François Legault ha anunciat la seva dimissió com a primer ministre del Quebec i també la seva retirada definitiva de la política, posant fi a una etapa clau al capdavant de la Coalició per al Futur del Quebec (CAQ), el partit que ell mateix va fundar l’any 2011. La formació, que governa amb 78 diputats a l’Assemblea Nacional, es queda ara sense el seu líder històric en un moment especialment delicat, marcat per una davallada sostinguda als sondejos. Legault, que ocupa el càrrec des del 2018, ha decidit llençar la tovallola i ha provocat així l’inici d’una cursa interna per escollir el seu successor. El primer ministre continuarà en funcions fins que aquest relleu sigui efectiu, en una legislatura que expira, a tot tardar, l’octubre del 2026.
La dimissió de Legault ha culminat una crisi interna que feia mesos que s’arrossegava dins la CAQ. Des del setembre del 2024, vuit diputats havien abandonat el caucus, cinc dels quals havien ocupat càrrecs ministerials. Mentre que alguns van marxar per pròpia voluntat, d’altres van ser apartats directament pel primer ministre. L’anunci ha agafat molts membres del partit per sorpresa, malgrat els senyals que apuntaven a un desenllaç imminent: aquest mateix matí, Legault ha convocat de manera inesperada una roda de premsa a les 11:00 (hora local) mitjançant una citació enviada a les 9:45, tal com recull Le Press. L’escenari s’ha acabat de perfilar amb la convocatòria d’un sopar previst per aquest dimecres a la Ciutat de Quebec amb el seu cap de gabinet, Martin Koskinen, i el subdirector Claude Laflamme.
Fins fa poc, Legault mantenia públicament la seva voluntat de seguir al capdavant del govern i tornar-se a presentar a les eleccions del 2026. Així ho havia declarat en diverses entrevistes a finals d’any, en què condicionava la seva permanència a dos factors: la salut personal i el suport popular. Finalment, ha estat aquest segon element el que ha precipitat la seva sortida. La CAQ ha viscut una davallada abrupta a les enquestes i, segons els últims sondejos, corre el risc de quedar fora de la cursa en les pròximes eleccions. De fet, aquest dimecres mateix, una enquesta de Pallas-Data la situava en quarta posició, empatada amb Québec solidaire i per darrere del Partit Conservador del Quebec, amb només un 11% d’intenció de vot.
Reticent a la independència
Pel que fa a la independència, Legault ha estat tradicionalment lligat al nacionalisme quebequès. Tot i això, en els últims anys ha defensat una “reconciliació duradora amb la resta del Canadà” i s’ha posicionat com una opció intermèdia entre el sobiranisme clàssic i el federalisme tradicional. Durant la campanya del 2018, va impulsar un discurs nacionalista basat en la defensa dels valors quebequesos, amb propostes com la reducció d’un 20% de la immigració i la introducció d’un test de francès i valors per garantir la integració. Econòmicament, va defensar retallades fiscals i una reducció del funcionariat. Amb el temps, però, la seva imatge pragmàtica s’ha anat erosionant, i la pèrdua de suport ha acabat forçant la seva sortida.