Tal dia com avui de l’any 1995, fa trenta anys, se celebrava el segon —i, fins ara, darrer— referèndum per la independència del Quebec. Aquell referèndum va ser organitzat per l’Assemblea Nacional del Quebec (el Parlament quebequès), d’acord amb la Llei sobre el futur del Quebec (aprovada per la mateixa cambra el 6 de desembre del 1994) i la Llei del referèndum (aprovada, també, per la mateixa cambra el 12 de juny del 1995). Aquell referèndum va ser impulsat pel partit del govern, el Partit Quebequès, i, especialment, pel seu líder i primer ministre del Quebec, Jacques Parizeau.
L’acord de celebració del referèndum havia estat acceptat per la immensa majoria de les forces parlamentàries de la cambra: el Partit Quebequès, el Bloc Quebequès i l’Acció Democràtica del Quebec. I en la llei aprovada per l’Assemblea Nacional es deia que, si la societat quebequesa donava suport al projecte d’independència, les negociacions amb el govern central canadenc i amb la resta de províncies autònomes canadenques no havien de durar més enllà del 30 d’octubre del 1996, llevat que l’Assemblea Nacional decidís allargar aquest procés.
La participació va ser la més alta de la història del Quebec: hi van votar més de 4.757.509 de ciutadans i ciutadanes, que representaven el 93,52% del cens electoral. Es van comptabilitzar 86.501 vots nuls i van restar 4.671.008 paperetes vàlides. I el resultat va ser de 2.308.360 vots a favor de la independència (que representaven un 49,42% de les paperetes vàlides) i 2.362.648 vots en contra de la independència (que representaven el 50,58% del total de vots emesos). La diferència entre totes dues masses va ser tan sols de 54.288 vots (l’1,16% de les paperetes escrutades).