire, qüestiona que el calendari independentista depengui de qui ocupi la presidència dels Estats Units.
El context nord-americà pesa en el debat sobiranista
El context nord-americà ha guanyat pes en el debat polític quebequès arran de les amenaces aranzelàries de Trump i de la seva retòrica sobre la possibilitat que el Canadà es converteixi en el “51è estat”. Aquest escenari ha reforçat entre una part de la població la percepció que romandre dins del Canadà ofereix més seguretat davant la inestabilitat procedent de Washington.
Dos referèndums i un tercer ajornat
El Quebec ha celebrat fins ara dos referèndums sobre el seu futur polític. El 1980, el no a la independència es va imposar amb un 59,56% dels vots. El 1995, el resultat va ser molt més ajustat: el no va obtenir un 50,58%, davant del 49,42% del sí. Més de tres dècades després d’aquella votació, el PQ manté un tercer referèndum com un dels elements centrals del seu projecte polític, però descarta que es faci abans que Trump abandoni la Casa Blanca.